Jump to navigation
- El 2017 ens va sorprendre el teu debut literari amb ‘La casa entre el sorgo’, un treball que ens ha fet viatjar en el temps a través de l’art plàstic de la Belle Époque. I ara, pràcticament dos anys després i fruit de la teva incansable ploma, presentes amb Tierra Trivium ‘Cicatrices bajo la piel’.- De fet, mentre escrivia ‘La casa entre el sorgo’ ja tenia al cap l’embrió d’aquesta segona novel·la. I, a poc a poc, va anar creixent. Hi ha projectes literaris que saps que sorgeixen i que no sempre acaben prosperant, convertir-se en una història completa; però en el cas de ‘Cicatrices bajo la piel’, sí que ha estat així. Amb ella he pogut tocar temes molt potents, dels quals em venia molt de gust parlar.- Parla’ns una mica de ‘Cicatrices bajo la piel’. D’on arrenca la seva idea inicial?- La història parteix de la relació de cinc amics que ja han passat l’adolescència, que tenen vint-i-pocs anys, alguns acaben d’estudiar, i altres comencen a treballar. Els cinc són grans amants de la música i comparteixen una relació que, a primer cop d’ull, sembla forta. De sobte, succeeix una tragèdia i tots han de prendre unes decisions molts radicals i enfrontar-les. Alguns d'ells són capaços de passar pàgina, però uns altres no. La novel·la, de fet, té dos fils temporals: el que parteix de la Barcelona de finals dels noranta i l’actualitat. Passen els anys i de nou es troben. Efectivament, alguns no han pogut superar la situació que van viure i volen prendre mesures per superar-ho, la qual cosa la resta no ho comparteix perquè aquestes decisions alterarien la seva comoditat i es desenterrarien secrets del passat.- I el seu títol, d’on surt?- És una bona metàfora. El fet transcendental que succeeix a la història marca sense remei a cadascun dels personatges, els hi fa una bona cicatriu. Fins i tot, els que es creuen que ho han superat, també les porten ben present i gravada. De vegades, de manera conscient, tu vols creure que has superat certes situacions, i d’altres això passa inconscientment, i després apareixen moments que fan que te n’adonis que no és així. Molts lectors poden sentir-se identificats amb tot plegat.- Com creus ha evolucionat el teu procés creatiu en aquest temps?- L’escriptura és un aprenentatge que adquireixes dia a dia. Cal llegir moltíssim, perquè així és com vas absorbint idees i maneres de fer. Jo estic molt orgullós de ‘La casa entre el sorgo’, la meva primera novel·la, però certament amb ‘Cicatrices’ m’he sentit molt més segur a l’hora d’escriure. Encara que sembli un tòpic, és important no quedar-te parat i intentar millorar la teva escriptura pas a pas. En aquest aspecte, són molt importants les crítiques. Potser una no gaire positiva, si és constructiva, et permetrà avançar moltíssim; en canvi, una de positiva únicament, s’ha de prendre amb certa mesura.- Si ve la teva primera novel·la girava al París de la Belle Époque, aquesta es desenvolupa a cavall entre la gegantina ciutat de Nova York i Barcelona. - Sí! Barcelona i Nova York són dos llocs que conec bé, que m’agraden força, i vaig decidir ambientar-hi la història. El primer personatge que surt a l’obra necessitava un punt de partida –Barcelona– i un punt de distanciament ben llunyà a causa del que passa a la història. Així, vaig escollir Nova York, en part potser per l’ambient gran, fred i reflexiu al qual convida la ciutat.- Novament, l’art és una font important d’inspiració en la trama del llibre. També l’arquitectura i la música de Joy Division, Nick Cave o Ramones. - M’agrada incorporar elements artístics a les meves novel·les, perquè m’apassiona el món de l’art i la música. Són pilars de la meva vida. I, ho vulgui o no, sempre acaben apareixent a la trama. M’agrada suggerir al lector una determinada cançó en un moment concret de l’obra, perquè pot ajudar-li a entendre la situació que viuen els personatges. La música a la qual em refereixo no està escollida a l’atzar; està ben pensada. De fet, s’ha incorporat un codi QR al llibre que enllaça amb una llista de cançons d’Spotify que acompanyen perfectament la trama. Pel que fa a l’art plàstic, parlo d'alguna obra de Hopper com a referència perquè, per a mi, els seus quadres em diuen moltes coses. Personalment, mentre miro una obra de Hopper, em puc imaginar la història que hi ha al darrere, quelcom no em passa amb altres artistes. I molts dels seus quadres reflecteixen el sentiment de soledat que viuen alguns personatges.- La cultura, per tant, és la teva font d’inspiració principal?- La cultura és un dels pilars fonamentals de la meva vida. Jo giro al voltant de la cultura, per mi tot està envoltant d'ella. Les meves històries naixen d’episodis diaris, però en ells sempre hi és present el factor cultural. No entenc el meu dia a dia sense aquest, ja sigui amb format cinema, art, música, etc.- L’amistat és l’epicentre de la ‘Cicatrices bajo la piel’, l’amistat i la seva vida en constant evolució amb el pas del temps. Canvis que, ni tan sols a la vida real, de vegades no són fàcils d’acceptar.