La música negra, la reina dels escenaris del 7è Ponent Roots Festival

Ponent Roots prepara la 7a edició del seu festival de música negra a Lleida, que tindrà lloc del 8 a l'11 de novembre

Cristina Mongay

06/11/2018

Música

Amb sis edicions a la seva esquena, el segon cap de setmana de novembre diversos escenaris de la Terra Ferma acolliran el Ponent Roots Festival, el festival de música negra de Lleida. Parlem amb l’Oriol Ferre (Uri) i l’Eduard Blasi (Edu), els seus organitzadors, uns autèntics fans de la black music.

"Tothom s’hauria d’obrir una mica més a la música. Si la música té qualitat i és bona, segur que agrada"

- Tot a punt per al nou Ponent Roots Festival?
Uri i Edu: I tant!

- El Festival enguany arriba a la seva setena edició, una trobada que compta amb cervesa pròpia!
E.: És curiós, perquè hi ha gent que coneix la Ponent Roots de La Vella Caravana, però no coneix el festival, i al revés. I finalment ens hem fet promoció recíprocament. Comptem amb la col·laboració de La Vella Caravana des del segon festival i la cervesa la tenim des del tercer. Estem molt contents de les aliances que hem anat lligant aquests anys.
U.: El primer any vam trucar a diverses empreses cerveseres per saber si ens podrien fer promoció, i van passar del nostre projecte. Potser perquè ells veien els números i la promoció inicial, i el tarannà del festival és diferent. És una proposta musical que s’autogestiona, no volem rebre ajuts que ens condicionin a l’hora de programar.
E.: Vam començar el festival amb una sabata i una espardenya, i de seguida vam buscar petits mecenes que ens donessin un cop de mà i que ens permetessin ser independents.
U.: Mirant endarrere, veiem que amb la negativa d’aquestes grans empreses de cervesa ens van fer un favor, perquè així vam poder desenvolupar la filosofia pròpia del festival. Nosaltres som més de tu a tu, d’explicar nosaltres mateixos el nostre projecte, de convèncer la gent al carrer. I amb mecenes com La Vella Caravana parlem el mateix llenguatge.

- A banda del públic ponentí, també és molt freqüent el públic d’altres racons de Catalunya al Ponent Roots Festival.
U.: Sí! Vam començar a vendre entrades a Barcelona una mica per provar, perquè no estàvem segur si la gent pujaria cap a Lleida a veure un concert. Sobretot, sabent que la gent de Barcelona ni tan sols va als pobles de per allí a fer-ho. Nosaltres tenim el cul pelat d’anar a Barcelona a veure teatre o a un concert, i tornar; i que la gent de Barcelona mogui el cul per gaudir del festival, és molt gran! Hi ha gent que ens ha dit que venint pel festival era la primera vegada que venien a Lleida!
E.: Turisme de Lleida ens hauria de fer una petita promoció (riures). Hi ha gent que ens demana recomanacions d’on anar a passar la tarda, o on dinar i allotjar-se durant el festival.
U.: Puntualment també ha vingut gent de Madrid, País Basc, Castelló, etc.

- És a hores d’ara, i ben merescudament, el Ponent Roots Festival una cita musical consolidada a casa nostra, i la formen i la gaudeixen una petita gran família d’amants de la música. Suposo que això us causa molta satisfacció!
U.: Clar que sí! Ens sorprenem moltíssim davant de la rebuda de la gent i de la seva fidelitat. Quan observem la pista de ball de la nit gran del festival, la del divendres, no sempre sabríem dir on som. Hi ha gent variopinta en tots els sentits: en edats, en estils urbans i musicals, etc. I estem tots allà gaudint de la mateixa proposta!
E.: Amb sis anys hem aconseguit guanyar-nos un públic i la seva confiança davant de la qualitat musical i els grups que han descobert. Moltes vegades ens trobem gent pel carrer que ens diu que no coneixen ningú del cartell però que igualment vindran al festival. A aquest públic l’hi devem tot!

- Els ritmes jamaicans són els predominants al cartell d’aquesta edició.
E.: En altres ocasions potser el cartell incloïa més varietat d’estils de música negra, però enguany l’hem centrat més en el reggae. I de moment, la resposta està sent molt bona.
U.: Al cap i a la fi, com que això és un divertimento, i no un negoci, posem el màxim de facilitats perquè la gent pugui venir a gaudir dels concerts i la resta d’activitats. Una entrada de 13€, per veure tres concerts en directe i un col·lectiu de selectors musicals, és molt accessible. I tantes altres activitats del festival són de franc. Això sobretot ens ho diu la gent que ve de Barcelona.
E.: L’any passat el concepte va ser ‘preus preolímpícs’ i ‘horaris d’escàndol’. Entrades molt accessibles i tota la nit de música, fins a les tantes!
U.: Per exemple, el concert del Raynald Colom té un cost zero per l’espectador i a nosaltres ens costa calers, òbviament (riures). Però també intentem explicar als músics convidats quina és la nostra filosofia. Per sort, la majoria ho entenen molt bé i també fan l’esforç de baixar costos i proposar facilitats.

