Montse Visa
,
20/11/2019
Llibres

Alba Mascarella: "L'espectacle és un reconeixement per totes aquestes autores que no han estat reconegudes al llarg de la història de la literatura"

Parlem amb la rapsoda, establerta a Ponent, dels seus espectacles i del paper de la dona en el món de la poesia i la cultura
Alba Mascarella

Foto: 

Cedida
Alba Mascarella durant l'espectacle literari 'La boca descosida'
Alba Mascarella (Berga, 1987) fa seva la veu de poetesses contemporànies a ‘La boca descosida’, un espectacle literari on la rapsoda interpreta les poesies de manera íntima i evocadora, apropant aquest gènere a l’ànima d’aquells que l’escolten. Autòctona de Berga, Mascarella es va traslladar a l’Horta de Lleida fa deu anys, on s’ha establert atrapada per l’acollida de la gent d’aquesta terra. Combina la seva feina d’educadora social amb la seva vessant artística, que va destapar recentment en un camí d’auto descoberta que segueix recorrent. L’artista té un altre espectacle, 'Recurrències', juntament amb l’arpista Berta Puigdemassa, on es barregen teatre, música, poesia i moviment.
"La poesia és una literatura tan especial que m’agrada fer-la fàcil, fresca, íntima i que pugui arribar a tothom"

- Què és la boca descosida?
És un recorregut per la poesia i prosa poètica d’escriptores catalanes però també universals, del segle XX i XXI. L’espectacle té una energia molt íntima i el que faig és donar vida a les paraules, interpreto la poesia; la baixo al poble perquè pugui ser sentida i apropada. Per mi és també un acte de reconeixement i visibilitat per totes aquestes autores que no han estat reconegudes al llarg de la història de la literatura i incentivar-ne la seva lectura.

- I què s’amaga darrere el títol?
'La boca descosida' vindria a ser una metàfora de la dona i el cosir i descosir. Per la boca és on neixen les paraules, l’expressió. I la boca descosida és com donar veu a totes aquestes dones a través de mi; i en descosir, es treu cap a fora. A més, cosir sempre s’ha atribuït a la dona com a estereotip. Així que és un acte d’empoderament també.

- Per què dones poetesses?
A l’espectacle també faig algun poema d’algun home. Per mi el camí de la igualtat va de la mà entre homes i dones però aquest espectacle en concret està dedicat a totes aquestes dones. Quan vaig començar amb el teatre, la dicció i la narració treballàvem sobretot textos d’autores, de dones. Em sembla interessant perquè hi ha moltes grans autores desconegudes i va ser com una investigació en aquest camp. Un dia em van proposar fer una narració d’autores dones en un acte i com que ja tenia molts textos treballats, vaig fer aquesta primera intervenció que va agradar molt. Després me’n van demanar un altra, de manera que sense adonar-me’n havia creat un espectacle. Li vaig donar una mica de forma i així es va crear de manera improvisada.

- Penses que el món de la poesia i de la cultura en general és encara un món d’homes?
Jo penso que l’home ha tingut un paper més destacat a nivell social i cultural. Partint d’aquesta base, sí que les dones han sigut menys reconegudes. Per això també, vull donar-los visibilitat i reconeixement, destapar-les, donar-los llum.

- Per tant, l’espectacle té una part reivindicativa.
Sí, jo com a dona sóc la primera que reivindica aquesta lluita i al final, és a través de petits actes on es pot fer aquesta diferència. En aquest sector sí que la dona ha tingut un paper més invisible.

- Com vas fer el pas de la interpretació a atrevir-te a recitar poesia?
Jo no havia tingut mai contacte amb el món del teatre, la narració, la literatura... res de res fins fa cinc anys, quan va morir el meu pare, que va representar un moment vital en què vaig tenir una sacsejada que em va portar a pronunciar unes paraules de manera interna: “estic preparada per treure el que tinc a dins”. Sempre veia espectacles i actuacions i pensava “jo això també ho puc fer” i va ser en aquell moment que vaig sentir que podia expressar-me a través de l’art. Així que em vaig apuntar a classes de teatre amateur amb la direcció de Maite Ojer, amb qui fèiem un laboratori d’experimentació teatral. Allà experimentàvem a través de les emocions, la interpretació, la narració... I paral·lelament vaig començar a narrar, donar vida a les paraules; i a través de textos i poesies, que normalment és llegida i recitada però no interpretada, vaig començar a fer aquesta barreja d’interpretació de la poesia.

