Amb hac o sense
,
25/02/2018
Art urbà

Gelat de nata

Camina per la ciutat acompanyada dels seus pensaments. El mes de juny està a punt d’arribar i els carrers es posen les xancles. Gira el cap a banda i banda per veure si troba alguna drecera que l’allunyi de turistes i d’urbanites nerviosos. Avui va massa lenta. Quan està trista no pot anar més ràpid. Tampoc pot prendre decisions, ni petites ni grans. Només pot fer zàping al sofà, treure’s els sostens, escoltar l'Ivan Ferreiro i apartar amb cura les olives negres de la pizza Mediterrània.

En dies així, sortir del llit pel matí li ha suposat pujar l’Everest sense xerpes. Mentre es rentava les dents, s’ha vist al mirall amb la cara de son i la boca plena de pasta Colgate. Ha pensat que el dia es faria llarg. Més tard ha preparat el dinar . S’ha quedat una estona asseguda mirant el plat. En silenci. La gamba, el pebrot, l’arròs, el pollastre, la soja. Tot té el mateix gust. Cap.

Creua Gran Vía. Temps enrere mirava els aparadors i es comprava alguna camisa. Ara opina que té massa roba i que dissabte la portarà tota al contenidor de Roba Amiga. Arriba a la plaça de Catalunya i es reconforta pensant que, almenys, segueix viva. Una tarda va creure que es moriria de pena com fan els gossos. Però ningú no es mor pas d’això si no es vol. Obre l’Instagram. La Marta acaba de penjar una foto amb un text de Sampedro que diu: hauríem de viure tantes vegades com els arbres, que passat un any dolent, treuen fulles noves i tornen a començar.

En aquell precís moment avança per l’esquerra un noi alt de cabell arrissat que llepa amb suavitat un gelat de nata que regalima. I és en aquest petit gest, entre la multitud, els bolsos de Buitton, els coloms i un taxista, on descobreix que, per fi, alguna cosa desitja. 

 

*Desire Me, Sam Cooke: https://www.youtube.com/watch?v=RF001SiOOc8 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Elena Asensio (Barcelona, 1981) és llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i postgrau en Producció i Gestió Cultural. La seva vocació ha estat el món de la comunicació. S'hi dedica des de fa més de 15 anys. Primer en agències de publicitat i actualment en l'àmbit públic. Ha participat com a guionista i locutora de diferents programes de ràdio (El Prat Ràdio) i en la creació de diverses propostes escenogràfiques. 

Gelat de nata
25/02/2018
Camina per la ciutat acompanyada dels seus pensaments. El mes de juny està a punt d’arribar i els carrers es posen les xancles. Gira el cap a banda i banda per veure si troba alguna drecera que l’allunyi de turistes i d’urbanites nerviosos.
Llegir més
El semàfor del passeig de Gràcia
27/11/2017
Ella baixava el passeig de Gràcia. Era un d’aquells dies en que ja notava que l’estiu s’acabava i que en breu hauria d’estendre una pila de mitjons i comprar fruita de nit, tot i ser les set de la tarda.
Llegir més
Recuperem les cuines
16/10/2017
He sentit a dir que estem enmig d’una revolució de la que encara en sabem ben poc.
Llegir més
Els dits de la Frida
26/09/2017
Una de les millors coses que m’han passat aquest estiu és veure la pel·lícula Estiu 1993, de Carla Simón. Aquest film hauria d’aparèixer en totes les llistes de les cent coses que cal fer a la vida abans de morir.
Llegir més
Quan no feia calor
16/07/2017
Llegir més
Un matí qualsevol
02/05/2017
Tot apuntava que seria un d’aquells matins mandrosos per sortir a passejar lentament pel barri de Gràcia esquivant algun turista cansat d’arrossegar les maletes. Va pensar que faria un cafè al sol i que llegiria el diari amb calma.
Llegir més
El món d'en Gabri
28/03/2017
El món d’en Gabri deu pesar uns 250 grams. Se l’ha fet ell tot solet, amb les seves pròpies mans, buscant la idea del que som, del què ens preguntem que som i del què podríem arribar a ser. 
Llegir més