Jump to navigation
A mig camí entre ‘No es país para viejos ‘, de Cormac McCarthy; ‘A sang freda’, de Truman Capote; i els westerns de John Ford, ‘Tros’ és un relat on, en una sola nit, es resolen els interrogants de diverses vides. Tot passa en un triangle de pobles perduts entre el Segrià sec i les Garrigues. Pur tex-mex: el vell s'ha quedat vidu, el sometent surt de patrulla per evitar els robatoris a les finques i a la policia no li fa gens de gràcia. I la boira ho tenyeix tot de desolació i basarda.‘Tros’ defuig dels paràmetres formals de la novel·la negra. En aquest relat els polis no són ni bons ni dolents, i hi ha criminals que ho són a la força. No hi ha res que decanti la balança en favor de les persones, creu en Joan, un vell xaruc, vidu i malcarat. El Pepe ha tornat al poble pel seu pare, vell i sol en morir-se la mare. Però també per amagar-se del seu fracàs a ciutat i d'algú que el busca perquè li torni el que és seu. I Alcastrer, un no lloc enmig del secà, quatre cases i un centenar d'ànimes sense inquietuds, un poble d'on no es pot ni fugir, no és el millor indret per a una vida rica i plena. I a més hi ha els robatoris, i les patrulles que fan els pagesos a les nits per vigilar les finques. I la boira glaçada que cobreix el país com una flassada que asfixia: massa ànsia per a tan poques sortides. I ni en Joan ni el Pepe no han acomplert mai cap dels seus anhels. Per això topen.Té el camp més misteris que la ciutat per a un escriptor de novel·la negra? Segons Vallbona: “els misteris són allà on és l'ésser humà”. El barceloní Vallbona va situar la novel·la en aquest espai perquè el considera molt més adient que l’urbà. Aquest és un escenari poc habitat on la boira ho inunda tot sobre la terra erma i seca.
