Anna Roig (cantant i compositora)

Anna Roig (Sant Sadurní d'Anoia, 1981), és una cantant i compositora penedesenca, captivada per la cançó francesa. Després d'estudiar i viure a França, va tornar a Catalunya i va crear el grup Anna Roig i L'ombre de ton chien, versionant cançons franceses i creant composicions pròpies, amb un gran reconeixement del públic i la crítica. Aquest passat 2019, i després d'un llarg silenci, va tornar als escenaris juntament amb l'Àlex Cassanyes Big Band per presentar l'espectacle 'La Tendresse. Hommage aux belles chansons'.

- Com estàs vivint el confinament?
Hi ha dies de tot. Al principi ho portava molt bé, suposo que perquè estic força acostumada a viure i treballar sola a casa, però al cap d'un mes se'm va començar a fer feixuc el fet de no compartir moments reals amb altres persones, fora de les pantalles. Ara, podent anar a caminar, serà un gran canvi en positiu, imagino.

- Què fas en el teu dia a dia que no fessis abans?
Aquests dies, com que no puc anar a fer les classes de música que faig habitualment a les tardes, de dilluns a divendres em connecto cada tarda en directe durant uns 45 minuts a un Instagram que he creat per seguir en contacte amb els meus alumnes, petits d'1 a 4 anys, on ells em demanen cançons i jo els hi canto. Una altra cosa que he incorporat com a hàbit és documentar-me sobre teoria de la cançó, que és una cosa que m'interessa molt, i prendre apunts, una mica com si estigués estudiant.

- Què creus que has après d'aquesta època a casa?
Curiosament, crec que he après a estar més vinculada amb els altres, tot i la distància física. També he après que la vida et pot fer aturar completament allò que tens establert com a rutina i et pot forçar a reinventar-te en un tres i no res: He passat de tenir una agenda pleníssima, entre classes, tallers de música per a nadons, tallers de creació de cançons i concerts; a no poder fer res de tot això i tenir l'agenda completament buida. També he après a treure profit d'aquesta situació inesperada, aprofitant el temps lliure per crear i per imaginar nous projectes. Les persones creatives sovint ens queixem de manca de temps i, ara, de temps, n'hi ha.

- Com t'imagines la vida després?
Crec que estarem força temps continuant fent les coses per via telemàtica per evitar el contacte entre la gent. Això em posa en una situació d'incertesa, ja que ara mateix no sé si en els pròxims mesos podré tornar a fer les feines que feia. Pel que fa als tallers de música per a nadons, no veig factible fer-los online, ja que amb els petits és tot molt vivencial i és difícil transmetre'ls coses sense estar presents uns davant dels altres; i, pel que fa als concerts, en principi se m'han ajornat, però també és una incògnita saber si es podran fer en condicions més o menys normals a la tardor o l'hivern. Per tant, la meva vida, ara mateix és una incògnita.

- Què és el que més t'ha impressionat aquests dies?
El que m'ha marcat més és pensar que la gent no pugui estar en contacte, ha estat bastant surrealista. També se m'ha fet molt estrany anar amb por pels carrers de Vilafranca pels que he passat mil vegades com si res, com si la vida de cop fos perillosa. Pensar en aquest món en què de cop no pots veure a qui t'estimes i els teus carrers es tornen perillosos, crec que és el que m'ha impactat més.

- Pots recomanar un llibre, un disc i una pel·lícula que hagis vist?
Pel que fa al llibre, aquests dies he llegit molt sobre cançó. Per qui sàpiga francès i li interessi el tema, recomano 'Psychanalyse de la chanson' de Philippe Gimbert.

Més que un disc, he recuperat la discografia en general de Luís Eduardo Aute, que malauradament ens ha deixat durant el confinament. He recordat la preciositat de les seves cançons.

De pel·lícules n'he vist unes quantes aquests dies, però destacaria un documental que es diu 'A viva voz (À voix haute)' que mostra com un grup de joves universitaris de barris més aviat pobres de París es preparen per a un concurs d'oratòria per mostrar qui és el/la que sap elaborar i defensar un millor discurs.

* Més info: Web Anna Roig