Jump to navigation
- Amb quina voluntat neix Bunyol TV?Bunyol TV neix realment sense voluntat. Creo el compte d'Instagram al març, durant els mesos de confinament, com a via d'escapament antiavorriment. A l'inici, creo aquest compte de broma, per penjar-hi contingut amb un to humorístic i per no embrutar el meu compte personal que està destinat a temes professionals, a donar-me menjar. De mica en mica, Bunyol TV es va anar perfilant, i tot i que realment no va acabar sent un canal de televisió, perquè tampoc hi havia contingut setmanal, va esdevenir un canal on difondre continguts audiovisuals a la meva mida. Tot i que ara que hi penso el primer mes vam estar emetent cada dia! La sorpresa però, va arribar quan de cop es va començar a veure que aquests continguts audiovisuals a la meva mida també eren a la mida de moltes noies de Catalunya. Joves bolleres i bisexuals que no hem tingut un lloc quan cercavem contingut audiovisual des d'una perspectiva més d'oci i que ens representés. Ens vam adonar d'això i va ser molt fort!
- Parles en plural perquè es va anar creant una comunitat que generava i difonia aquest contingut a través de Bunyol TV, no? Sí. Amb la Marta Mas emetíem cada dia, amb la Júlia, amb la Geor... No només això, sinó que a més hi havia realment una comunitat que s'estava creant al voltant. Als directes s'hi connectaven tant persones conegudes com d'altres que no coneixíem de res. De fet, diàriament connectàvem amb una lesbiana d'una comarca diferent de Catalunya. Això era molt divertit i potser ho hauríem de tornar a fer! Et sortia la lesbiana de la Vall d'Aran, de Lleida... I just en aquesta proposta es veia claríssim que no només existim a Barcelona, sinó que som a tot arreu.
- I després de veure com s'anava generant aquesta comunitat al voltant del projecte, es van anar consolidant noves voluntats que potser al principi quan va néixer des de l'espontaneïtat ni es contemplaven?Totalment. Les voluntats actuals de Bunyol TV responen a les necessitats que ens hem anat trobant o a les coses que hem anat veient que feien falta. No hi ha hagut un estudi de mercat des d'una voluntat comercialitzadora. Ha sigut una sorpresa per totes. Ara Bunyol TV no és una plataforma professional, perquè per ser professional has de cobrar pel que fas i encara no ho fem, però sí que hi ha una estructura, una dinàmica de treball i una organització forta. I s'hi està posant afany de futur. Com deies, el que va començar per riure cobreix unes necessitats que haurien d'estar cobertes en l'àmbit de Catalunya, Espanya i el món. Enforteix a una comunitat invisibilitzada.
- És clar. Però tot i que les voluntats han canviat, el to del contingut que genereu, no.Sí. I això és una decisió totalment conscient. Hem començat a pensar quin és el nostre lloc com a plataforma. Malgrat que totes hem militat i hem format part de projectes assemblearis, i el feminisme i el lesbianisme polític ha de continuar ocupant aquests espais i ha de continuar fent feina perquè són el pilar d'aquesta comunitat, nosaltres com a plataforma ens posicionem des d'una perspectiva més aviat d'oci i de difusió audiovisual. Tenim molt present que som dones dissidents i que les nostres arrels estan en la militància política però sí que busquem abraçar totes les dones que tampoc formen part directament d'aquests col·lectius.
- És interessant el posicionament des de l'oci i la difusió audiovisual. En aquest sentit però, sento que tant pel tipus de contingut com per la forma de difondre'l, Bunyol TV va dirigit a unes generacions concretes. És una decisió conscient?Tenim molt clar quin és el nostre públic i està fet a consciència, sí. La nostra generació, comptant deu anys amunt (cap a trenta i pocs) i deu anys avall (cap a la majoria d'edat), som una gent a qui li ha faltat encara molta educació en l'àmbit de la sexualitat. Des del meu punt de vista, això té a veure amb què vam ensopegar amb una crisi brutal l'any 2008 que ens ha minvat de temps per pensar sobre la nostra posició política en l'àmbit sexual. Això ha desestabilitzat profundament la nostra estructura comuna. És a dir, no tenim espais on expressar-nos lliurement, no tenim ni tan sols polítiques socials que ens abracin correctament en el context en què vivim, no tenim eines per defensar-nos o per prosperar. Aquesta espècie de desemparament, el fet de quedar-nos una mica als llimbs, ha fet que justament Bunyol TV funcioni molt.
- Bunyol TV ha aparegut com un far.Sí, però no és el primer. Al 77 durant el primer Orgull ja hi va haver fars. N'hi ha hagut durant tota la línia històrica que encapçala la lluita LGTBI. Però ara Bunyol TV és un far important per la nostra generació, com deies, i més pels natius digitals.
Bunyol TV a Instagram - Creeu aquest espai, tots aquests imaginaris utilitzant aquest to tan proper, que d'alguna manera potser nosaltres no vam tenir quan descobríem la sexualitat. Això pot servir d'alguna manera a les que avui estan descobrint la seva, no?Totalment. Jo amb catorze anys arribo a veure un canal d'Instagram amb unes ties que parlen català i que parlen d'art, de drets laborals, de la cultura queer, i ho fan des d'un ambient pròxim i a mi em peta la patata. I deixa'm recalcar que el fet que ens expressem en català i que ho fem des de Catalunya és molt important! Si m'hagués trobat això als meus catorze anys, sento que m'hauria servit per empoderar-me com a bollera i créixer amb aquesta idea de: Sí, sóc lesbiana i no tinc per què amagar-ho. I no només això, sinó que tinc clar que la meva manera de viure difereix de l'heteropatriarcat. Jo crec que estem aquí, generant aquest contingut, per això. I per aquest motiu s'està ampliant el contingut i s'intenta tocar com més branques millor. Estem dient a les generacions que pugen que hi ha espais ocupables per nosaltres.
