Bet Altarriba
,
21/11/2018
Arts

Lyona: "El plaer de la dona ha estat sempre reprimit"

Parlem amb l'artista multidisciplinar Lyona, l'esparreguerina Marta Puig, coneguda pels seus videoclips, però també il·lustradora, dissenyadora gràfica i de moda
Lyona

Foto: 

Cedida
Pensar en dones artistes és inevitable no pensar en la Lyona. Sota el pseudònim de Lyona Ivanova s’amaga Marta Puig (Esparreguera, 1979), una artista multidisciplinària que va estudiar cinema a l’ESCAC. Lyona és coneguda pels seus videoclips a diversos grups musicals com Amaral, Sidonie, Love of Lesbian... Però també, per les seves il·lustracions, dissenys de roba, dissenys gràfics... Activa als seus perfils de xarxes socials, la Lyona sempre ens mostra a través de les seves il·lustracions un missatge clar i contundent per reivindicar les dones, però també, la nostra sexualitat. En l’actualitat, acaba de publicar un llibre escrit i il·lustrat a 4 mans juntament amb la Flavita Banana, la Cristina Bueno i la Monstruo Espagueti, un llibre que recull les nostres experiències donant tallers d’il·lustració de la mà de l’associació Artsmoved, a centres CRAE (centres d’acollida de menors).
"M’agrada que cada vegada, més dones anem obrint els ulls i anem cridant ben fort quin és el món que volem per nosaltres"

- Com Marta Puig passa a ser Lyona Ivanova?
Vaig anar a rodar unes projeccions per una obra de teatre que es feia a Sicília. Quan vaig arribar em vaig trobar que tots els actors eren nois i italians. Un d’ells era molt sexy, em recordava al Robert de Niro de jove, i justament ell em va començar a tirar la canya... Jo tenia parella aleshores, i em vaig dir: “Marta, no deixis que et sedueixi”. Vaig passar-me 11 dies allà gravant assajos i vídeos per la funció. I l’últim dia, després de la funció, estàvem tots de celebració i ell seguia sent molt persistent, va arribar un moment que jo ja no podia més i li vaig anar a fer un petó, en aquell moment em va aturar i em va dir que tenia nòvia, jo vaig al·lucinar, i em va dir: "Quan cap dels dos tingui parella ens trobarem a mig camí dels dos", ell era de Roma i jo de Barcelona, i resulta que al mig de les dues ciutats es trobava Lyon. Quan vaig tornar a casa, just em vaig crear un compte a fotolog, no sabia quin nickname posar-me i vaig pensar: Doncs de Lyon, Lyona, i potser algun dia si ell busca a internet em troba a mi (riu). Però mai he estat a Lyon i mai més l’he tornat a veure.

- Com et definiries?
Una optimista inconscient.

- Com neix la teva vocació pel disseny, il·lustració... En definitiva, el teu vincle amb l’art?
Em ve de família. Per la banda del meu pare, el meu avi patern era el programador del cine del meu poble, Esparreguera, i em duia cada cap de setmana amb ell a veure la sessió doble. Des de ben petita que vaig saber que em volia dedicar al cinema. A part d’això, mon pare és un melòman, té molts discs, i he tingut la sort de créixer escoltant David Bowie, Tom Waits, Pink Floyd, etc. Per la banda de la meva mare, el meu avi era pintor i escultor, i els meus pares van seguir amb el seu taller fent ceràmica, i més tard, es van reciclar en dissenyadors gràfics. Vaig aprendre a fer anar el Photoshop de petita al costat de la meva mare, com si fos un joc. Així que he crescut rodejada de referents cinematogràfics, musicals i artístics constants.

- En quina disciplina et sents més còmoda? (fotografia, il·lustració, audiovisuals…)?
Em sento més còmoda en el món audiovisual, perquè és el que vaig estudiar (vaig anar a l’ESCAC i em vaig llicenciar en l’especialitat de direcció), i sento que controlo més. En el terreny de la il·lustració encara em sento com una intrusa.

- Què vols plasmar amb les teves obres?
Depèn de cada obra, però al final el que busco és que siguin honestes. Que qui les vegi noti que el que expresso és quelcom honest, quelcom que necessitava explicar.

- Què hi ha de Marta / Lyona a les teves obres?
Molt. És inevitable, sempre acabo abocant-hi situacions, sensacions, emocions que m’han passat a mi. A vegades, ho disfresso una mica, d’altres ho mostro cruament, però sempre és com si em despullés una mica en cada cosa que faig.

- Com t’inspires?
Depèn. Pels videoclips m’inspiro amb la música. L’escolto, i normalment em suggereix una situació, un color, un moviment, una imatge... I d’allà parteixo per crear la història que després serà el videoclip. En quant a la il·lustració, intento partir d’experiències autobiogràfiques.

