Jump to navigation
- Aquest any 2024 heu passat més temps en alta mar que en terra ferma. Com va sorgir aquesta oportunitat?Joan Baró: Tot ve de quan va començar la pandèmia i tots els que teníem bolos preparats van caure. No hi havia actuacions i vam començar a fer directes a través d'Internet per guanyar-nos la vida, i ens la vam estar guanyant durant un any i mig a Twitch. Ens va servir per conèixer altres streamers que feien com nosaltres, música i coses similars i entre aquests hi havia una noia d'Anglaterra que es deia NerdySingerKayt i ens vam fer amics virtuals. Nosaltres anàvem als seus directes, ella venia als nostres i ens enviàvem i compartíem el públic. Un dia ens va dir que es casava i que ens volia contractar per actuar a la seva boda, a prop de Winchester, a Anglaterra. I hi vam anar. Com ella havia treballat en creuers, entre els convidats hi havia gent d'aquest món i ens va veure qui ens havia de veure. De fet, allà mateix ens van dir que ens contractaven, però és clar, t'ho diuen en una boda i et penses que no passarà d'allà, però al cap d'uns dies ens van contactar. Vam ajustar algunes coses i quan ens va anar bé, vam decidir provar-ho. Com a Lauzeta fa 13 anys que toquem i això és molt diferent del que havíem fet fins ara i ens venia de gust provar l'experiència.
- Com traslladeu el que havíeu estat fent fins ara a l'experiència d'actuar en un creuer diversos cops al dia i en espais diferents?Núria García: Jo crec que tot el que hem fet durant aquests anys ha estat com una preparació del que estem fent ara. Els tretze anys que portem de cara al públic i interactuar, fer entreteniment... És el que estem fent ara cada dia, dins del mateix viatge i amb gent diferent, tot i que també hi ha molt públic que repeteix, que ens veu el primer dia i ja es queda i ens ve a buscar allà on actuem. Els directes a Twicht també els fèiem cada dia i llavors és com que tot això ens ha estat preparant per a interactuar, tenir el contacte amb la gent, que a més és la gent que ens trobem fora dels concerts, perquè al final vivim tots al mateix lloc.
- A més amb un perfil de públic molt divers que us permet adaptar el repertori dia a dia o setmana a setmana, perquè els passatgers també van canviant cada cert temps.N.G: En aquest creuer pel Mediterrani els viatges són una mica més llargs, i la mateixa gent pot estar-hi dues o tres setmanes al vaixell. Però sí, és curiós això de poder anar refent el repertori. També és veritat que no només el vas canviant dia a dia, sinó, a vegades, de set en set. Cada set són 45 minuts i fem tres concerts cada dia i segons si ha vingut tal persona o tal altra, de com estem nosaltres, de com veiem el públic, anem triant unes coses o unes altres.J.B: Fins i tot hi ha alguns concerts que s'anuncien diferent. Potser ens diuen que toquem dues vegades a la piscina darrere de la coberta superior i la primera actuació és Lauzeta a la Lido Pool i la segona és Celtic Sailaway. Per tant, ja t'estan marcant que la segona té temàtica celta. En aquest cas al primer concert fem més música country, que també n'havíem fet i ara l'hem recuperat perquè ens va molt bé per segons quins ambients, i en el segon concert fem música celta.
- Un públic que va variant i de procedències diverses. Esteu notant diferències entre el primer creuer per Austràlia i Japó i el que feu ara pel Mediterrani?J.B: Si, però en realitat el públic és bastant britànic en general. Tant quan estàvem a Austràlia, Nova Zelanda i Japó, que sí que és veritat que hi havia més japonesos i més australians, però en general és bastant britànic. Hi havia molts britànics que feien el viatge pels Mars del Sud i ara en aquest creuer també hi ha bastants britànics en general. A més el vaixell ja ofereix una mica aquest patró d'entreteniment i cultural: fan l'hora del te, el ball a la Queen's Room, fan moltes coses que són molt marca de la casa britànica.N.G: Sí que és veritat que ara pel Mediterrani la minoria ha canviat. La majoria encara és britànica i la minoria són més francesos, espanyols... Més europeus.
- I entre les actuacions i el dia a dia, també teniu oportunitat de conèixer molts ports i ciutats, perquè vosaltres formeu part del passatge, no sou tripulació.N.G: Sí, és una sort que tenim, perquè el duet folk és l'últim format que s'ha incorporat a la companyia Cunard i llavors les condicions han estat diferents respecte a altres companys. Nosaltres ens ho hem trobat així ja, no ho hem demanat ni hem hagut de negociar res, ja era el tracte que ens venia fet. I clar, en aquest sentit, a l'hora d'actuar canvia molt la cosa, perquè la gent et veu actuar i després et troba pel vaixell, per les zones comunes i ens comenten alguna cosa del repertori, d'alguna cançó que hem tocat o ens pregunten si en coneixem alguna que ens proposen. Es crea un tracte amb la gent que el podem tenir perquè al final vivim al mateix lloc durant molts dies, i és interessant.
