,
25/02/2018
Art urbà

Gelat de nata

Camina per la ciutat acompanyada dels seus pensaments. El mes de juny està a punt d’arribar i els carrers es posen les xancles. Gira el cap a banda i banda per veure si troba alguna drecera que l’allunyi de turistes i d’urbanites nerviosos. Avui va massa lenta. Quan està trista no pot anar més ràpid. Tampoc pot prendre decisions, ni petites ni grans. Només pot fer zàping al sofà, treure’s els sostens, escoltar l'Ivan Ferreiro i apartar amb cura les olives negres de la pizza Mediterrània.

En dies així, sortir del llit pel matí li ha suposat pujar l’Everest sense xerpes. Mentre es rentava les dents, s’ha vist al mirall amb la cara de son i la boca plena de pasta Colgate. Ha pensat que el dia es faria llarg. Més tard ha preparat el dinar . S’ha quedat una estona asseguda mirant el plat. En silenci. La gamba, el pebrot, l’arròs, el pollastre, la soja. Tot té el mateix gust. Cap.

Creua Gran Vía. Temps enrere mirava els aparadors i es comprava alguna camisa. Ara opina que té massa roba i que dissabte la portarà tota al contenidor de Roba Amiga. Arriba a la plaça de Catalunya i es reconforta pensant que, almenys, segueix viva. Una tarda va creure que es moriria de pena com fan els gossos. Però ningú no es mor pas d’això si no es vol. Obre l’Instagram. La Marta acaba de penjar una foto amb un text de Sampedro que diu: hauríem de viure tantes vegades com els arbres, que passat un any dolent, treuen fulles noves i tornen a començar.

En aquell precís moment avança per l’esquerra un noi alt de cabell arrissat que llepa amb suavitat un gelat de nata que regalima. I és en aquest petit gest, entre la multitud, els bolsos de Buitton, els coloms i un taxista, on descobreix que, per fi, alguna cosa desitja. 

 

*Desire Me, Sam Cooke: https://www.youtube.com/watch?v=RF001SiOOc8 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Elena Asensio (Barcelona, 1981) és llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i postgrau en Producció i Gestió Cultural. La seva vocació ha estat el món de la comunicació. S'hi dedica des de fa més de 15 anys. Primer en agències de publicitat i actualment en l'àmbit públic. Ha participat com a guionista i locutora de diferents programes de ràdio (El Prat Ràdio) i en la creació de diverses propostes escenogràfiques. 

19/03/2017
Ella llegeix les pàgines del final d’un diari a un bar de moda que fa cantonada. Fa olor a tinta i a cafè. És diumenge i està ple a vessar. Hi ha jerseis de llana que pengen de les cadires, ulleres de pasta i llavis vermells. 
07/03/2017
No sé si ets capaç d’empassar-te tantes històries. Però et veig tan fort, tan valent i estàs tan a prop de la ciutat, que sempre torno per veure’t. Tu també vas i vens a cops de lluna.
14/02/2017
M’he pres la llicència d’escriure’t, tot i que no em coneixes i ja no estàs viva. Però t’haig d’explicar el que ha passat. Un noi anomenat John Maloof va comprar en una subhasta els centenars de carrets i negatius que vas amagar al traster.