Jump to navigation
- T’has convertit en presidenta de la Taula de les Arts Visuals de la Catalunya Central però n’havies estat la secretària durant tres anys. Consideres aquest bagatge un punt a favor per al teu nou càrrec?Sí, penso que pot ser un punt a favor, ja que conec en profunditat el funcionament de l’entitat, així com la majoria dels projectes que s’estan tirant endavant, perquè hi he treballat directament. Des d’aquest prisma és més fàcil entendre cadascun dels projectes, veure’n els punts forts i els dèbils, i mirar d’actuar en conseqüència. D’entrada, però, et puc dir que la majoria són projectes que a hores d’ara ja estan força consolidats i que no necessiten massa empenta, perquè els membres dels diferents equips de treball han fet una feina enorme. Per altra banda, és també un avantatge conèixer personalment l’equip humà que hi ha darrere de la TAV-CC, així com a molts dels membres de l’administració amb qui cal relacionar-se. Penso que el tracte personal sempre és un punt a favor, especialment quan treballes amb cultura.
- Assumeixes la presidència en un moment prou complicat per al món cultural. Com la planteges?El món cultural ja fa temps que viu moments complicats, no és pas una situació que sobrevingui ara amb la situació extraordinària causada per la Covid-19 com sí que ho pot ser l'impacte en la restauració o el turisme. Si alguna cosa fem els que treballem en aquest àmbit és mirar de reinventar-nos constantment i treure suc d'on sembla que no n'hi hagi. Per tant, d'alguna manera, tenim un cert avantatge sobre aquells a qui la crisi de la Covid-19 ha agafat en una situació una mica més còmoda. Precisament penso que, arran d'aquesta situació d'excepcionalitat, s'ha donat visibilitat a la vulnerabilitat del sector i es plantegen una sèrie d'ajudes i xarxes de suport que fins ara eren inexistents. Caldrà veure tot això com es tradueix a la realitat però, de ben segur, des de l'equip de la TAV-CC estarem al cas de tots els moviments que es facin en aquest sentit i mirarem de convertir en reptes el que, d'entrada, podrien ser contratemps.
- Quan vas presentar la candidatura, vas mostrar la voluntat de continuar els projectes que ja duia a terme la TAV-CC. Donada la crisi que ha obert la Covid-19, aquesta intenció es manté o s’haurà d’adaptar a la nova situació?És evident que amb la crisi de la Covid-19 tot s'ha d'agafar una mica amb pinces, una cosa és la voluntat que es tingui i altra cosa el que es pugui fer realment. Però està clar que la voluntat marca si més no el camí que intentarà seguir-se. La TAV-CC és una entitat que, amb els seus sis anys de vida i gràcies a l'esforç incansable de l'antiga junta i la resta de membres, ha aconseguit consolidar una sèrie de projectes inexistents fins al moment, projectes que han tingut una gran acollida tant per part de l'administració com per la ciutadania que, al cap i a la fi, n'és el destinatari final. No sembla descabellat, doncs, pensar que es faran "mans i mànigues" per mantenir-los. En tot cas, si la situació d'emergència causada per la Covid-19 es perllonga en el temps, evidentment caldrà reinventar-se i buscar alternatives que s'ajustin més a la "nova normalitat". Penso, però, que ara és d'hora per pensar en tot això. El primer que em cal fer és posar-me al dia de com estan exactament les coses i mirar de començar a treballar en el que ja està funcionant. No perdem de vista que el que vivim és precisament això, una situació d'excepcionalitat i que no pot agafar-se cap projecte pensant només en això.
- Tot i que apleguen molts àmbits, quina era la situació de les arts visuals abans de la pandèmia i com creus que en sortiran afectades a partir d’ara?Les arts visuals ja fa temps que s’enfronten a una crisi de mercat. Amb això el que vull dir és que és molt difícil la supervivència digna d’un sector en el qual hi ha poca transacció econòmica i sembla que encara no s’hagi trobat un model encertat per garantir-ne la “salut”. Trobo una oportunitat molt interessant per al sector que la situació d’emergència que hem viscut hagi posat al descobert totes aquestes “flaqueses” però per altra banda no crec que posar pedaços sigui la solució per a un sector la crisi del qual és endèmica. De moment, no puc dir-hi gaire més.
- La reinvenció que tothom proclama com a solució ho serà realment?És una pregunta difícil perquè és molt genèrica i, per tant, esdevé abstracta. Una reinvenció passa per la reformulació i aquesta, d’alguna manera, ja mira de dur-se a terme dia rere dia. Pretendre una reinvenció d’un dia per l’altre com a conseqüència imposada d’una crisi és complicat. En tot cas, penso que el que cal és un replantejament no només del sector, sinó a nivell més genèric i, gairebé, social. Aspectes com el consum de proximitat, buscar una sostenibilitat mediambiental i garantir una economia mínima per a tota la ciutadania, haurien de passar també per aquest procés de “reinvenció”.