- Sembla que estem encara, com a societat, poc acostumades a les representacions sobre l'amor que no se cenyeixen a l'heteronormativitat. Aquest fet s'accentua més als pobles?Jo no entenc com pot ser que ho hàgim fet tan malament... Crec que és un tema de centralisme pur. De posar sempre el focus a Barcelona, des de sempre i per sempre. Em sembla increïble que en un país tan petitó com és Catalunya; en què la màxima distància que pots tenir de Barcelona al teu poble són com a molt cinc hores hi hagi tanta diferència de la capital a la resta del territori. Com pot ser que fins i tot a Moià que es troba a 45 minuts en cotxe estiguem tan enrere? Sobretot amb relació al producte familiar heteronormatiu. Jo tinc amigues que a la meva edat ja tenen un xicot des de fa deu anys i volen tenir un nen. Volen portar fills a aquest món? Com pot ser? Això per una banda. I per l'altra, els estigmes que es posen a la gent homosexual dins els pobles. "Aquesta és la bollera". Com si les seves relacions fossin menors o com si es basessin en la luxúria. És que és molt greu l'estigma; jo sempre m'he sentit la lesbiana del poble. S'ha fet molt malament.
- Qui ho ha fet malament?Jo diria que realment és el centralisme. Si tu poses totes les teves energies culturals i socials centrades a Barcelona, malament. Partint de la base que els projectes culturals generen canvis en el pensament i en la societat, és clar. Al meu poble el regidor de cultura és ciclista. La regidoria de cultura se centra en la cultura popular, la festa major. Igual que la conselleria de joventut, tot el dia fan festes. No hi ha hagut un treball de base en aquest àmbit. No hi ha hagut iniciatives que promoguessin realment l'empoderament juvenil i social; que donessin eines a la gent jove i no tant jove per voler-se quedar al poble, poder ser qui són en aquest lloc, i poder desenvolupar-hi els seus projectes personals. I això és un problema real.
- Bunyol TV doncs, és un espai de confort en el context de confrontació que es genera a l'hora de construir i mostrar la pròpia identitat al poble?Sí. Però tampoc no podem oferir un acompanyament, perquè no som especialistes en això i en canvi tenim companyes que sí que ho són. Ho han estudiat i estan preparades per fer-ho. Però el que sí que podem fer és donar veu a aquestes companyes i informar la gent que ens segueix, que existeixen. Que hi ha recursos i no estan soles. D'altra banda, penso que no hem de funcionar tant com un espai d'ajuda o acompanyament de forma directa sinó que hem de visibilitzar les sexualitats dissidents en el context social actual.
- És que fins i tot el terme "dissidents" em sembla fort.Sí, sí. Estem etiquetant coses quan el que hauríem de fer simplement és passar olímpicament del que facin els altres pel que fa a la seva sexualitat. La societat no està preparada per un nou tipus de relacions. Per trencar l'estructura familiar tradicional que en realitat és la base del capitalisme. Si tens un pare, una mare, i tres fills, saps que fàcilment es compraran si poden una casa, un cotxe, deixaran herència, votaran un partit polític tota la vida, i aquests vots tindran continuïtat. Tot això em sembla molt difícil de canviar però és el pilar fonamental.
- És que no només estem parlant de qui estimo sinó també de com ens estimem.És clar, i això ens esquitxa perquè jo puc tenir una o diverses parelles, que s'identifiquin amb el gènere que sigui, i resulta que estic molt bé de lloguer tota la meva vida perquè no vull viure mai en família. El fet de ser bolleres, bisexuals, trans, ens mal col·loca en una posició de resistència constant en el sistema. Primer de tot perquè expressar aquesta part de la teva identitat a l'inici és sovint difícil, i segon perquè viure amb això moltes vegades implica convertir les nostres accions en heterosexuals. Ens vam poder casar quan vam poder començar a tenir fills mitjançant la ciència, l'adopció. Nosaltres ens hem d'emmotllar al sistema. BunyolTV està aquí per això també, per explicar a la gent heterosexual que pot ser que parin de ser tan heteros que la caspa m'esquitxa la birra.
- I per acabar, quins plans teniu de cara al futur des de Bunyol TV?Primer de tot que creixi molt pel que fa a col·laboradores però també pel que fa als canals. Ara mateix hauríem d'estar no només a Instagram sinó també a Youtube o Twitter. Des de Ràdio Primavera Sound ens han proposat portar ara una secció. Això està molt bé! Ens comencen a cridar des de mitjans de comunicació per parlar; i esperem que ho facin perquè tenim un projecte social i sobretot comunicatiu i artístic amb consciència lesbofeminista. No tan sols per ser un grapat de noies lesbianes i bisexuals. Tantmateix obrirem les portes a qui sigui: s'anirà a parlar on calgui perquè estic molt poc disposada a tancar portes al projecte. Però si hem d'anar als llocs hi anirem molt enfadades com a mínim.
Instagram Bunyol TV Instagram Queralt Guinart
