Uënsdei: "La tradició oral i el folklore han transcendit d'una manera diferent en cadascun de nosaltres"

El primer disc de Uënsdei, 'Mudança', va sortir a la llum el passat 12 de juny

Roser Regolf

01/07/2020

Música

Amb el temps les persones i els projectes maduren i evolucionen i, després de catorze anys de carrera, Wednesday Lips ha mudat la pell per convertir-se en Uënsdei, que conserva l'essència del grup de pop íntim a cavall entre Lleida i Barcelona però amb les ganes renovades. Sobre reivindicacions socials, la importància de les cures o el valor de les petites coses que teníen més pes en generacions passades, Uënsdei, format per Mònica Guiteras, Núria Comas, Albert Gilabert, Xavier Martí i Pol Alonso, debuten íntegrament en català amb el seu primer disc 'Mudança' (La Catenària), un recull de 13 cançons que van estrenar el passat mes de juny. A Surtdecasa parlem amb la Mònica, la veu principal del grup.

És un moment molt interessant perquè la creativitat no s'emmarqui només dins la indústria

- Amb Wednesday Lips ja teníeu un recorregut de més de 10 anys llaurat. Què us porta donar vida a Uënsdei?
Uënsdei és la voluntat d'afrontar els canvis amb ganes i empenta; la forma de fer sentir que el temps no passa en va, però que seguim tenint ganes de crear coses amb un toc diferent. I és que si féssim sempre el mateix, no seria tan emocionant.

- Quan us adoneu que necessiteu un canvi?
Fa tres anys que estem en aquesta fase, però no volíem emprendre aquest camí de forma forçada ni a correcuita. Teníem gent que li agradava molt la nostra música en anglès i ens donava suport, però al final vam ser nosaltres qui vam decidir que ara era el moment. No ha sigut tant un canvi, sinó una evolució, perquè la sonoritat l'hem mantingut, seguim fent aquest pop íntim, però a la vegada també hi ha cançons molt poderoses i amb aquesta empenta per tirar endavant, des de la consciència i l'empoderament. Hi ha missatges molt importants i poderosos que cal transmetre per crear consciència i volem aprofitar aquest altaveu per fer-ho.

- I ho feu, aquest cop sí, íntegrament en català.
Cada cop més, el missatge i les lletres s'han anat desenvolupant de manera clara al nostre grup, i ara tocava fer-ho en català perquè ens permet ser més transparents. La llengua i la música són dues eines de comunicació molt poderoses i importants.

- També traduïu cançons de l'anglès. Com és aquest procés?
No és una tasca fàcil, però és interessant versionar cançons i artistes que fa temps que t'acompanyen aportant el teu granet de sorra. Nosaltres fa temps que tenim com a referent a Ani DiFranco i ara estem intentant versionar una cançó d'ella. Ens agrada el seu sentiment de resistència, reivindicació, feminisme... i versionar-la ens permet mantenir la seva estela aportant el nostre granet de sorra.

- Parlem de la rebuda del públic...
Ha sigut molt bona i estem molt contents. Crec que hem aconseguit arribar tant a la gent que ja era molt propera i ens seguia de fa temps com a nous públics que tenien ganes de conèixer alguna cosa nova en català. Els primers ens diuen que segueix havent-hi l'essència inicial però amb alguna cosa nova, i trobar aquest punt mig no era fàcil, però crec que ho hem aconseguit fent-ho amb molta cura. Només cal veure que el videoclip 'Em tallo als cabells' ha arribat a 12 mil visites, i això és tot un orgull i una alegria per nosaltres. Ens permet donar veu i parlar del fet que necessitem ser moltes i molts per transformar-ho tot.