- Ja en la 6a edició vau incorporar una activitat més a l’agenda, sumant una jornada al festival –el dijous–, amb un vinil fòrum a la cerveseria Grans Records. Enguany, repeteix.
U.: L’any passat vam començar amb el vinil fòrum, que era una idea que ens ronda pel cap, ja que el festival no és només música en viu. La música de cultura afroamericana és el nexe en comú de la programació, però puntualment hem traçat altres propostes. Vam apostar per fer un vinil fòrum, experiència que mai abans s’havia fet a Lleida, a partir de quatre persones vinculades amb el món de la música. A aquestes, els convidàvem a seleccionar tres cançons, o discs, que sota el seu punt de vist havien marcat un punt d’inflexió en la històrica de la música negra.
E.: I aquí van sortir coses molt boniques i variades, on intervenia el gust més personal de cadascú. L’any passat les quatre persones ens van dir que sí, i enguany també. A més a més, s’estan motivant molt per la secció! Són el Javi Roma, músic de la banda ARLO i programador de les Festes de Lleida; l’Àlex Oró, periodista de TV3, escriptor de revistes especialitzades i membre del B-Sides Collective; Javier de Castro, potser un dels més grans col·leccionistes de Lleida, editor i crític musical; i finalment el Torfa, productor musical de Hip Hop i MC. Aquest és un acte cultural familiar, participatiu, que anirà desenvolupant-se entre cerveses i tapes.
U.: Serà l’escalfament per a la nit gran!

- El plat fort del festival arriba el divendres, amb un planter internacional compost pels jamaicans Winston Reedy i Dennis Alcapone, i el britànic Natty Bo, que comptaran amb Soweto com a backing band. També hi haurà l’actuació de The Rigodonians, Rebelmadiaq Sound System, Adala & King Siva i Supah Lion.
U.: El divendres volem seguir trencant amb els estereotips, i apostem per la música jamaicana. Dius, a Lleida, qui escolta música reggae, amb les seves varietats? Volem que aquest públic vingui al concert, però també la gent que encara no la coneix o que només han escoltat el Bob Marley. Estem convençuts que al·lucinaran!
E.: Tothom té el seu estil o tendència musical, això està clar. Però crec que tothom s’hauria d’obrir una mica més a la música. Si la música té qualitat i és bona, segur que agrada.
U.: Enguany el divendres trobarem a dos iaios, com diem nosaltres afectuosament. Dos jamaicans que ja fa molts anys que estan instal·lats a Londres però que són dues de les poques llegendes del reggae que queden vives. Dennis Alcapone i Winston Reedy tenen més de setanta anys i és una oportunitat única de veure’ls.
E.: També portarem a Natty Bo com a cantant, que ja va venir a Lleida en una altra edició del festival. És tot un showman, un músic encantador i tota una enciclopèdia musical. Ens agrada molt que aquests tres cantants estaran aixoplugats per la banda musical de Barcelona Soweto, que els havíem portat a la segona edició del festival.
U.: Aquesta fórmula de la backing band, o banda que interpreta temes que no són seus, aquí no és molt habitual, però és tot un repte per Soweto, que fa prop d’un mes que estan tancats assajant.
E.: Després seguirem el festival amb una experiència que mai abans s’ha fet a Lleida, que és muntar un sound system artesanal. La cultura sound system va néixer a Jamaica als anys cinquanta, i consistia en gent que es fabricava els seus propis equips de so i feia les seves festes al carrer. És cultura de carrer, però com que som al novembre, nosaltres la desenvoluparem en sala –al Cotton–; ja ens agradaria fer-ho al pàrquing (riures)! Tenim molta afinitat amb Rebelmadiaq Sound System, que muntaran els seus equips amb DJ, col·lectius i cantants.
U.: Intervindran The Rigodonians, Adala –jove cantant de reggae en català– & King Siva i Supah Lion, un dels col·leccionistes més grans de vinils de Catalunya. Es tracta d’una altra manera de sentir la música, sense escenari, tots estarem al mateix nivell, els cantants i DJ estaran al mig de la pista, i la gent podrà veure més pròxima la música. Es tracta d’un espectacle que demana molt la interacció del públic.

