Surtdecasa Ponent
,
05/05/2015
Llibres

Reflexions de 4 bibliotecaris de Ponent

Les biblioteques s'obren a l'usuari deixant enrere l'època en què eren els temples del silenci

Foto: 

Surtdecasa Ponent
Aquest any es celebra el centenari de la creació de les primeres biblioteques a Catalunya, així que aquest 2015 és un any molt especial per tots aquells qui s'han acostat a una biblioteca i l'han vist créixer i madurar, l'han vist deixar endarrere aquells temps en que eren sales de lectura i on el silenci sepulcral podia allunyar-ne alguns usuaris, amb l'evolució de la societat tot això ha anat quedant endarrere i amb les noves tecnologies i les apostes per ampliar les seves funcions i serveis culturals les biblioteques s'han fet un bon rentat de cara i s'han omplert d'un públic intergeneracional fidel a totes les ofertes que els ofereix la biblioteca. És per això que hem entrevistat a diferents protagonistes de les comarques de Ponent per a que ens expliquin com veuen els equipaments on treballen i la seva la professió.

Marta Capdevila Guasch, responsable de la Biblioteca Tirant Lo Blanc de Belianes
“En un poble petit, amb pocs o cap equipament cultural, les biblioteques poden arribar a ser el motor cultural, ja que a través dels llibres o gràcies a ells, es poden plantejar múltiples accions culturals que despertin interès en la població en general”. La Marta Capdevila està al capdavant de la biblioteca Tirant Lo Blanc de Belianes, el poble més petit de la demarcació de Lleida que té la biblioteca integrada dins el Sistema de Lectura Pública de Catalunya. En els pobles petits com Belianes, la biblioteca no representa només l’accés a la cultura i al coneixement de forma completament gratuïta, sinó que també és un espai que s’adapta a les necessitats culturals de la població, “un lloc agradable del qual tothom se’n sent una mica propietari, ja que utilitzar els serveis i participar en les activitats que s’hi fan va creant un cert sentit de pertinença”, afirma la Marta, que considera també que les biblioteques han sabut adaptar-se als avantatges i inconvenients que planteja la incorporació de les noves tecnologies. “Les biblioteques converteixen aquests avantatges en potencialitats i els inconvenients en alternatives. Continuen sent un lloc de consulta però, en l’actualitat, han incorporat un gran ventall d’activitats, amb la finalitat de promocionar la lectura, que els ha permès continuar sent un lloc esencial per la població”, i afegeix, “ara ja no només parlem de prèstec o consulta, parlem de clubs de lectura, de presentacions de llibres, de visites escolars, de bibliopiscines, de tallers, etc.”. I és que, per la Marta, les biblioteques són un reflex de la societat: “si aquesta va canviant, les biblioteques també ho han de fer, si l’oferta cultural cada vegada és més dinàmica, doncs les biblioteques també ho han de ser”. I encara més, en el cas de les biblioteques en entorns rurals. “Ens trobem amb la particularitat que hem de cobrir gran part de les necessitats culturals i, per tant, la nostra oferta ha de ser ben variada, però sempre tenint present la nostra raó de ser: l’accés al coneixement”.
 
 

Josep Miquel Varea, Bibliotecari de la Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa
"Les biblioteques han de ser un far cultural, un lloc on desvetllar interessos i curiositats, on la gent hi trobi tot el que busca: si vol sessions de ball adolescent les pot trobar, o discoteca, o si vol cantar o si vol descobrir noves matèries", afirma Josep Miquel Varea, bibliotecari des de fa 20 anys a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila. En definitiva, un espai obert a la ciutadania. "La idea és que no sigui un magatzem de llibres sinó un centre cultural". Així és com defineix la nova biblioteca: "Abans no eren biblioteques, eren sales de lectura; ara ha evolucionat i són més obertes a tots els públics, i és que amb 10 anys ha canviat molt tot, hi ha molts materials nous, ha aparegut internet o s’aposta per la lectura infantil", afirma. "Del temple del saber on no s'hi podia fer soroll, s'ha passat a un lloc on es combinen zones de silenci amb sales on hi ha més soroll", explica. "Encara hi ha gent que ens diu que no ha entrat mai a la biblioteca", assegura. "Nosaltres teníem clar que volíem ser una biblioteca de portes enfora, amb el saló del llibre, la marató de lectura en veu alta, el municipi lector...", assenyala el Josep Miquel com a voluntat per arribar a més mollerussencs.  "Hem de ser un altre suport al ciutadà, una altra manera de fer Mollerussa viva; per exemple, l’any passat vam organitzar 248 activitats en 260 dies d’obertura", explica. "Tenim usuaris molt variats, els que només venen a les activitats, a buscar vídeos, escolars a fer els deures, la gent que ve a fer el prèstec de llibres, qui només ve a llegir el diari o la revista del cor... en definitiva, és un reflex de la societat", sentencia.
 

