Felip Tribó

Foto: 

Surtdecasa Ponent
Tribó durant la nostra entrevista

Felip Tribó: "El que tenim dins del cervell i dins del cor no s’alimenta amb monedes, sinó de vivències"

Tribó és l'autor del llibre 'El somni de fer un món millor'
Cristina Mongay
,
23/08/2018
Llibres
Enamorat de la terra, de l’amistat, de la família, de l’amor i de la vida. En Felip Tribó és un home del camp que, arribant a la maduresa, va començar a escriure al voltant de les seves experiències, els seus sentiments, els records que l’han marcat i, en definitiva, els secrets de la felicitat. Ara, totes aquestes reflexions han pres forma de llibre, ‘El somni de fer un món millor'.
El llibre recull les experiències i les reflexions d'aquest veí del Palau d’Anglesola

- Quan vas començar a escriure?
- Potser farà un parell o tres d’anys, i òbviament sense la pretensió de publicar-lo. Vaig començar a escriure pràcticament quan em vaig jubilar, quan tornava a tenir més temps. Anar anotant en papers algunes memòries importants per mi: una trobada amb amics, records d’infància, vivències de tots tipus, etc. Algunes d’aquestes reflexions van sorgir enmig de les passejades que feia per Lleida, quan sortia de l’hospital de visitar la meva dona, que estava ingressada... A la vida tot no són flors i violes, hi ha de tot, però tot és explicable si això es fa amb el cap ben alt i els peus a terra.

- Què et va inspirar a fer-ho?
- Suposo que les ganes de deixar sobre el paper el què ha marcat la meva vida.

- De vegades el món literari, i el món cultural en general, es pren com un món de pocs, d’elits, lluny de la gent del carrer. El teu text trenca barreres en aquest sentit, ja que respecta molt bé la teva manera d’expressar-te col·loquial i senzilla, i convida a cercles més grans a llegir-lo.
- Aquest punt ha estat una mica en debat quan realitzàvem l’edició del llibre (riures). El corrector em va suggerir diversos canvis en l’escriptura que la feien més formal. Jo li vaig dir que si ficava aquelles paraules, no eren meves, que no m’hi sentia identificar. I així va ser com, finalment, l’equip de Pagès Editors va apostar per deixar escrit el text amb la meva manera de fer.

- Quina intenció té aquest llibre?
- Amb aquest llibre el que intento és que la gent se senti identificada. Suposo que passarà amb molta gent del Pla i de tot arreu i amb les persones fortament vinculades a la terra o no. Clar que tothom no pensa igual, però només que hi hagués una coseta, una petita frase, que faci pensar, jo estaré molt satisfet.

- En el teu llibre parles de reflexions escrites ‘amb el cap ben alt i els peus a terra’. 
- Per mi tocar de peus a terra és tenir seguretat en un mateix.  Si tens aquesta força és quan pot donar aquests consells.





- En el teu llibre parles de lliçons de vida. ‘Si sembrem bé, vindran bones collites’.
- Aquesta és una reflexió que els comencem a ser ‘veteranos’ tenim molt clar. Tot el que fas a la vida, tot el que has sembrat, quan creixes et torna. Els grans ja hem sembrat, els joves ho heu de fer dia a dia; el dia de demà ja collireu. La joventut d’avui teniu una altra mentalitat respecte a la nostra generació. Tot i que nosaltres també vam trencar amb els costums de la generació dels nostres pares, avui vosaltres viviu un canvi radical i rapidíssim respecte a la nostra. La truita no havia canviat mai tant.

- Parles de política, amb esdeveniments de temps passats que ben bé són extrapolables a l’actualitat, i amb situacions actuals. “Aquestes fosques històries que tenim al nostre darrere ens haurien de servir a tots per comprendre els errors dels polítics i militars, que en són molts. (...) Tampoc no em posaré amb els temes que tenim avui en dia, però, ull viu, la metxa la va encendre un llumí i ara la pot encendre un encenedor.”
- La democràcia és un sistema imperfecte, durant el Franquisme pensàvem que era la nostra salvació, i ara veus que és un sistema que també s’embruta. No sé què és el que cal fer per arreglar tot aquest embolic (si haver-hi menys colors polítics, etc.), però el cas és que si existeixen tendències de tot tipus, aquestes han d’esforçar-se per posar-se d’acord perquè tots els veïns som un poble i un país, tinguin el color que tinguin. Cal remar per fer el país gran, per una Catalunya forta. Podem pensar diferent però l’oposició hauria de ser constructiva perquè els perjudicats a la llarga som tots.

- Poses en dubte el model capitalista / consumista actual, amb frases com ‘Moltes vegades no cal tenir tant per gaudir-ho tan poc’ o ‘Quan érem joves, eren uns altres temps, però érem feliços amb poca cosa’.
- Clar que els diners són important a la vida, tothom ha de pagar hipoteques, factures, etc., però el que tenim dins del cervell i dins del cor no s’alimenta amb monedes, sinó de vivències. Amb abraçades, petons, trucades, trobades, etc. No calen tantes coses materials, sinó gaudir més del caliu de la gent i de les petites satisfaccions. Per mi aquest llibre ha estat una teràpia, i gaudir de l’afecte de la gent que l’han llegit encara més. Ha estat les meves vitamines per seguir endavant després de la mort de la Magda, la meva dona.

- També ho fas de l’amor, de l’espiritualitat i de la pèrdua. Dius que a la vida t’has d’envoltar de gent de confiança.
- És fonamental. Tot arrenca quan ets petit, amb la família. A mi em va marcar molt la meva padrina –filla de Preixana–, de petit, especialment després de l’accident que vaig patir. La família és una arrel molt forta que et marca i que et guia.

- Per tu, quin és el secret de la felicitat?
- Per mi és estar ara mateix assegut xerrant amb tu, i poder desgranar tot això que estem comentant; és rebre trucades d’amistats i familiars, és conversar amb els veïns i els coneguts, etc. Quan arribes a una certa edat, veus que reculls el que has sembrat durant tots aquests anys. Aquesta és l’autèntica felicitat, per mi. Si tota la teva vida ha estat senzilla, la teva felicitat també ho serà.

- Per últim, al final del llibre, hi ha l’epíleg amb un conjunt de reflexions sintetitzades, amb quina et quedaries?
- No em quedaria amb una sola frase de dins del llibre ja que cadascuna té el seu missatge. I és que durant l’entrevista que fem tots dos ara, també hi pogués estar la Magda. El seu amor és el que em fa viure.

- Envia un missatge a tots els nostres lectors i lectores!
- Tothom és completament diferent, i tots tenim moltes necessitats i desitjos. Però crec que tots, amb aquest llibre que està escrit des del cor, haurien de recapacitar. Haurien de deixar de banda una mica 'l’asunto' tecnològic, i concentrar-se en les relacions humanes, què són les que realment ens alimenten, són necessàries i molts cops les deixem en segon terme i són les que valen la pena.

Més informació: 

A

També et pot interessar