La Insòlita: "Hi ha poca presència de la perspectiva feminista en l’economia social i solidària"

La xarxa de cooperatives feministes es presenta en societat i reivindica més suport per part de les institucions

Helena Martín

12/07/2021

Activa't

La Insòlita és una xarxa de cooperatives feministes integrada per Col·lectiu Punt 6, Cooptècniques, Candela, Coeducació, La Raposa i Nus, totes elles entitats que tenen la perspectiva de gènere com un pilar imprescindible en la seva tasca. Dedicades a àmbits molt diversos les unes de les altres, han unit forces per fer front a la manca de suport de les institucions vers els projectes amb mirada feminista i volen també estendre aquesta perspectiva en l’economia social i solidària.

Ens trobem dificultats amb les administracions, que no reconeixen l’expertesa de les entitats feministes

En la conjunció entre cooperativisme i feminisme s’hi troba La Insòlita, una xarxa de cooperatives feministes integrada per diverses entitats. Totes elles s’han unit per ser més fortes en col·lectiu i tenen també l’objectiu de fer incidència política i compartir projectes. Assenyalen, però, manca de perspectiva de gènere en l’economia social i solidària i poques facilitats per part de l'administració pública. Parlem amb l’Aida de Coeducació, la Roser del Col·lectiu Punt 6, l’Eli de Nus, l’Alba de La Raposa i Tania de Candela.

- Què us impulsa a crear La Insòlita?
Necessitat de cooperar, de ser més fortes, de donar-nos suport. Detecció de poca presència de la perspectiva feminista a l’economia social i solidària. Algunes entitats, a més, havíem treballat conjuntament abans i ens trobàvem amb dificultats similars: subvencions, licitació, competència amb grans entitats, pràctiques abusives institucionals, finançament, contractació de serveis externs…

- Quin és l’objectiu d’aquesta nova xarxa de cooperatives feministes?
Suport mutu, incidència política, projectes propis i compartir recursos. A curt termini volem consolidar-nos: definir les formes d’organització, dotar-nos de contingut i de finançament, valorar obrir-nos a altres entitats i mirar com fer-ho si al final ho volem fer, anar cap enfora. A llarg termini ens agradaria desenvolupar els objectius i ser un espai de referència per a organitzacions feministes.

- Què tenen en comú el cooperativisme i el feminisme?
El cooperativisme té a veure amb treballar des d’una fórmula de cooperació, sense anar a competir i amb la voluntat de donar-nos suport i fer-nos fortes. Que el cooperativisme sigui feminista dependrà de les pràctiques que es porten a terme dins de cada entitat. Entenem feminista com comprendre les relacions, tant d’espai de trobada com de relació cap en fora, posant al centre les persones i la cura. Aquella que dóna importància als processos, al treball sobre la governança perquè pugui acollir la diversitat de veus i experiències, aquella que trenca amb la dicotomia productiu-reproductiu, reconeixent la importància de totes dues i la seva interrelació. També aquella que posa al centre la cura i amplia la noció de treball als treballs de cura. Aquella que posa per sobre del benefici monetari la sostenibilitat de la vida. Que busca la transformació interna i la transformació social cap a una societat més justa.

- La perspectiva de gènere és una mirada comuna en el món cooperativista?
No, de fet un dels objectius de la creació de La Insòlita va ser la detecció de poca presència de la perspectiva feminista a l’economia social i solidària.

Foto: Cedida
- Amb quins problemes es troba el cooperativisme feminista avui dia per a tirar endavant projectes?
Ens trobem dificultats amb les administracions públiques, que en general provenen del no reconeixement de l’expertesa de les entitats feministes, això es veu reflectit en els requisits i valoracions de les subvencions i licitacions. Un altre exemple és la competència amb grans entitats, també afavorida per aquesta falta de reconeixement per part de les administracions públiques, les pràctiques abusives institucionals, amb l'afavoriment de la competència en lloc de la cooperació.

- Quin suport donen les institucions al cooperativisme feminista?
Des de les experiències pròpies de cadascuna de les entitats que formem part de La Insòlita podem comentar que explícitament hi ha una voluntat de reconeixement i de bones pràctiques com a fruit també de lluites col·lectives on la paraula "feminista" ha aconseguit passar a objectius d’agenda. Però nosaltres pensem que encara queda molt recorregut per poder aconseguir un reconeixement en el sector cooperatiu que provoqui una transformació real en les altres maneres d’entendre l’economia, en què es vagi més enllà d’un discurs bonic i repercuteixi en pràctiques quotidianes, incorporades i reconegudes institucionalment i socialment.

- Les cures, com heu estat dient vosaltres, són fonamentals. Quin paper ha jugat la pandèmia en la necessitat d’incorporar les cures en l’àmbit laboral?
La pandèmia ha servit durant un curt temps per visibilitzar les crisis que ja havíem patit, i una d’elles era la crisi de cures. Tot i que va servir per posar a la taula la necessitat de parlar de conciliació laboral i personal i del teletreball en condicions reals, també ha estat en segons quins sectors un retrocés d’algunes garanties laborals que es van perdre en confinament, com per exemple estar disponibles a totes hores i que l’horari laboral fos inesgotable. Creiem que no ha estat tant un paper crucial el fet de viure una pandèmia per canviar gestió de cures dins de l’àmbit laboral, sinó que continua depenent molt de quin tipus d’empresa està al darrere i quines normes laborals imposa i sota quins valors. El que sí que podem afirmar és que en l’Economia Social i Solidària s’ha validat que el temps destinat a cures ha augmentat i s’ha posat per davant d’altres gestions més operatives i/o organitzatives de les entitats. Això també és fruit de l’essència de viure aquesta economia des d’un vessant més col·lectiu i tirant a sistemes més horitzontals que faciliten prendre les decisions laborals des de diferents punts de vista.