- Diries que tens un estil personal recitant o interpretant poesia?
Sí que sento que hi ha quelcom especial en mi per les coses que em diuen, com ara que transmeto molt en la narració. Jo només sé que ho faig des de mi, des de dins. Jo no faig veure que faig res, sinó que busco dins meu per treure aquella part de mi. Tots ho tenim tot a dins. Si un poema evoca una emoció o una experiència, jo la busco dins meu. Sóc fidel a mi mateixa i faig el que sento i com ho sento i potser aquesta és la màgia i per això arriba a la gent.

- Per què creus que costa tant que la gent connecti amb la poesia?
Jo abans de començar l’espectacle sempre dic que pretenc trencar estereotips i connotacions associades a la poesia perquè aquesta s’associa a un sector concret de població més literària o més culta, però per mi la poesia és una literatura tan especial que m’agrada fer-la fàcil i fresca, fer-la íntima i que pugui arribar a tothom. Des d’algú que està totalment immers en temes literaris o culturals fins a persones que no s’han llegit mai un llibre o que poden venir de qualsevol àmbit. Fer-la arribar a tothom, vingui d’on vingui.
 

Un instant de l'espectacle 'Recurrències' | Foto: Cedida

- També fas l’espectacle 'Recurrències' juntament amb l’arpista Berta Puigdemassa, dirigida per Maite Ojer. Què ens en pots dir?
És un espectacle totalment diferent, de teatre, en què fem una barreja de diferent disciplines com la música de l’arpa, la poesia; on hi ha moviment, cos i projeccions. Entre la Berta i jo, cadascuna aporta el seu granet i especialitat. Som tres elements a escena: la Berta, l’arpa i jo. És un espectacle recent, que vam estrenar el mes d’abril i l’estem començant a moure perquè es pugui veure.

- Segueixes algun ritual abans de sortir a escena?
Sí, la respiració, que m’ancora a mi mateixa. Abans de començar cada poema entres en un altre món. Cada poema té el seu missatge, té la seva essència, i de cop passo a un altre poema i és com un silenci, una respiració, ancorar-me i llavors em deixo anar. L’espectacle el començo explicant la biografia de l’autora perquè m’agrada explicar la vida que ha tingut cada persona. Em sembla una manera bonica saber qui va ser o qui és per poder connectar amb la poesia i les autores. Així ja hi connectes, ni que sigui mentalment, i quan sents la poesia saps una mica més d’on ve .

- Tu t’hi veus escrivint poesia?
De fet, recentment he començat a escriure, que també és una cosa nova per mi. A vegades una segueix un camí que sembla que té una direcció i de cop i volta apareix una cosa profunda que no sabies que existia en tu com ara ha aparegut l’escriptura. Estic fent escriptura creativa i no tinc cap pressa ni pressió, però és un camí que m’omple. Jo sempre dic que les coses arriben quan una està preparada i si jo ho he trobat ara és perquè ara és el moment. Vas passant per diferents episodis, etapes i sembla ser que en aquest món més creatiu hi ha quelcom que ressona fort en mi. Potser un dia munto un espectacle meu. Si puc defensar les paraules que diuen els altres, imagina’t si defenso les que he escrit jo.

- Per als que volen apropar-se al món de la poesia i no saben per on començar, quines autores els recomanaries?
Jo no sóc una gran literària però sóc una gran buscadora. Per mi és un camí d’investigació en què cadascú ha de trobar allò que li arriba. Hi ha autors que tracten unes temàtiques que no acaben de ressonar-te tant però n’hi ha d’altres que sí, ja sigui de poesia, prosa o prosa poètica com ara Maria Mercè Marçal, Mercè Rodoreda, Alfonsina Storni o Bel Olid.

Més informació: 

Facebook Alba Mascarella

També et pot interessar