La Bellesa

Foto: 

Cedida
Representació artística

Marta Galán: "Aconseguir donar forma a allò que necessites explicar és una experiència reveladora"

L'autora ha dirigit un projecte artístic comunitari amb les veïnes del Nucli Antic de Barcelona
Anna Zaera
,
23/02/2018
Activa't
L'autora i directora Marta Galán pren el relleu del projecte artístic comunitari amb les veïnes del Nucli Antic de Barcelona que lidera l'Antic Teatre des de fa més de cinc anys i presenta una primera fase del treball que estan fent cada setmana. El projecte consisteix en tallers de dansa i moviment dirigits a la gent gran i la presentació de mostres artístiques de forma regular durant l'any. Així es fan visibles les necessitats i formes d'expressió de la gent més invisible del barri i es creen dinàmiques d'expressió conjunta. Hem volgut parlar amb l'autora perquè ens expliqui com ha estat el procés i com s'ha posat en valor l'essència d'aquestes persones a través de textos, imatges i accions. Les representacions es van veure del 21 al 25 de febrer a l'Antic Teatre de Barcelona.
"Una de les coses que volia valorar són les tasques que elles havien fet tota la vida i que ningú els havia considerat"

- Per què acceptes participar en aquest projecte?
Estic molt acostumada des del 2009 a treballar amb projectes comunitaris que impliquen persones que no tenen una formació completa en cap disciplina artística. Gent que no ha tingut accés al món de l'art. M'emociona molt compartir això. El fet de compartir un procés de creació escènica des de zero i arribar a aconseguir donar un format a allò que necessites explicar és una experiència reveladora.

- En un mateix espai poseu en comú les vivències individuals per construir un discurs col·lectiu?
Sí. Exacte. A partir de la pràctica artística posem en comú tots els aprenentatges de vida, de relació, de moltes coses... Aprenentatges per comprendre el món... Tinc moltes ganes de compartir això i que tingui accés com més gent millor. Això és el que faig amb aquest grup de persones grans del Nucli Antic i que també faig amb joves gitanos del barri de La Mina.

  • imatge de control 1per1

 

Marta Galán amb algunes de les participants al taller
- Aquestes pràctiques produeixen una transformació tant en les persones concretes com en el seu entorn més proper?
Crec que aquest canvi passa molt per l'expressió. Veure que som capaços de donar forma al que volem dir.

- Tu fas de canal facilitador...
L'art no deixa de ser això, en qualsevol dels formats. Necessites expressar alguna cosa i trobes una forma per fer-ho. M'agrada poder apropar-ho a elles. Perquè si has tingut accés a l'educació artística molt bé, però sinó... Jo crec que l'escletxa artística és més perillosa que l'anomenada escletxa digital. L'escletxa digital serà cada cop més petita perquè ja se n'encarrega la societat de consum de permetre'ns l'accés, però l'educació artística forma gust, criteri i sensibilitat, i cada cop està més privatitzada. Ara que estem amb el tema de la llibertat d'expressió, i que realment és molt greu el que està passant, de vegades no som conscients del que vol dir "llibertat d'expressió". La importància d'expressar allò que necessites expressar. No tothom té les eines per donar un format a allò que vol dir...

- Com has viscut tu aquest procés?
És molt revelador. Sobretot de quines són les seves capacitats... És molt senzill a la vegada. El fet d'estar unes amb les altres ja et proporciona el camí per resoldre-ho... Només "estar" ja és molt guapo... És una experiència molt vital.

- Què t'ha sorprès d'aquest grup de dones?
El que m'ha fascinat és la seva curiositat i la seva capacitat d'aprenentatge. Les seves ganes de comprendre tot allò que els arriba de nou. Jo he fet un treball des d'una perspectiva feminista. Abordant el tema de les cures. Una de les coses que volia valorar són les tasques que elles havien fet tota la vida i que ningú els havia considerat. Vam convidar vàries vegades a una teòrica del tema, la sociòloga feminista Maria Jesús Izquierdo, perquè pogués fer xerrades amb elles. Volíem que entenguessin que allò que elles havien fet sempre és el que sosté el sistema de producció. Que allò que elles han fet és fonamental per la vida.

- I després ho representen en un escenari...
Sí. Elles han anat incorporant diversos llenguatges artístics i hem comprovat com són capaces de moure's en peces molt contemporànies, de construir narracions, textos i també performances. Han tingut una gran capacitat per crear discurs de les seves experiències. A més, és molt bèstia la capacitat de treball que tenen. Fins i tot moltes vegades treballant per sobre les seves possibilitats.

- També han participat persones joves...
Vam tenir dos voluntaris de l'escola de teatre 'El Timbal' que van venir com a becaris. Ells ens deien que venien a portar-nos els cafès, però finalment van acabar participant a escena. Tothom havia de formar part de l'espectacle. És molt maco veure les relacions que s'han establert entre generacions. Unes relacions que ja existeixen en el dia a dia. I ara aquests dos nois segueixen venint a les sessions.

- Ells també han participat en la creació de l'espectacle?
Sí. Tota la dramatúrgia és d'ells i de la gent gran. Quan treballo en projectes comunitaris intento fer sortir el que cadascú vol explicar. Els xavals expliquen a l'escenari tot allò que han après d'elles. "Tinc 20 anys i he après de tu..." És una de les parts del text en què miren a cadascuna i ho expliquen.

- I finalment, què és per tu 'La bellesa', el títol de la peça?
Vaig fer una investigació sobre el concepte de "bellesa". L'obra acaba amb una frase de la pensadora francesa Simone Veil que diu que l'amor és retirar-se d'un mateix per deixar lloc a l'altre i això és essencial per la justícia. Per tant, la bellesa és ser capaç de col·locar-se en el lloc de l'altre. Aquest estat és un estat de convivència. Aquesta sensació de llibertat relacional, de deure's als altres i els altres a mi. Hem intentat evidenciar la relació de vulnerabilitat i de dependència que tots tenim.

A

També et pot interessar