Joan Roure: "Puc estar escrivint hores i hores, i fins i tot somiar amb la història"

L'escriptor i blogger de Surtdecasa estrena la seva primera novel·la

Cristina Mongay

26/09/2017

Llibres

Entrevistem a una persona creativa, dinàmica, somiadora. Algú que realment sent passió per les històries de ficció, per la història i per tot el que ens aporta de positiu la cultura en el nostre dia a dia. En Joan Roure, el nostre blogger més fan de la lectura, presenta la seva primera novel·la ‘La casa entre el sorgo’. Parlem amb ell!

- Per què vas triar l’escriptura?
- Des de molt petit sempre m’ha agradat molt la lectura. Abans sóc lector que escriptor (riures). El meu cap sempre està pensant històries i sovint he fet petits texts, però els he acabat guardant en un calaix. Però va haver-hi un dia que vaig pensar “I per què no? Per què no escric un relat llarg”. I aquest va ser l’origen de ‘La casa entre el sorgo’.

- Què t’aporta escriure?
- M’aporta una desconnexió total. I quan dic de “total” és de “total”. Quan escric necessito silenci en tots els sentits. A diferència de quan llegeixo, que em fico una música determinada, a un volum baix, per escriure necessito silenci absolut. Necessito estar centrat únicament en aquella història, i perdo la noció del temps. És una sensació molt curiosa que mai abans havia experimentat. Puc estar escrivint hores i hores, i fins i tot somiar amb la història.

- Fa uns mesos vas presentar el teu primer relat llarg, la teva primera novel·la de ficció titulada ‘La casa entre el sorgo’.
- Sí! És un exercici molt exigent, que necessita moltes hores, molta concentració, molt de silenci. També vaig necessitar força documentació, ja que la història es realitza en dues èpoques, i una d’elles és el París de la Belle Époque. L’exercici d’escriure ha estat tot un aprenentatge, picar molta pedra, llegir molt, dedicació i molta passió.

- Què és el que et fa decidir publicar?
- Igual que trobes el moment d’escriure, que proves, que crees uns personatges, enllaces uns fets en unes cronologies,... arriba la necessitat que algú llegeixi el teu text. Vaig enviar el manuscrit a diverses editorials, sense cap pretensió! Però tenia l’objectiu que algú de fora del meu entorn em valorés la feina. Saber si és un bon material o no. I vaig rebre diverses propostes d’edició i finalment em vaig decantar per Ediciones Hades.

- Parla’m de la trama. Per què et vas decantar per un tema històric? Per què París de la Belle Époque?
- La història m’encanta, tot i que determinades èpoques més que unes altres. Quan em vaig proposar escriure alguna cosa, vaig arribar a la conclusió que sense una història al meu cap no volia treballar. No volia començar amb el full en blanc sense cap idea. I en anar explorant possibilitats, vaig veure que podia relacionar-la amb una de les meves etapes històriques preferides, que és el París d’inicis de segle XX, quan era la capital de la cultura europea. I que els protagonistes i la trama podien ballar entre dues èpoques.

- Quin és el millor moment d’una novel·la?
- Com escriptor, quan gaudeixes més del teu text és quan crees els personatges, quan construeixes. A mi em porta moltíssima felicitat aquest moment, més fins i tot que la lectura posterior.

- Què és el que més t’ha costat?
- Potser aquells moments que has d’enllaçar històries actuals amb altres que ja havien succeït en capítols anteriors, o en moments passats. I què no quedin fils d’història penjats. Però a força de rellegir, reescriure i revisar constantment, de tot te’n surts!

- Vas presentar el llibre el juny passat a un indret ple d’històries, l’Aeroport d’Alguaire. I el pròxim 28 de setembre ho faràs a la Casa Usher de Barcelona.
- Quan vam fer el contracte editorial, vam decidir fer la presentació abans de l’estiu perquè jo no volia que es posposés fins setembre -passaven molts mesos des de la impressió–. S’havia de fer al juny, però llavors molts espais culturals ja estaven reservats per altres actes. Vam fer la sol·licitud a l’Aeroport d’Alguaire, on hi tinc molt bona relació i allí van estar encantats. Va venir molta gent a donar-me suport i jo també estic molt content. I a partir d’aquí, treballo perquè es conegui el llibre.

- És complicat fer-se un espai en les prestatgeries de les llibreries, i més al ser autor debutant!
- Ho és, i molt! I encara més al vindre d’una editorial petita, a la qual estic molt i molt agraït que m'hagin donat una oportunitat. Però l’esforç per donar a conèixer la teva història val la pena. Sortosament també hi ha llibreries que donen suport als autors novells i locals. En el cas de Lleida, la Llibreria Caselles m’ha recolzat des del primer dia, i fins i tot van col·locar el llibre a l’aparador! (riures). Els hi estic molt agraït.

- Tens noves històries al tinter?
- Sí, les estic començant a escriure! Ho combino amb la promoció de ‘La casa entre el sorgo’ i el lloc web. A partir d’octubre, tinc previst tancar-me amb la nova història. Però no serà una segona part de la primera –potser més endavant reprendré algun dels personatges d’aquesta trama–! Tinc ganes de treballar amb la novel·la negra, molt negra, emmarcada en l’actualitat.

- Què ha de tenir una bona lectura, un bon llibre, perquè enganxi a la gent?
- Per mi, com a principal, ha de tenir un bon argument. Amb això no vull dir que l’estil, la prosa, no sigui important. Que ho és! Però, des de la meva perspectiva, la història. Hi ha gent que si des de l’inici de la novel·la, aquesta no l’hi enganxa, l’abandona. Jo no! Sempre l’acabo. Val a dir que abans de començar a llegir un llibre, m’informo força per saber cap on va. Però cal donar una segona oportunitat a un llibre! De totes maneres, de vegades m’he trobat amb llibres que tenen una prosa genial, però pel que fa a argument costen. Per això en el meu cas vaig prioritzar que l’argument del meu llibre enganxés i que sigui directa.

- Paper o electrònic?
- En tinc de tot tipus, però com el paper per mi no hi ha res! Ni el subratllo, ni doblego pàgines (riures)! Prefereixo utilitzar post-its amb el número de pàgina i el número de línies que m’interessa. La veritat és que quan llegeixo un llibre, sempre tinc un paquet de post-its a la vora i el bolígraf, per no perdre’m res important! Tinc tots els llibres marcats.

- Sovint ens recomanes molts llibres des del teu blog Surtdecasa. Però, com recomanaries al teu?
- M’agradaria que li donessin una oportunitat perquè ajuda a conèixer una etapa històrica apassionant. És una novel·la amb una trama de suspens, misteri i amor, que fàcilment pot agradar al lector. És molt àgil, molt directa, que no es perd amb moltes subtrames. Constantment hi passen coses, i té un argument força addictiu.