Carme Porta: “El que mostra aquesta exposició és un triple silenci”

L’exposició ‘Som així! Quotidianitats Lesbianes’ al QLit, Festival de Literatura Queer

Arnau Martínez

24/05/2018

Activa't

Aquest dijous va començar a Barcelona el QLit, Festival de Literatura Queer, el primer festival de temàtica LGTBI de les lletres catalanes. Del 14 al 17 de juny el nou festival aplegarà, per primera vegada i en un mateix esdeveniment literari, els noms més destacats de l'art i l'activisme LGBTI, feminista i "queer" del país, vinculant-los amb la poesia, la literatura infantil i juvenil, la narrativa i l'assaig. Durant el festival es podrà veure l'exposició 'Som així. Quotidianitats Lesbianes', una mostra itinerant que rescata el lesbianisme de la invisibilitat amb l'objectiu de naturalitzar l'amor i la sexualitat entre dones i emfatitzar la seva diversitat. Carme Porta i Pepa Vives han creat un projecte en forma d’exposició per donar veu a les dones lesbianes que durant tants anys han estat silenciades. Han recollit el testimoni de dinou protagonistes. A Surtdecasa.cat hem parlat amb una de les creadores, Carme Porta.

"D’una banda, les dones som menys visibles que els homes socialment, encara que som majoria. No se’ns reconeix lideratge ni tot allò que hem aportat a la història i a la cultura"

- Des de la primera idea, l’exposició ha anat evolucionant.
L’exposició és tot un procés. Amb la Pepa fa molts anys que ens coneixem i volíem fer un projecte juntes. Vam començar treballant en una exposició de dones lesbianes grans i el problema que teníem va ser que hi havia poca gent que volgués donar la cara. Llavors vam reconvertir-la a un espectre més ampli de persones, de tot tipus i de totes les edats. Vam proposar-ho a força gent, unes quaranta o cinquanta dones, i finalment només dinou van participar.

- Quina és la realitat de les dones lesbianes?
És molt diversa, no n’hi ha ni una d’igual. L’objectiu és treure de la invisibilitat les dones lesbianes, però a més a més, mostrar la diversitat: les situacions, les maneres de viure, les professions o el territori. L’exposició anirà voltant. Volem que la gent tingui referents, però referents diversos. Hi ha dones que són molt públiques i d’altres que és la primera vegada que donen la cara. No s’ha de parlar de “la lesbiana” perquè són molt diverses, s’han de trencar els estereotips. Ens tenen acostumats que són camioneres, o molt femenines o molt masculines.

- Sembla que vulgueu trencar amb l’etiqueta de ‘lesbiana’, però acabeu dient ‘lesbiana’.
Nosaltres demanem que es pengin l’etiqueta de lesbiana per trencar tots els motlles. Hi ha gent que diu que és bisexual, però tot i ser bisexual, es reivindica com a lesbiana. N’hi ha d’altres que diuen que són lesbianes polítiques, tenen relació amb homes i amb dones, però es reivindiquen també com a lesbianes.

- Lesbiana política, acaba sent com una filosofia de vida.
Jo crec que són filosofies molt diferents. Hi ha poetes, escriptores, actrius, pensionistes, estudiants, productores teatrals, una fisioterapeuta... Cadascuna té la seva manera de veure el món i de viure el lesbianisme. Ens reivindiquem com a tals perquè volem uns drets per ser el que volem ser.

- Han faltat representants del lesbianisme?
I tant! Si dones una ullada a l’exposició, hi ha un excés de blancor, hi ha alguna com la d’Uruguai, però totes són de pell blanca. No hi ha dones de pell negra ni d’altres cultures com la gitana per exemple. Vam contactar amb una, però per raons diverses no ha estat possible.

- Per què s’han silenciat durant tants anys les dones lesbianes?
El que mostra aquesta exposició és un triple silenci. D’una banda, les dones som menys visibles que els homes socialment, encara que som majoria. No se’ns reconeix lideratge ni tot allò que hem aportat a la història i a la cultura. Després, en ser dones i lesbianes, doncs hi ha una moral imperant que és que la sexualitat femenina mai s’ha reconegut. I triple perquè parlem de la diversitat, hi ha tantes maneres de ser lesbiana com lesbianes hi ha.

- Els últims anys s’està donant més visibilitat a aquest col·lectiu?
El que hi ha és més eines per fer-lo visible. Fa uns dies, Mèdia.cat treia un informe sobre quin era la visibilitat del col·lectiu LGTB en diferents mitjans. Mostrava que tot i que no era un col·lectiu visible, en el 57% dels casos parlaven dels homes gais, la resta de lesbianes, trans i bisexuals.

- Per acabar, l’exposició anirà voltant, però el projecte continua?
Una cosa és l’exposició, però l’altre és el projecte en si. Al bloc hem fet el making off i a les exposicions demanem a les dones lesbianes si els hi podem fer fotos i quatre preguntes. Volem seguir fent gran el projecte que totes les dones que vulguin ser visibles, ho puguin ser. Segurament serà via bloc, però més endavant podria ser una publicació.