Lyona durant el rodatge del videoclip 'Stop the world' d'Oblique i Carlos Bayona

- Últimament, has dibuixat vinyetes sobre el sexe des d'un punt de vista femení. Com sorgeix aquesta iniciativa?
Tot parteix d’un fet peculiar. Vaig compartir al meu Instagram el millor regal d’aniversari que m’havien fet aquest any: un vibrador. Aleshores moltes dones i noies van començar a escriure’m, algunes curioses, d’altres preguntant “si era compatible tenir-ne un si tenies nòvio”, d’altres em confessaven que mai havien tingut un orgasme o que els feia por fer servir una joguina sexual com aquesta… Em vaig adonar que encara hi ha molts tabús i que hem estat totalment prohibides d’una educació sexual complerta. Com a dones només se’ns ha dit que ens protegim si no volem quedar-nos embarassades o contagiar-nos amb alguna ETS, no se’ns ha parlat del plaer. I per això vaig començar a fer vinyetes parlant sobre sexualitat femenina.

- Hi ha molt tabú / etiquetes... en el sexe femení?
Moltíssim. Si te n’adones, els nens a l’escola parlen de la masturbació, fins i tot ho fan en grup, ho veuen com a quelcom natural i normal, les nenes, mai n’hem parlat, si alguna deia que es tocava passava a ser la “guarra” de la classe. El que se’ns ensenya a l’escola o l’institut sempre fa referència a la reproducció, però no se’ns parla del plaer, i penso que el plaer de la dona ha estat sempre reprimit.

- Però per l'altra, també poses accent en la figura de la dona. Com ens veus? I com creus que ens veu la societat?
Penso que la dona està ara mateix en un moment crucial. M’alegra moltíssim veure que les generacions més joves creixen amb una consciència de gènere molt més forta i lluitadora que com vam pujar nosaltres. M’agrada que cada vegada, més dones anem obrint els ulls i anem cridant ben fort quin és el món que volem per nosaltres.

Lyona durant el rodatge del videoclip '1999' de Love of Lesbian

- Quin és el punt d'inflexió de la teva carrera? I què t'emportes dels teus projectes?
Penso que el punt d’inflexió en la meva carrera va ser el videoclip que vaig rodar d’'Universos Infinitos', per a Love of Lesbian. Amb aquell videoclip van arribar altres proposicions d’altres grups i es va consolidar la relació amb Love of Lesbian, qui em van proposar fer tota la imatge del següent disc, el '1999'.

- Per altra banda, també t'identifiques i treballes amb curtmetratges, has dirigit videoclips... Com comença i quina és la història de poder dirigir diversos vídeoclips de LOL?
Al sortir de l’ESCAC vaig començar a fer videoclips per la Mürfila, que també havia estudiat amb mi direcció, era l’època del myspace, i penjava tot el que feia allà, i no sé com els Love of Lesbian em van trobar, em van escriure i em van proposar fer un videoclip amb ells. Així és com vaig fer 'Universos Infinitos'.

- I què ha significat per a tu poder il·lustrar 'Yo mataré monstruos por ti'? 
És una de les coses més surrealistes que m’han passat a la vida. No he estudiat il·lustració i mai m’hauria imaginat que acabaria dedicant-m’hi. Tot va sorgir també del videoclip 'Universos Infinitos'. Després de fer el videoclip, la banda em va demanar de fer samarretes per ells, i vaig dibuixar 'La niña imantada' i els monstres de 'Yo mataré monstruos por ti', aleshores un amic que començava a fer apps per l’ipad, em va proposar de fer un conte interactiu, jo totalment inconscient, vaig dir que sí. Però no tenia la història. Com que sempre m’havia agradat el vers 'Yo mataré monstruos por ti' de la cançó 'Un dia en el parque', li vaig dir al Santi Balmes si escriuria un conte a partir d’aquesta frase. I a l’endemà al matí tenia el conte al mail. Vam començar a fer el conte interactiu, i en aquell mateix moment l’editorial Principal de los libros, li va proposar al Santi de publicar, ell els va parlar del conte, i va acabar sortint abans el conte en paper que el digital.

- I quins monstres mataria, la Lyona?
Cap, penso que tots els monstres si t’interesses en conèixer-los poden ser tan abraçables com l’Anitram.

- En quin projecte estàs treballant, actualment?
Doncs ara mateix acabo de publicar un llibre escrit i il·lustrat a 4 mans, 'Pintas mucho', juntament amb la Flavita Banana, la Cristina Bueno i la Monstruo Espagueti, un llibre que recull les nostres experiències donant tallers d’il·lustració de la mà de l’associació Artsmoved, a centres CRAE (centres d’acollida de menors), on a través dels nostres dibuixos i els dels nois i noies que vam tenir com a alumnes, expliquem com és viure en un CRAE i què és l’acolliment familiar. Ha estat un dels projectes més enriquidors i bonics en els que he treballat mai.

- On t'agradaria veure't, d'aquí uns anys?
M’agradaria dirigir un llargmetratge.

Més informació: 

Web Lyona
Facebook Lyona

També et pot interessar