- Durant el confinament, qualsevol manifestació cultural ha fet esforços per acostar-se a l’espectador a través de les tecnologies i les xarxes socials. Què creus que en sortirà d’aquests nous contactes que han obert aquestes finestres?Aquest procés d'obertura al món a través de les xarxes socials que ha tingut lloc sobretot a l'inici del confinament és completament normal. L'ésser humà no està fet per aquest aïllament sobtat i imposat i és lògic que els productors culturals hi ofereixin certa resistència i actuïn com a veu d'aquells que potser no tenen tanta facilitat per a l'expressió. En aquest sentit ho trobo interessant. Però la cultura, per la seva pròpia naturalesa essencialment social, requereix del component humà, del contacte i de l'intercanvi per créixer i desenvolupar-se. Si no, no deixen de ser produccions aïllades que s'emeten sense retorn -malgrat que les xarxes socials facilitin una espècie de "feedback"-. Sóc una mica escèptica pel que fa a la "generositat" d'aquells que han compartit les seves creacions de manera gairebé publicitària a les xarxes socials. Si bé sé reconèixer que la relació entre tecnologia i societat ha fet un salt durant aquest temps, un salt que ja no pot desfer-se, i que la interconnexió a través d'internet ha vingut per quedar-se. Aquest intent per "reinventar-se" en el pla digital ha generat una sèrie de recursos i vincles que caldrà incorporar i explotar en els projectes culturals "analògics". M'interessen molt els formats híbrids, en els que s'ofereixen experiències diferents, però igual de "reals" tant als espectadors físics com als digitals. I penso que la cosa pot anar una mica per aquí...
- Per altra banda, tu sempre has estat crítica amb la gratuïtat de la cultura. En aquest cas, creus que haurà servit per aplegar nous públics que, passat el confinament, valoraran com cal aquestes activitats culturals?És que la cultura no pot ser gratuïta! O almenys no ho ha de ser el fet de la producció cultural. La cultura ha de ser assequible per no afavorir elitismes i, com l’educació, ha d’arribar absolutament a tothom però gratuïta, no. Si ho és, com es garanteix la sostenibilitat del sector i alhora la independència econòmica i creativa dels creadors? I el que comentes de generar nous públics gràcies a aquesta sèrie d’iniciatives gratuïtes a través de les xarxes socials, caldrà veure-ho. Em fa por que durant aquest temps no s’hagin entès certes produccions culturals com a un dels més aviat pocs entreteniments possibles des de casa i que, un cop desconfinats, no s’opti per altres activitats d’oci.
Miquel Sanchis i Anna Roca, propietaris de la Llibreria Papasseit | Foto: Anna Brugués
- La situació de les llibreries, especialment amb la diada de Sant Jordi que vam viure confinada, també és una de les més afectades. Com a copropietària de la Llibreria Papasseit de Manresa, com l’has viscuda?Una llibreria ja és, per naturalesa, una cosa una mica estranya perquè viu a cavall entre el sector cultural i el sector del comerç, dos àmbits molt afectats per aquesta situació d'emergència sanitària. Per tant, pots imaginar-te que ha estat un període molt complicat per aquest tipus de projectes i, per tant, per a la Papasseit. Malgrat tot, penso que el retraïment que ha suposat el confinament, ha afavorit una forma de vida que està molt lligada amb el consum de certs productes culturals, com poden ser la literatura o el cinema i que, d'alguna manera, han estat revalorats. En el nostre cas particular, estem tremendament orgullosos de la resposta dels nostres clients davant la proposta que vam fer per "salvar" la diada de Sant Jordi: la venda digital de xecs regal que poden bescanviar per llibres a partir del moment d'obertura de la llibreria i fins al dia 23 de juliol, quan està programat el Dia del Llibre aquest any. Hem sentit en tot moment un gran suport i caliu i ara que hem tornat a obrir, podem notar-lo de manera física en frases com "quines ganes que tenia que tornéssiu a obrir!". I això no té preu.
- Tornant a la Taula de les Arts Visuals, es mantindran totes les iniciatives previstes per aquest any?Cal tenir en compte que cada projecte de la TAV-CC té la seva pròpia idiosincràsia, per la qual cosa el que s'ha intentat fer és un treball de lògica i fer, al cap i a la fi, el que s'està fent en altres àmbits: mantenir el que es pugui -movent-ho en el calendari si cal- i prescindir de l'edició d'aquest any en el cas de projectes que siguin incompatibles amb un canvi de dates. Per exemple, el projecte 'Contemporanis', que havia de comptar amb tres exposicions a l'espai de la Plana de l'Om de Manresa -març, maig i novembre del 2020- mantindrà l'exposició del novembre, si no hi ha contraordres, és clar!; i està previst que les dues exposicions que no han pogut realitzar-se, es duguin a terme els mateixos mesos de l'any 2021. En el cas del 'Premi Biennal TAV-CC | El Casino' que, per la seva naturalesa, té més flexibilitat de dates, el que s'ha fet és dilatar-lo en el temps. Es publicarà ara la convocatòria tal com estava programada, però l'exposició que havia de fer-se el mes de setembre es passarà a la primavera-estiu de l'any 2021. Pensem que d'aquesta manera, l'artista premiat tindrà també més temps per treballar en el projecte i, alhora, tenim una mica més de marge de temps per veure quin camí va agafant la situació extraordinària causada per la Covid-19.