Antònia Capdevila, Directora de la Biblioteca Pública de Lleida
"La biblioteca és un espai obert a tota la ciutadania, on esperem que la gent hi trobi tot el que li faci falta per al lleure, la formació i l'oci, sobretot", explica la directora de la Biblioteca Pública de Lleida. "Nosaltres estem dins de la xarxa de biblioteques públiques de titularitat estatal –n’hi ha una per província– i, a diferència d’altres biblioteques, nosaltres recollim el dipòsit legal, tenim la vessant pública i la de patrimoni, i treballem en col·laboració amb la Biblioteca Nacional d’Espanya i amb la de Catalunya”, explica perquè s'entengui la seva particularitat. "D’entrada el que fa una biblioteca és garantir un accés a tothom a la informació i a la formació, evitant que ningú es quedi fora per un tema de pressupost o de situació familiar, indisponibilitat...", agrumenta. "Nosaltres som importants per aquesta primera funció però també pel que fa a la formació, tant la reglada com la que no; també hi ha la part d’oci i sobretot als usuaris que ja no estan estudiant i que volen formar-se, ja sigui en creativitat, història o en el que li interessi, tinguin un lloc on disposar de materials", continua. "Fem activitats tant pels usuaris que tenim com sobretot per arribar a usuaris que no tenim i, sovint, fem activitats per a que ens vingui gent a la biblioteca que potser no saben que hi ha una sèrie de materials que els hi poden ser útils, i l'ideal és tenir gent de totes les edats, condicions socials, estudis... el més variable possible", conclou.
 

Rosa Maria Rosó, cap de la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Lleida
"La biblioteca de la UDL va començar en una aula de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, després va passar al convent del Roser on hi va estar uns anys als passadissos i feia una forma de ela i era bastant complicat, ja que el bibliotecari no veia la gent". Així recorda els orígens de la Biblioteca de Lletres la seva actual bibliotecària, que ho és des de l'any 87. "Als anys 70 la gent estava molt mal habituada ja que s'hi fumava, bebia cervesa i jugava a cartes", diu. "Jo recordo que si els demanaves el carnet per fer el prèstec, et deien 'serà fatxa la tia'; les fitxes estaven en una capsa de sabates, tot molt precari", explica. "Després es va passar a la capella del convent del Roser i la taula del bibliotecari ocupava l'altar de la capella i la sagristia era el magatzem, era una mica més espaiós, però encara es fumava i encara hi entraven els nens del carrer a demanar", recorda. "Va ser precària fins que ens vam desplaçar aquí (rectorat de la UDL) sobre el 1987, aquí hi va haver un canvi molt important, ja que va passar al sistema obert, la major part de la documentació era de lliure accés, el prèstec es creuava amb la fitxa de l'usuari, més estructurat, i després ja ha anat venint tota la informatització, internet", diu. "Per mi una biblioteca és en principi i més que res, un espai lliure on no tens cap tipus de control, pots anar i mirar tot allò que t'interessa i tant pots estudiar, com pots aprendre idiomes, informar-te... és un lloc on cultivar l'esperit lliurement", sentencia. "Aquí es realitza una funció d'aprenentatge i d'investigació, ja que és universitària i dóna suport a la docència i a la recerca, però també fa una funció social, d'acollida de tots els membres, per exemple, els erasmus, així com també fa una funció d'apropament dels membres a la comunitat universitària, esdevé també un punt de convivència". "A nivell d'universitat es va considerar que amb l'inici d'internet disminuirien molt els usuaris ja que disposaven de molta informació des de casa i que probablement ja no vindrien a la biblioteca però el fet és que hi vénen moltíssim, està ple gairebé sempre", conclou.

També et pot interessar