- Què és el que més us està cridant l'atenció del turisme de creuer?J.B: Et diria que la superficialitat, no en un sentit despectiu o negatiu, sinó pel fet de parar en un port i tenir només quatre o cinc horetes per veure el que vulguis de la ciutat, fer un passeig, tornar al vaixell i marxar un altre cop. És una cosa que jo no l'havia viscut mai, perquè quan vas a un lloc i hi vas de turista, ho fas tot: veus el dia, la nit, sopes i dorms al lloc on vas. Aquí no, aquí la vida en realitat la fem al vaixell i l'únic que sí que fem fora és passejar unes hores durant el dia per les ciutats. Això m'ha cridat molt l'atenció.N.G: Ho estem notant més ara al Mediterrani que a Austràlia, perquè a Austràlia fèiem molts més dies de mar, perquè les distàncies eren molt més llargues en general. Aquí hi ha molts més ports seguits, llavors tens aquesta sensació de no saber què has vist o on érem fa quatre dies ni que vam veure. Sort dels vídeos que fem, perquè és molt intens.
Joan Baró i Núria Garcia durant un dels seus viatges | Foto: Cedida- Heu visitat desenes de ports i de ciutats entre els dos creuers. Què és el que més us ha impactat?J.B: No hem baixat a tots els ports, tot i que del primer contracte entre gener i abril potser només n'hi ha un que no vam baixar perquè ja era repetit i en total són uns seixanta, comptant que alguns es repetien. I ara en aquest segon contracte no estem fent recompte i de fet hem baixat a gairebé tots, però deixarem de fer-ho perquè ara ja es comença a repetir. Als llocs que ens han agradat més, doncs sí que hi tornarem, però també aprofitarem per descansar més, que és una cosa que hem fet poc i així anirem més relaxats perquè baixar a cada parada també és un frenesí. Del primer creuer, el que més ens va agradar va ser quan entres als fiords, al Fiordland National Park a Nova Zelanda. És un lloc increïble que ens va encantar. I d'aquest segon, Dubrovnik i Split, perquè a Dubrovnik es va rodar Joc de Trons i Split té un estil molt similar i són ports molt bonics.
- I a més a més teniu poc temps per visitar les ciutats. En algun moment heu tingut ganes de baixar els vostres instruments per fer alguna actuació en algun país on us fes especial il·lusió tocar-hi?N.G: Personalment, m'agradaria poder-te dir que sí, seria molt bonic i romàntic, com molt de músic que ho portes dins... Però no. Tocant cada vespre, quan ens deixen sortir m'agrada passejar pels carrers, comprar-me unes arracades boniques i no pensar, desconnectar de veritat i separar-ho molt. Perquè al final toquem cada dia, no és que siguin moltes hores, però igualment és un temps que ho estàs donant tot, que de vegades l'entorn ajuda, però de vegades no i intento separar-ho i aprofitar aquestes hores per fer altres coses, perquè és molt intens.J.B: Jo sí que toco l'acordió algunes hores, però al vaixell, no acostumo a baixar-lo als ports, subscric el que diu la Núria. A mi l'acordió m'ajuda precisament perquè és una cosa que no faig als concerts i em serveix per tocar un altre instrument i fer altres melodies, m'ajuda a desconnectar. Llavors agafar instruments i baixar-los i tocar... Et diria que en algun moment el que fem, ja és massa. Fem tres concerts al dia, cada dia de la setmana, sense festa... Hem estat trenta-sis dies tocant sense parar, fins i tot el dia que vam embarcar a Barcelona, al cap de dues o tres hores ja fèiem les primeres actuacions, i només hem parat un dia ara poc. I sí que és cert, com deia la Núria, que són poques hores, perquè en total fem unes dues hores i quart, però són tres concerts. Toquem 45 minuts, fem una pausa d'un quart d'hora i hi tornem. Mentalment, potser la gent no s'ho pensa o no s'ho imagina, però és una càrrega molt gran. Ho dones tot en cada concert, fas el millor que pots, mires a veure quines cançons toquem, què pot funcionar. Cada concert en si mateix implica un esforç, I és la nostra feina i és al que ens dediquem, però el fet de fer-ho sense parar, tan seguit i tan intens, a vegades és com, uf, déu-n'hi-do.
