Jump to navigation
Disfresses, rues, carrosses, confeti i una alegria tan col·lectiva com efímera. És el moment de vestir allò que sempre hem imaginat, celebrar amb veïns i amics i, sobretot, fer fora l’hivern abans de la Quaresma. Però Catalunya no és una festa única: és un mosaic de celebracions, cadascuna amb el seu caràcter i la seva història. A partir del recull de carnavals de Surtdecasa.cat, fem una ruta pels més antics, els més curiosos, els més emblemàtics i també pels formats que marquen tendència.
Sitges i Vilanova i la GeltrúDeclarat Festa d’Interès Turístic Nacional, el Carnaval de Sitges és un dels més coneguts del país: rues espectaculars, carrosses descomunals i una posada en escena que atrau milers de persones cada any. A pocs quilòmetres, Vilanova i la Geltrú ofereix una de les celebracions més antigues, amb una forta càrrega tradicional i actes tan icònics com la Merengada, on el carnaval es viu a base de sucre, crítica i participació col·lectiva. Dos models diferents, però igualment referencials.
Batalla de Farina a Godall | Foto: Filmsnòmades - Fons IPCITE
Solsona, el carnaval que va per lliureEl Carnaval de Solsona és un univers propi. Aquí manen els gegants bojos, la sàtira sense filtres i rituals que només s’entenen si es viuen. No és un carnaval d’aparador, sinó d’identitat, i precisament per això és un dels més estimats.Godall, farina i descontrol popularAl Montsià, Godall ha fet de les batalles de farina la seva marca de la casa. Carrers convertits en núvols blancs, participants sense distinció d’edat i una sensació de festa caòtica i absolutament memorable. Un d’aquells carnavals que no s’expliquen: s’han de viure (i rentar després).
Els carnavals de l’Empordà són sinònim de gran convocatòria. Torroella de Montgrí, Roses, Palamós, Platja d’Aro, Santa Cristina d'Aro o Sant Feliu de Guíxolsviuen el carnaval com un esdeveniment central del calendari, amb comparses molt treballades, rues massives i una rivalitat festiva que eleva el nivell any rere any. Aquí el carnaval és espectacle, però també sentiment de pertinença.
El Brut i la Bruta | Foto: Cedida
El Brut i la BrutaA Ponent, el carnaval conserva formes més primitives i simbòliques. El Brut i la Bruta representen la transgressió, la burla i la inversió de l’ordre establert. Són figures que connecten directament amb l’origen del Carnestoltes, quan tot es podia dir i tot es podia capgirar. Lo Ranxo de PontsMés que una festa, Lo Ranxo de Ponts és un ritual col·lectiu. Tot el poble s’implica en l’elaboració d’un gran àpat comunitari que simbolitza l’abundància i la cohesió. Una tradició que recorda que el carnaval també és compartir.
No tots els carnavals busquen el descontrol nocturn. Molts municipis aposten per formats pensats per a famílies, amb rues diürnes, espectacle infantils i disfresses fetes a casa.
TorredembarraEl Carnaval de Torredembarra és un bon exemple d’equilibri entre festa i proximitat. Rues, activitats infantils i una alta implicació del poble el converteixen en un carnaval intergeneracional, ideal per viure’l en família. UlldeconaEl Carnaval familiar d’Ulldecona destaca per una programació pensada específicament per als més petits: cercaviles, animació infantil i espais segurs per gaudir del Carnestoltes sense presses ni massificacions. Una aposta clara per fer créixer la tradició entre les noves generacions.
Un dels formats que més presència guanya en els últims anys és el correbars. Aquesta fórmula, a mig camí entre la rua i la festa itinerant, combina música, disfresses i recorreguts pels bars del poble o ciutat.
Els correbars han esdevingut una manera flexible i molt popular de viure el carnaval, especialment entre joves, però també com a eina per dinamitzar el comerç local i allargar la festa més enllà de les rues tradicionals. El Barraval, el Correbars de Carnaval de Figueres o el Carnaval CorreDamm Tortosa en són dos bons exemples.
Des de les carrosses de Sitges fins a la farina de Godall, del Ranxo de Ponts als correbars que omplen carrers i places, el Carnaval a Catalunya és una expressió viva de la diversitat del territori. No hi ha una única manera de celebrar-lo, i potser aquesta és la seva gran força.
Per uns dies, el país es permet riure’s de tot. I cada poble ho fa a la seva manera. I potser aquest és el gran secret del Carnestoltes català: saber canviar sense deixar de ser qui és.
Consulta el recull més complet de Carnavals de Catalunya aquí (enllaç)