- Just en aquesta cançó, que és el segon single del nou disc, parleu de l'acció de tallar-se els cabells com una forma de desprendre-us d'allò que ja no és necessari. I tu, Mònica, fa ben poc que te'ls has tallat. Forma part del canvi en el procés creatiu?
Personalment és una cosa que faig sovint i cada cert temps [riu]. Per mi és molt alliberador. Tallar-se els cabells és una cosa que tenim molt relacionada a la imatge i als cànons estètics, però fer-ho a casa sabent que quedi com quedi sortiràs al carrer sense importar-te res, és molt satisfactori. I sí, és una metàfora que sento molt meva, però que alhora es pot traduir en altres gestos o petites metàfores que tots fem en algun moment.

- En conjunt, a 'Mudança' reivindiqueu allò personal i íntim com a polític. No hi creu el sistema actual en els petits detalls i les cures?
Uns dels grans oblidats en aquesta societat són les persones grans i tota la saviesa que tenen per transmetre. Vivim en un món que els aparta i aparca, quan la resposta per tenir memòria i refer la història la guarden aquells que ja l'han viscut. Les nostres àvies ja van viure pandèmies, conflictes i guerres. La meva, en concret, en va viure 3, ja que va néixer l'any 1917, i d'ella he après la majoria de coses que sé. No inventarem res nou si no escoltem a les que al seu dia van iniciar les lluites que avui segueixen estant tan presents.

- Us definiu com un grup cuinat a foc lent i que aposta per les coses fetes a casa. Com es reflecteix això més enllà de les lletres?
La tradició oral i el folklore han transcendit d'una manera diferent en cadascun de nosaltres. Jo concretament he begut de sons llatinoamericans que s'han traduït d'alguna manera en la nostra música, les diverses guitarres de l'Albert o els sons del Pol. Molts cops jo toco una cosa sola que, per molt que ja m'agradi, després la intel·ligència col·lectiva del grup fa que es multipliqui.

El grup de pop íntim Uënsdei | Foto: Eduard Sanchez Ribot

- A banda, l'autoproducció també us atorga el poder de viure en primera persona tots els processos de creació...
Hi ha molta necessitat de posar sobre la taula els petits detalls i les revolucions diàries, fins i tot dins dels estils musicals que no són definidament reivindicatius, i fer totes les fases del procés nosaltres sols és part d'aquesta màgia. Com deia, en aquesta societat que només produeix productes d'un sol ús, ens cal mirar enrere no només perquè sigui bonic fer-ho, sinó perquè haurem d'aprendre a viure com ho feien abans per deixar de carregar-nos el planeta.

- El cas és que la indústria de la música també forma part d'aquesta societat que va tan de pressa. Ha deixat de ser un canal per convertir-se en una cosa fugaç?
Crec que creativament és un moment molt ampli i no crec que sigui justa una crítica genèrica. Hi ha gent fent música des dels màrgens i des de molts llocs diferents, així que és un moment molt interessant perquè la creativitat no s'emmarqui només dins la indústria. Avui aixeques una pedra i hi ha un músic, i cada cop amb menys corses estilístics, per això hem d'aprofitar que la música està a l'abast de tothom. També s'han democratitzat els processos creatius, tothom té a l'abast produir unes cançons i donar-se a conèixer i emmarcar-se dins del que és rendible. I sí, aquesta forma de treballar molts cops va acompanyada de processos de precarietat que fa que els músics hàgim de tenir dues feines a la vegada.

- Heu pogut aprofitar el confinament per acabar d'assajar el nou disc?
Hem estat treballant en tota la prèvia a la sortida del disc, sobretot en la part més organitzativa. Encara que pugui no semblar-ho, la part més logística també té una dosi artística, i això ho hem treballat a través de reunions via Skype i trobades quan hem pogut. Ha sigut un confinament molt profitós per preparar la sortida del disc.

- Ara, tot i la situació actual, heu iniciat igualment una gira íntima per presentar el nou disc. Com serà?
Teníem moltes ganes de tocar en directe. Al final no és una qüestió de format musical, sinó de respectar les mesures de seguretat i de cura. Acabem de viure una situació molt complicada i dura i ens hem de responsabilitzar de forma col·lectiva. Això sí, garantim que el so dels concerts serà el mateix que la gent pugui escoltar al disc.