Les 5 claus de l’exposició ‘Modernisme. Cap a la cultura del disseny’

Visita la mostra del Museu del Disseny amb una guia de conceptes bàsics per aprofundir al màxim en les arts decoratives del modernisme

Helena Martín

16/11/2020

Arts

El modernisme es pot explicar de moltes maneres, i al Museu del Disseny han optat per fer-ho a través de l’exposició permanent ‘Modernisme. Cap a la cultura del disseny’. Amb un viatge en el temps mitjançant escons, cadires, reixes i ceràmiques, les comissàries Pilar Vélez i Mireia Freixa expliquen les connexions entre el modernisme i el noucentisme i reivindiquen l’artesania. Aquestes són 5 idees clau perquè visitis la mostra.

1. De la idea al consum: la cultura del disseny
L’exposició no posa el focus en les peces, sinó en la seva llarga vida. Segons les investigacions de les comissàries, l’anomenada “cultura del disseny”, que s’inicia amb la industrialització, fa referència a un procés que comença en el projecte o la idea inicial, passa per l’execució i la venda i acaba en el consum i, fins i tot, en el posterior rebuig de l’objecte un cop passat de moda. “Aquesta no és una exposició convencional sobre modernisme, no és la típica exposició de joies modernistes”, exposa la comissària Pilar Vélez. Així, és una mostra del canvi que va suposar la industrialització i el moviment regenerador del modernisme en la ideació de les arts decoratives i l’arquitectura.

2. Hi ha modernisme fora de Gaudí
Tot i que més conegut com a arquitecte, Antoni Gaudí també tenia una faceta de dissenyador, ja que segons afirmava, l’ornament era el que donava caràcter a l’arquitectura. Entre les obres de l’autor exposades al Museu del Disseny hi trobem medallons de l’entrada del Park Güell, una reixa de la Casa Damià Mateu de Llinars del Vallès i algunes portes de la Casa Batlló que es van abandonar al carrer quan van passar de moda. Pilar Vélez i Mireia Freixa apunten que aquests objectes no pertanyen al món del disseny perquè cap d’ells compleix, en el moment final de materialització dels plànols creats, el concepte de disseny plantejat en un inici. Un exemple són les portes de fusta de la Casa Batlló, que Gaudí va idear però que va deixar en mans de l’artesà per tal que aquest fes i desfés a la seva manera.

Llinda de porta d'Antoni Gaudí i Cornet, de 1906. | Foto: Estudi Rafael Vargas.
3. Mirar el passat per identificar-se
L’escó de Sant Jordi de 1895 situat al primer espai de la mostra, del taller de José Ribas, conté un missatge que resumeix perfectament la relació del modernisme amb la recerca de les arrels catalanes: “Art i indústria són l'essència i el nord dels fills de la nostra terra”. És a dir, en la conjunció que va unir art i indústria a Catalunya amb la voluntat d’equiparar-se a la resta d’Europa, el disseny es va fer servir per reafirmar-se com a país. En un moment històric tan destacat com el catalanisme polític, la política es va infiltrar en els anomenats “objectes parlants”, que contenien frases i eslògans referents a la identitat catalana per fer gala de l’ideari cultural i polític del propietari de la peça.

4. El valor de l’artesà
Una de les particularitats del modernisme català, que el distingia del moviment conreat a la resta d’Europa, és el de la combinació de la indústria i l’artesania, del cosmopolitisme de l’Art Noveau i la tradició. Un exemple d’aquesta mescla és l’obra de Gaspar Homar, que en el ‘Plafó de la Mare de Déu de Montserrat’ utilitza la marqueteria artística, una tècnica del segle XV que serveix per embellir un moble o una superfície i que ell renova amb l’ampliació de la paleta cromàtica.

Cadira de braços de Joan Busquets i Jané, de1902. | Foto: Estudio Rafael Vargas.
5. El vincle entre modernisme i noucentisme
Tal com expliquen les comissàries de l’exposició, el modernisme assenta les bases del que desenvoluparà i popularitzarà més tard el noucentisme. Si en el modernisme es tenia la voluntat de regenerar el país, però conservant la tradició, el noucentisme vol "posar el disseny al servei de la identitat del país" i vol utilitzar el disseny per millorar la vida del poble amb la premissa que “l’art popular és el fonament de la modernitat”. Precisament en aquesta línia, el noucentista segueix posant en valor la feina de l’artesà i reivindica el disseny anònim per tal que els mobles que abans eren només per a l’elit, puguin entrar a totes les cases. D’aquesta manera, expliquen Vélez i Freixa, el fil amagat de l’exposició, que vincula ambdós moviments, és l’artesania, la base a partir de la qual es construirà un ideari cultural i artístic i una estructura de país pròpia. A partir d’aquí, l’exposició avança en el temps i connecta el modernisme amb l’avantguarda, el disseny racionalista i la recuperació que se n’està fent en l’actualitat.