- Recordeu alguna anècdota o història curiosa dels quatre mesos per Austràlia o del creuer que esteu fent ara pel Mediterrani?J.B: Més que anècdota sí que penso amb alguna persona gran. En general, els passatgers són grans, és un públic bastant de tercera edat. I recordo una senyora irlandesa al Queen Elizabeth, que surt en un vídeo que vam publicar, i veus que per a ella o altres persones la música que fem, més enllà de ser un entreteniment, una cosa bonica o un extra que tenen al vaixell, els toca d'una manera especial i fa que tot tingui molt més sentit. Aquesta dona per exemple, era irlandesa però vivia a Austràlia i s'enyorava d'Irlanda i el que nosaltres li cantàvem la connectava amb la seva terra. És molt bonic això, quan podem fer aquest tipus de connexions, perquè a més aquí al vaixell les connexions són molt efímeres, la gent puja i baixa, el passatge no para de canviar, però també la tripulació. N'hi ha que acaben els seus contractes i se'n tornen a casa o se'n van de vacances i potser hi ha algú amb qui t'estaves fent amic que un dia desapareix i apareix algú altre en el seu lloc, la gent va rotant, funciona així.N.G: Sí, jo també em quedo amb aquests moments. Per exemple d'aquest últim viatge vam tenir algunes connexions amb alguna parella que els agradava molt el que fèiem i una d'aquestes parelles ens van escriure un correu fa uns dies explicant-nos com havien tornat a casa, com els hi havia anat i preguntant si ja ens havíem après aquella cançó que ens van dir. Fa il·lusió, no? Que algú es prengui el temps de posar-se a l'ordinador i escriure't, és bonic.
- Alguna inclemència meteorològica memorable a alta mar?J.B: Alguna vegada mentre travessàvem d'Austràlia a Nova Zelanda i de Nova Zelanda a Austràlia hi havia un trajecte llarg de mar moguda i llavors el vaixell es movia molt i era bastant espectacular, veies la gent que anava d'un costat a l'altre, l'aigua de les piscines que saltava... I sempre era en aquest punt del viatge. Un dia hi va haver una tempesta de pluja molt forta mentre estàvem tocant al Garden Lounge del Queen Elizabeth i semblava que ens tiressin cubells d'aigua de la mida d'un continent sobre el vaixell. Brutal, perquè el sostre era de vidre i era molt espectacular quan plovia.
- Totes aquestes experiències que esteu vivint aquest any les compartiu a través dels vídeos que pengeu explicant el vostre dia a dia a Instagram. Quins suggeriments esteu tenint per part dels seguidors?N.G: Al principi vam tenir molt enrenou, perquè era la novetat del que estàvem fent els Lauzeta i teníem moltes visualitzacions i molta gent que ens comentava. Ara mateix, al segon contracte, hem notat que això ha disminuït una mica, que ja és normal. El que estem veient ara és que estem més cansats i que aquest creuer pel Mediterrani són tres voltes fent el mateix i hi ha ciutats que ja hem ensenyat i ens plantegem prendre'ns-ho amb més calma i no tenir la pressió de gravar cada dia i només fer-ho quan hi hagi coses realment interessants perquè la gent les vegi. Però els comentaris sempre han estat molt bons, gent que ens comenta que està viatjant gràcies a nosaltres i que els hi agrada que els hi ensenyem.J.B: I també ens ha anat molt bé per mantenir el contacte amb casa, perquè com dèiem les relacions aquí són molt efímeres i tot és molt canviant. Poder tenir contacte amb la gent que ja ens seguia, amics, coneguts, família, ha estat una àncora amb casa i especialment quan estàvem a l'altra punta del món, però ara també està sent un contacte amb la nostra realitat que ens ha fet molt bé, la veritat.
- Professionalment, també us esteu donant a conèixer entre els passatgers. Us ha sorgit alguna oportunitat laboral?J.B: Fins al moment no, però la gent sí que ens diu que és el millor que han vist en aquest creuer i alguns, el millor que han vist en tots els creuers que han fet, perquè n'hi ha que són autèntics professionals d'aquest món i coneixen totes les companyies i tots els vaixells i ens han arribat a dir que som el millor que han vist a bord d'un vaixell. Clar, això fa molta il·lusió perquè a més també ens posen bones ressenyes als formularis que la companyia els envia per preguntar-los el nivell de satisfacció amb el viatge.
- Després d'aquesta nova aventura, si sorgeix l'oportunitat, us plantegeu fer algun altre creuer?N.G: Ho hem d'acabar de perfilar perquè aquest any ho estem provant i també hem de veure com ho compaginem amb les nostres vides en general, però la idea és continuar fent creuers. La companyia i la gent amb la que treballem ens continuen oferint contractes amb dates tancades i nosaltres ens ho anirem organitzant amb el que ens vagi bé. En principi, el que sabem d'entrada és que, si no hi ha res de nou, el gener del 2025 tornarem a embarcar i estem acabant de veure altres dates.J.B: Sí, de fet tornem al setembre quan acaba aquest contracte i la idea era estar nou dies a Lleida i tornar a marxar amb un altre creuer que sortia dels Estats Units i arribava fins a Austràlia, però és el que estem parlant ara perquè hem demanat no fer aquest contracte. Aquest primer any ens l'hem agafat per provar i ara estem veient que potser és molt intens acabar aquest creuer, estar nou dies a Lleida i tornar a marxar tres mesos més. La idea és esperar al gener i tenir aquests mesos per fer vacances realment, perquè tot això és més intens del que ens pensàvem.
Instagram Lauzeta Bandcamp Lauzeta