Per contra, altres projectes, com el 'Vi_suals', en el que treballen diferents entitats sota el paraigües de l'Ajuntament de Manresa i la DO Pla de Bages, que estava programat per ara al juny, ha estat ajornat i la seva realització no es posposa a un altre moment de l'any, sinó que directament es farà l'edició del 2021. Aquest és una mica el criteri que estem seguint en tots els projectes, ja que, tornant al "boom" de les xarxes socials que dèiem abans, no creiem que tingui sentit passar segons quins projectes al pla digital, almenys de moment. El cas de 'Jardins de llum' és diferent, ja que l'edició del 2020 ja va celebrar-se del 20 al 22 de febrer. Així doncs, tenim més marge, i se seguirà el treball i la cronologia programada per a l'edició del febrer de 2021: s'obre convocatòria ara, la resolució sortirà a la tardor i es treballarà per a fer el festival tal com l'hem entès fins ara, adaptant-se si convé a les mesures de seguretat de la Covid-19: garantir la distància, poca interacció, etc. Pel que fa al projecte 'AMiC – Arts, Mestres i Creació' s'està treballant en una revista electrònica resum de les fites assolides fins al moment i que, per cert, es preveu que es publiqui el 19 de juny. Pel que fa a la següent edició, es preveu que comenci amb l'inici del curs 2020-2021, sempre en consonància amb les mesures que es prenguin en tot l'àmbit de l'educació. Com veus, cada projecte té una naturalesa particular, pel que no hi ha una solució única sinó que es valoren les opcions en cada cas individual.
- Abans d’assolir la presidència, vas mostrar la intenció de posar èmfasi en la formació i assessorament dels artistes i col·lectius del territori d'influència de la Taula. Es convertirà en prioritat donada la situació actual?Cal dir que aquest sempre ha estat un objectiu de la TAV-CC, no és pas una cosa que m'hagi tret jo de la màniga en presentar-me com a candidata, però és normal que en el moment de naixement i consolidació d'un projecte com és la TAV-CC es doni més pes en el desenvolupament de projectes que donin visibilitat a una entitat que neix. Penso que forma part d'un creixement lògic de l'entitat que, ara que ja hi ha projectes de creació pròpia que s'han consolidat, es prioritzin una sèrie de qüestions més d'estructura, com poden ser la formació i assessorament d'artistes del territori, la consolidació de la xarxa d'entitats que en formen part, o també l'expansió a altres territoris de la Catalunya Central. Aquest últim és un aspecte en el qual ja s'ha estat treballant també i, precisament en la darrera assemblea, es va aprovar la incorporació d'un membre de Manlleu. Val a dir, però, que si la situació actual es perllonga en el temps i hi ha projectes que se'n veuen ressentits, com a contrapès es generarà també una situació idònia per treballar aquestes qüestions. Cal ser optimistes i, com ja he apuntat, revisar la situació a mesura que es va donant. Em sembla que venen temps de molta flexibilitat i de molt treball "sobre la marxa".
- Deixant de banda els que marca l'actualitat derivada de la Covid-19, si és que és possible, quins són els reptes a què t'enfrontes com a presidenta de la TAV-CC i quines inquietuds t'agradaria resoldre o ajudar a gestionar millor per ajudar el sector?El principal repte en l'àmbit personal, ara que tot just aquesta setmana he tingut la primera reunió amb la nova junta, és posar-me al dia i intentar estar a l'altura de la feina feta fins ara, que no és poca! Més enllà d'això, recullo una selecció d'inquietuds que van fomentar la formació de la TAV-CC i que apareixen recollides als seus estatuts: vertebrar els agents que es dediquen a la producció o difusió de les arts visuals en el territori i impulsar i promoure iniciatives i projectes de creació contemporània; organització de cursos, seminaris i jornades per a la reflexió sobre la creació contemporània, així com el desenvolupament d'eines per a la sostenibilitat dels creadors; facilitar l'accés de creadors, formadors, difusors i investigadors en temes artístics a un espai conjunt d'experimentació en la creació contemporània, un espai de trobada social i professional i l'oferta conjunta de suport i assessorament; incidir en les polítiques culturals de la Catalunya Central; optimitzar els recursos dels quals disposen els membres, facilitar el transvasament de coneixement especialitzat i l'intercanvi de programes; i vetllar pel compliment del codi de bones pràctiques professionals a les arts visuals.
Web Taula de les Arts Visuals de la Catalunya Central
Facebook Llibreria Papasseit Instagram Llibreria Papasseit
