Foto: 

Arnau Martínez
Eva Baltasar

Eva Baltasar: "No encaixava en la construcció social d’una maternitat ideal"

La maternitat i la solitud són els dos grans temes de la novel·la ‘Boulder’
Arnau Martínez
,
23/07/2020
Llibres
Boulder (Club Editor) és un tipus de roca que es pot trobar al sud de la Patagònia i és el nom de la segona novel·la d’Eva Baltasar (Barcelona, 1978), la segona part de la trilogia que va iniciar amb ‘Permagel’ ara fa dos anys. La narrativa de l’escriptora és plena d’el·lipsis, de metàfores i d’imatges que atrapen. Baltasar vesteix la història d’una protagonista nòmada i solitària que un dia ensopega amb una roca, la de la maternitat ideal de la seva parella, la Samsa. Coincidint amb aquest nou Sant Jordi de juliol, a Surtdecasa conversem amb l’autora.
La felicitat sovint està associada al tenir i ella és una dona molt desposseïda i en aquest desposseïment, ella troba la pau que necessita

- Expliques que boulder és una roca de la Patagònia, modelada per l’aigua i pel vent, però també és una modalitat d’escalada sense cordes ni subjeccions. És una mica com se sent la protagonista?
Sí, la protagonista se sent aïllada i exposada. Boulder és el nom que li posa la seva parella, la Samsa, i fa referència a les roques que hi ha per tot el món, també a la Patagònia. Són unes roques que representen a la protagonista: dures, sembla que no es desgastin, però realment estan exposades a les inclemències meteorològiques, al pas del temps i, a poc a poc, es van esquerdant. 

- És una novel·la amb ritme, el·lipsis, metàfores... Sense gairebé adonar-nos-en, es relaten vuit anys. 
Quan començo a escriure no planifico la novel·la, no sé cap a on anirà, quins personatges hi apareixeran o si passaran dos anys amb tan sols dues línies. Jo mateixa em sorprenc, escric un fragment i, l’endemà, quan el reviso dic: “ostres, ja han passat vuit anys?”. Sóc molt instintiva, vaig detectar que ja sabíem com vivien com a parella i era necessari avançar vuit anys perquè passés alguna cosa que obligués la protagonista a qüestionar-se. 

- T’agrada jugar constantment amb el llenguatge?
M’he format com a escriptora fent poesia i és la meva manera d’escriure. Amb ‘Permagel’ no sabia que estava escrivint una novel·la i quan la vaig acabar, ho vaig veure. Llavors vaig treballar el llenguatge, el ritme, la musicalitat... Fins i tot, alguna seqüència que es podia explicar amb dues pàgines, la vaig reduir a una sola imatge. Amb ‘Boulder’ ja sabia que era una novel·la des de l’inici i he anat jugant sobre la marxa. Aquest treball és el que més feina em dona, però també la part que més gaudeixo. 

- Si ens fixem amb la protagonista, en un moment diu que ha descobert la felicitat i la descriu així: "Llevar-te xiulant, no molestar ningú, no donar explicacions i caure al llit de matinada, amb el cos estabornit pel cansament i el cap desparat de tota la pols i la fel."
La felicitat és no dependre de ningú i que ningú depengui de tu. La felicitat és viure, viure el present, sense grans expectatives. La protagonista de ‘Permagel’ no volia tenir fills perquè li feia molta por que la felicitat d’una criatura depengués d’ella i la protagonista de ‘Boulder’ se sent feliç estan sola, sense dependre de res ni de ningú.

- És la senzillesa absoluta.
La felicitat sovint està associada al tenir i ella és una dona molt desposseïda i en aquest desposseïment, ella troba la pau que necessita. 

- Parla de la solitud la novel·la?
Crec que sí. Potser la novel·la estava enfocada amb el tema de la maternitat, però amb el confinament es va posar en valor la soledat. Les tres dones protagonistes de la trilogia són solitàries i estan bé quan estan soles. I això no és incompatible amb no apreciar la companyia. Jo em considero solitària, però sóc molt feliç amb les meves filles o amb la meva parella, si en tinc. 

- L’amor i la soledat, pot semblar una antítesi. 
La primera gran incoherència de la novel·la és quan apareix l’amor. L’amor i la soledat són dues forces que tiben i Boulder aposta per l’amor sense saber que potser s’ha equivocat. Boulder diu que ha trobat l’onada perfecta i l’ha muntat, com si l’hagués domat. Mentida! Mai domes la vida. 

- Avui en dia som éssers molt socials, ens relacionem a tota hora, hem d’aprendre a gaudir de la soledat?
Tina la impressió que hi ha gent a qui li costa estar sola i busca companyia per no trobar-se a ell mateix. És necessari, per exemple als nens, ensenyar-los-hi a tenir estones de soledat per conèixer-se a un mateix. Són moments de retrobament que ens ajuden a reorientar-nos. 