- Dissabte heu projectat una doble proposta, al Beat Cafè de Lleida i a l’Slàvia de les Borges Blanques.
E.: Des de la segona edició, el dissabte comença amb un vermut amb música en directe. Enguany serà amb jazz, de la mà del trio de Barcelona TRO, que presentaran nou disc. Sempre que fem alguna activitat al Beat, intentem complementar-la amb alguna exposició relacionada amb la música negra o la cultura afroamericana. Enguany estrenyem sinèrgies amb el GarGar Festival de Penelles. Cada any ens han fet participar en la seva iniciativa, i en aquesta setena edició hem volgut convidar-los a ells mostrant un dels seus artistes. Es tracta de Zeso, que va fer una residència a Penelles i exposa allí al llarg de l’any. És un artista de París que sobretot ha desenvolupat la seva trajectòria artística als Estats Units; és el que té més grafitis a Nova York i també ha fet molts llenços a l’oli, on explora la cultura del Hip Hop. Són obres molt valorades, venudes a tot el món, i es podran veure al llarg del festival i potser la setmana següent.
U.: Seguidament, fem un petit break al migdia, i a la nit ens desplacem a les Borges Blanques, a la Cafeteria Slàvia. Enguany portem un projecte súper interessant: l’actuació del Raynald Colom amb David Soler. A Raynald Colom el vam conèixer fa anys a través de les xarxes socials, sorprenentment ell també ens seguia, i el vam convidar formalment. L’esquelet musical de la proposta ‘Steel’, és el jazz, però vist des del més ampli ventall. Serà una proposta molt canyera!

- I per últim el diumenge, que serà el torn del Ponent Roots Xics. Ben bé que d’això se’n diu fer cantera!
E.: Rematem el diumenge amb una proposta que portem des del primer any, el Ponent Roots Xics. Gràcies a l’Uri, que té quatre feres a casa.
U.: Nosaltres, com tantes altres famílies, consumim molta cultura. Anem a veure molt teatre, animacions, titelles, etc. Però sempre intentem buscar propostes diferents, i això és el que costa. La proposta del diumenge és molt potent perquè suposa obrir les portes a un lloc prohibit per un infant, una sala de concerts, on hi té l’accés prohibit! I la gràcia és que ho pugui gaudir amb tota la família. És bonic que els petits i petites vegin que fan els pares quan els deixem amb els avis o els cangurs.
E.: El primer any vam fer el Ponent Roots Xics en horari vermut al Cafè del Teatre, però vam veure que es va quedar molt curt i petit. I per això, vam fer el salt al Cotton. La gent té moltíssimes ganes del Ponent Roots Xics, és una proposta que no ens fa patir gens. Hi ha pares que ens agafen per banda i ens diuen que la fem un cop al mes (riures)!
U.: L’experiència és molt bonica i intensa. Veus des de l’avi ballant, els pares fent un gintònic, el petitó caminant per la pista i el gran desmelenat i donant-ho tot amb els amics de classe!
E.: Fins ara havíem portat grups que mai abans havien actuat per infants, i flipaven amb l’espectacle de sota de l’escenari; i enguany ja portem una proposta més concreta per ells: Reggae Per Xics. És una de les bandes més tops encarades als infants. També afegim un petit tast de l’espectacle ‘Hippos’, de Zum-zum Teatre, premi Moritz a FiraTeatre 2018. I finalment tindrem l’estrena mundial del Jan i el Blai, The Little Roots Selectors! Serà una proposta que no s’ha vist mai, com dos nens punxen en directe vinils, i fan de selectors.
U.: La veritat és que em fa molta il·lusió veure els meus fills sobre l’escenari! Ja fa molts dies que practiquen, ja que és quelcom han vist a casa des de sempre. S’han carregats algunes agulles (riures), però saben bé que practicar és molt important. Punxar és com qui toca el saxo o el trombó, cal molta dedicació perquè soni bé i perquè l’estrena tingui nivell. La tècnica la tenen, però ara la feina que tenim és que vinguin segurs, que no els agafin vergonyes i que gaudeixin. Serà molt divertit!
E.: El Blai és més seriós i responsable, i vol que surti rodat, i el Jan, sentint la música, comença a fer uns balls tribals impressionants!
U.: L’important és que ho gaudeixin, s’ho passin bé, que al cap i a la fi jugant és com s’aprèn.

- Com es fa la tria de músics i cantants per un festival d’aquestes característiques?
U.: Tenim una llista de grups que ens agradaria apropar al públic.
E.: Però, tot i els somnis, toquem de peus a terra, i amb els pressupostos que tenim, sabem on podem arribar. Al llarg de l’any, anem comentant propostes pel cartell, escoltant grups, tenim molt l’antena posada amb totes les novetats que surten, artistes que estan de gira, etc. La gent no ho sap, però del cartell inicial al final han passat molts i molts músics. De fet, d’aquesta setena edició, ja teníem el cartell tancat i fins i tot dissenyat, però hi va haver canvis, i vam haver de reestructurar-lo.

- Propostes confessables pel 8è Ponent Roots Festival?
U.: De moment, està tot per pensar. Però el que està clar és que mentre hi hagi ganes, hi haurà festival! Està clar que tu organitzes aquest festival perquè el gaudeixin els altres i no tu, tot i que seria el festival que nosaltres voldríem veure.
E.: La veritat és que aquest mes de novembre és molt i molt intens. Però no podem parar, perquè de cop mires el públic i l’escenari, i tot el cansament i els nervis desapareixen. Organitzar el Ponent Roots Festival enganxa! No veig el final del festival, perquè la gent sempre respon i nosaltres ens ho passem molt bé.