Jump to navigation
- Com va començar el projecte?Gerard: Vaig començar jo sol. Vaig iniciar una campanya de Verkami amb la idea de fer un EP de quatre cançons acústiques amb estil de cantautor.
- I com ha estat l’experiència del Verkami?G: És difícil perquè sempre tens el neguit de si sortirà o no. Penses "acabo d’iniciar aquest projecte, és el primer dia, no tinc ni un euro, qui apostarà per mi?" Però al final els amics i la família és van bolcar a saco i al final va sortir bé.
- D'un projecte en solitari a un trio...Pol: Doncs jo casualment vaig conèixer a la nòvia del Gerard, a la Laura. Ella sortia amb col·legues meus i em va comentar que en Gerard estava acabant un Verkami per a gravar un EP. Li vaig comentar a l’Òscar, que ja coneixia del mundillo de Lleida, a veure si volia proposar al Gerard d’unir-nos al projecte i als dos els hi va agradar la idea.
- Tinc entès que assageu en una església?G: Assagem en una església que està a les afores de Lleida. L’església té un magatzem annex i el capellà li té llogat al bateria, a l’Òscar, per molt baix preu.
- No teniu altre lloc per assajar?P: Aquí a Lleida, a nivell d’equipaments, per exemple, hi ha uns bucs d’assaig. Són sales insonoritzades que posa l’ajuntament de Lleida. Estan molt bé i el preu és assequible, però ja està. Aquí comença i aquí acaba. Les sales són limitades i realment els grups que comencem no tenim cap mena de suport funcional.
- Les institucions no donen suport als grups que comencen?P: El problema que tenen aquestes instal·lacions és que les has de reservar amb antelació i si no tens lloc, mala sort. A banda d’això tampoc tenim facilitats per donar-nos a conèixer ja que, per exemple, volíem tocar a les Festes de maig i la veritat és que no hem tingut gens fàcil. En aquest sentit, els ajuntaments haurien de fer més pels grups locals.
- En aquest sentit, quines creieu que són les majors dificultats per als grups que comencen?G: Jo crec que el més difícil és aconseguir visibilitat. És a dir, avui en dia si pots pagar-te un mànager, tens molt fàcil sortir als grans mitjans i donar-te a conèixer. En canvi, els artistes que comencem, tot i que el nostre producte sigui bo, ho tenim molt més complicat per aconseguir actuacions o que escoltin el nostre CD.P: El món de la música sempre ha estat difícil. De fet, ara mateix en qualsevol camp és molt difícil i ara més que mai t’ho has de currar molt i has de confiar molt en tu mateix. A part, la música és cultura, i tothom sap que la cultura encara és, per a un gran sector de la societat, només un hobby o un entreteniment. La gran part de la gent no té en compte que molts músics dediquen gran part de la seva vida a això. Assajar, tocar i treballar. En el nostre primer concert, per exemple, presentàvem el nostre EP de 4 temes. Encara que vulguem, no podem fer un concert d'una hora. Tot i així vam donar el màxim per estar 45 minuts a dalt de l’escenari. Això té un treball molt gran darrera.
- No rendir-se mai?P: Exacte. Per sobre de tots els handicaps, de no tenir local per assajar, que els tractes amb els bars siguin difícils... El més complicat és no defallir amb un mateix. Has de pensar que toques en una banda, que ets viu i sobretot tenir prou voluntat per continuar endavant. Si no tenim concerts doncs dediquem-nos a fer temes. Si tenim temes fets dediquem-nos a gravar, o intentar muntar alguna cosa per sortir de gira. En definitiva, no morir mai.
- Sense suport de les entitats públiques, com s’ho fa un grup que comença per donar-se a conèixer?P: Les xarxes socials són una gran ajuda. Al cap i al fi, formen part de la societat actual i o estàs dins o gairebé estàs fora. Has de ser-hi i promocionar-te. T’has de donar a conèixer, anunciar concerts, fer córrer la teva música, ensenyar les fotos, però ja està. Les xarxes socials són una bona eina però tampoc fan miracles. El que crec que hem de fer, i realment serveix, és treballar. Fer concerts, treure discos i si tens diners pagar un bon agent de premsa. Tot i així en el món de la música és el que deia abans, t’has de mantenir viu.
- En aquest sentit, com veieu el panorama de la música independent?P: Si tu et planteges qualsevol cap de setmana anar a qualsevol ciutat de l’Estat i, t’informes de qui actua a les sales de concerts, t’adonaràs que és tot música independent. La música està sustentada per la música independent. Nosaltres, els que fem carretera cada cap de setmana per a tocar, som qui estem sustentant la música més comercial com el David Bisbal. Les bandes com nosaltres que toquem cada cap de setmana som la música real. La música súper comercial és un producte comercial fet exclusivament per a que generi molts diners i enriquir gent amb poder d’aquesta “lliga”. Nosaltres som en una altra lliga i realment tampoc volem ser a la seva . El que volem és poder viure dignament en la nostra lliga i viure només d’això. Només conec dues o tres bandes que han aconseguit això. La resta treballem durant la setmana i toquem els caps de setmana.
- Com us plantegeu el futur de la banda?P: Jo sempre dic el mateix: no sóc un bruixot i no tinc ni idea què passarà en el futur, però la meva il·lusió és continuar fent concerts, gravar un disc i poder fer una gira.G: Bàsicament donar visibilitat al projecte i l’EP. Hem fet un parell de concerts aquí a Lleida i aquesta setmana farem la presentació “oficial” a Tarragona, A banda d’això, sobretot continuar creixent i que a la gent li agradi la música que fem.
Facebook Virgili & The Rivals