- Les localitzacions tampoc són a l’atzar: Quellón o Chaitén són dos llocs totalment inhòspits. 
El ‘Boulder’ que publico és el tercer que vaig escriure. Els dos primers no em van acabar de convèncer. Necessitava invocar una imatge sense crear a la primera pàgina un personatge. Em va venir al cap una imatge autobiogràfica de quan jo tenia vint anys i anava de “motxillera” per Chiloé. Vaig comprar un bitllet totalment il·legal a un vaixell mercant per arribar a Puerto Montt. Va ser una nit horrorosa, pensava que naufragàvem. M’hauria agradat quedar-me una temporada en aquell vaixell, però vaig decidir continuar el viatge. La protagonista de ‘Boulder’ s’hi queda i se’n surt.  A Islàndia no hi he estat, també és una illa, un lloc inhòspit a l’altra punta del món, amb un paisatge desert, sense gent, que acaba reflectint a la mateixa protagonista. 

- També la cuina del vaixell o la food truck són espais petits, solitaris.
Crec que la food truck se l’acaba sentint més casa seva que la mateixa casa que té a Reykjavík. A la food truck ella fa les empanades xilenes, reviu un passat que per a ella és perfecte i busca un oasi que l’ajudi a suportar el present. 

- Quan coneix la Samsa, comença a fer sacrificis, fins al punt d’acceptar una maternitat no volguda.
Jo he estat mare gestant i m’he reconegut molt amb la Samsa i el seu embaràs pletòric, però al mateix temps, estant embarassada m’he jutjat amb els ulls de la Boulder. Jo m’he sentit molt incòmod a les classes prepart, a les reunions de lactància; com si fos una Boulder embarassada. Què coi estic fotent aquí? Jo he trobat que no encaixava en la construcció social d’una maternitat ideal i alguna vegada em vaig aixecar i vaig marxar d’aquelles trobades. Jo he estat mare gràcies a una inseminació artificial, a una clínica. Fins a quin punt no he fomentat un negoci? No m’he convertit en objecte? Escriure ‘Boulder’ m’ha permès reflexionar sobre aspectes de la meva vida dels quals encara no n’he tret cap conclusió, però va bé revisar-los. 

- La Boulder diu: “La maternitat és el tatuatge que et fixa i et numera la vida al braç, la taca que inhibeix la llibertat”.
Aquesta frase no la compraria al cent per cent, però són coses que he pensat. La Boulder diu que tenir un fill és una assegurança de patiment vitalici, creu que la maternitat li ha pres la persona que estimava i l’ha convertida en una esclava de la seva criatura. La Boulder acaba descobrint una altra maternitat, la seva; més lliure i més salvatge. És vàlida també. El més important és que la criatura no estigui desatesa ni físicament ni emocionalment. 

- És una dona que detesta la maternitat, trenques un tabú?
Podria ser. A ‘Permagel’ parlava del suïcidi i ara del sexe lèsbic i d’aquesta maternitat. Jo escric per a mi, no pensant amb els lectors. No tinc temes que siguin tabús i per tant no els considero. Escric la història que a mi m’agradaria llegir. 

- Tenim una construcció social massa normativitzada de la maternitat?
Jo he tingut aquesta impressió quan m’he trobat en un entorn amb altres futures mares o mares, però me n’he apartat i tampoc m’he sentit exclosa. Cada mare i cada pare ho fa com pot, el millor que sap. El que has de fer és viure amb coherència, si creus que no encaixes amb aquesta maternitat normativitzada, no passa res. Jo moltes vegades no hi he encaixat i no ha passat res. 

- Maternitat gestant i maternitat entre una parella lesbiana, són dos temes poc recurrents en la literatura.
Les protagonistes són dones perquè jo em sento dona i són lesbianes perquè jo em sento lesbiana. Al final són etiquetes, però la història seria la mateixa amb uns altres personatges, les emocions són universals. 

- La tercera part de la trilogia havia de sortir abans que ‘Boulder’. Com la tens?
‘Mamut’ estava anunciada el juny del 2019, l’havia escrit molt ràpidament i vaig decidir deixar-la reposar quinze dies. En aquest temps, vaig començar ‘Boulder’ i no vaig poder deixar anar la protagonista. I ara he reprès ‘Mamut’, parla d’una dona que és jove i vol ser mare soltera, fuig de la ciutat i marxa a la muntanya a retrobar-se amb la cosa més biològica. És una novel·la on el paisatge té molt de pes. 

- Enguany tenim un segon Sant Jordi, un pèl estrany tot plegat?
Aquest 23 de juliol és Santa Brígida i passaré la diada escrivint. Espero el Sant Jordi de l’any vinent per retrobar-me amb els lectors. Al final, escriure és la meva manera de comunicar-me, més que xerrar cara a cara amb els lectors. 

A

També et pot interessar