- Jo llegeixo molt i m’agrada molt llegir novel·les que m’esgarrapin per dins, que em reptin, que em creïn incomoditat respecte a certes situacions. En el cas de ‘Cicatrices bajo la piel’, a priori la relació d’amistat és molt bonica, però davant d’un succés greu, tot plegat es trenca. A partir de llavors, el lector té una mica la motivació de veure com cadascú enfronta aquesta situació, fins i tot sentir-se identificat o no amb algun personatge. Jo, com a autor, la meva única pretensió aquesta: generar debat.- Què és primer, el personatge o la història?- La idea pot arribar a través de diverses formes: amb un personatge, o amb una història, depèn de cada ocasió. El que sí que et puc dir és que en el cas de les dues novel·les ha vingut més aviat a partir d’una història, o un tema determinat. Tot i que a ‘Cicatrices’ és veritat que hi havia un personatge que volia martiritzar molt (riures); aquest pateix bastant, però al final ho fa menys del que tenia previst. En començar a escriure m’agrada tenir un concepte clar de cap on van les coses (en quin temps escriure, quina serà la introducció, el nus i el desenllaç, etc.), però després deixo aflorar força la improvisació. En anar escrivint, em deixo endur pels personatges i les subtrames. De fet, s’acaba agafant afecte fins i tot al personatge més malvat (riures). A ‘Cicatrices bajo la piel’ tots els personatges tenen parts bones i parts dolentes; de fet, el que al principi igual et sembla més bo, l’hi acabes descobrint una faceta molt fosca. No hi ha cap superheroi, tots tenen les seves llums i ombres, tal com passa a la vida real.- Quina moralitat transmet ‘Cicatrices bajo la piel’?- A banda de passar-ho bé amb la trama de suspens que té la novel·la, m’agradaria que es pogués reflexionar sobre la fugacitat del temps i la necessitat de practicar la introspecció per tal de ficar-se a la pell de l’altre. Cadascú té una manera de fer les coses, ni millor ni pitjor, i això cal respectar-ho. Potser avui en dia estem capficats en què allò que pensem és inamovible, que està picat a pedra, i realment no és així. Hem de ser capaços de frenar i entendre el nostre entorn. Així podrem ser capaços de conservar una amistat per sobre d’aquestes maneres diferents de veure la vida. Les persones hem de fer valdre la paraula i el diàleg.- En aquesta ocasió has comptat amb la col·laboració de la Marta González de la Vega en forma d’il·lustracions.- Quan vaig acabar d’escriure la història vaig descobrir aquesta faceta de la Marta, quie a banda de ser una gran directora audiovisual, és també molt bona dibuixant. Li vaig comentar a ella la pensada, sense cap compromís, i des del primer moment li va il·lusionar molt. Així al final d'alguns capítols, i a la portada, apareixen il·lustracions de la Marta que representen moments clau de la història. Estic molt content amb el resultat final, que és fruit de moltíssimes hores i proves.- Algú inquiet com tu, suposo que ja estàs pensant en la tercera novel·la...- Doncs sí! Quan escric un projecte, intento només centrar-se en ell, i ja quan l’acabo, sense posar-me cap mena de pressa, deixo que surtin les idees. La història que ha nascut després de ‘Cicatrices bajo la piel’ no té res a veure amb ella, però el gènere és més similar a aquesta novel·la. En els temps que corren, em ve molt de gust escriure i fer crítica social a través de la novel·la negra. Crec que últimament es cau en l’error d’identificar-la massa en la novel·la policíaca; i realment no és així, engloba molt més. I per mi una característica innegociable que ha de tenir la novel·la negra és que ha de tenir una crítica social. L’autor ha de proposar una idea i generar debat.- Moltes vegades, quan ens apeteix llegir un llibre, ens perdem entre prestatgeries plenes d’obres de llibreries i biblioteques. Alguna recomanació en el moment de la tria?- Jo faig moltíssima recerca abans de començar a llegir un llibre. No recordo haver comprat mai una novel·la per la seva portada, però evidentment que una bona portada, títol i sinopsi moltes vegades ens fan decantar la balança a l’hora d’escollir una obra. Personalment, faig una mica de treball d’informació, abans de començar una lectura. Entenc que molta gent això no ho fa això, perquè necessita temps, però hem de ser conscients que ho tenim molt fàcil i amb una sola consulta amb el mòbil. És important informar-se per evitar decepcions i llibres a mitges. La majoria de cops, els millors llibres no estan a l’entrada de la llibreria i són producte exclusiu de màrqueting, sinó que els trobarem a les estanteries del darrere.- Envia un missatge a totes les nostres lectores i lectors! - Primerament, us animo a seguir Territoris.cat i Surtdecasa Ponent. I també us convido a llegir ‘Cicatrices bajo la piel’, una història d’intriga que vol fer reflexionar i esgarrapar al lector i la lectora.
Joan Roure
