Foto: 

Cedida
La Comunal s'ubica al costat de la plaça de Sants

La cultura cooperativa a Sants porta el nom de La Comunal

El projecte de La Comunal uneix vuit cooperatives de Sants en una antiga fàbrica de veles del segle XX remodelada
Helena Martín
,
01/12/2020
Entorn
Els santsencs i les santsenques han guanyat un nou espai cultural que vol resistir-se a seguir-li el corrent al capitalisme. Al carrer En Blanco, al costat de la plaça de Sants, hi ha un conjunt d'edificis on a principis del segle XX fabricaven veles. Remodelada i batejada com La Comunal, avui s'hi fabrica cultura cooperativa a través dels vuit projectes que en formen part, que tracten des d'arquitectura, dret, tecnologia i periodisme fins a so i il·luminació, gastronomia, idiomes i literatura. Tots amb el denominador comú del cooperativisme i una manera de fer i entendre els projectes propis que repensa els models empresarials neoliberals.
El discurs capitalista de la cultura ha destapat que la cultura normalment va vinculada a una creació col·lectiva, però els beneficis són molt privatius

Irene Jaume, llibretera i sòcia de La Ciutat Invisible, explica que ja fa un any que van traslladar-se de local -abans estaven ubicats a la vora de la Plaça Osca-, però la pandèmia en va retardar l'obertura al públic. L'antic establiment on se situava la llibreria els havia quedat petit i van apostar amb altres cooperatives per "mancomunar recursos i forces", diu la llibretera. Amb el canvi, l'espai per a llibres s'ha duplicat -ha crescut la proposta en quantitat i varietat- i podran celebrar-hi més activitats culturals vinculades a la dinamització del projecte, que enguany compleix quinze anys de vida. En un moment en què la digitalització s'obre pas a gambades, la Ciutat Invisible multiplica el paper i reivindica la presencialitat que comporta una llibreria: "Una llibreria no és només un espai on la gent ve a comprar llibres, és un espai on volem que sorgeixin comunitats culturals organitzades", reflexiona Irene Jaume.

També pas a pas ha pogut obrir les portes el nou projecte de la Deskomunal, que ha unit el que abans era el Koitton Club amb el bar cooperatiu Kop de Mà. Aquest tros de La Comunal ha estat insonoritzat per tal de poder-hi realitzar música en directe i compta amb mobiliari que han construït les mateixes sòcies per adaptar-se a l'espai: per exemple, el que de dia és una taula per servir-hi esmorzars i dinars, de nit es pot convertir en una barra estreta on prendre-hi una beguda. Núria Alcober, integrant de La Deskomunal, relata que han estat gairebé dos anys de reunions setmanals per dissenyar el projecte i obtenir la llicència.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1

 

 La Deskomunal és un espai de gastronomia i programació cultural. | Foto: Helena Martín

Per ara, que han obert fa poques setmanes, la sòcia de l'espai considera que està funcionant bé: "Estem fent la obertura a poquet a poquet, ens hem de donar a conèixer. Tenim una herència en el barri perquè venim de projectes consolidats, però és un canvi d'ubicació i això limita". Tot i això, el veïnat de la zona ja comença a donar feedback, explica Alcober: "Som un pol nou al barri, això eren naus abandonades, un tros que estava mort. Pel que fa a dinamització comunitària és important aportar-li vida, la gent del barri ens diu que ho valora molt". Precisament amb l'objectiu de teixir xarxa, l'antiga sòcia del Koitton Club assegura que la programació cultural que s'hi celebrarà "no es casarà amb cap estil de música concret i comptarà amb la participació de moviments socials del barri i amb les mateixes sinergies que s'havien creat al Koitton". Al cap i a la fi, resumeix, "som una sala privada, però amb una voluntat de servei públic, estem molt oberts a beure del que té a l'entorn".

Tant la Irene Jaume com la Núria Alcober ressalten que la creació de La Comunal promou la intercooperació: avui Irene li ha encarregat un menú a la Núria i demà una li recomanarà un assaig a l'altra. De fet, per tal de celebrar el trasllat i l'inici d'aquesta nova etapa, la Ciutat Invisible va organitzar amb la cooperativa Que Soni, també integrant de La Comunal, les 'Edicions Musicals Limitades', uns concerts acústics que comptaven amb la unió de Lu Rois i David Fernández o Atrio amb el soci de la llibreria Rodrigo Laviña. Això, per altra banda, ho van cobrir periodísticament els companys de local de La Directa, també presents en aquesta cadena de cooperació entre projectes.

Cadascun fent feina des de la seva disciplina, les entitats de La Comunal es troben en el cooperativisme com a manera d'entendre el món. "El discurs capitalista de la cultura ha destapat que la cultura normalment va vinculada a una creació col·lectiva, però els beneficis són molt privatius. Es mercantilitza la cultura, es creen exclusivitats. La cultura cooperativa fa que això es redistribueixi, necessitem espais que la gent pugui fer seus", afirma Irene Jaume. La membre de La Deskomunal veu en la cultura cooperativa el futur: "Estem vivint un moment molt complicat per la cultura i hi ha proves cada dia. La pandèmia ha sentenciat de mort molts projectes i els únics que se salvaran són els que tenen un arrelament al territori. La base social salvarà la cultura en aquest país". Això no només passa al barri de Sants, afegeix la sòcia: "Vivíem en una ciutat totalment venuda al turisme, i ara ens hem quedat sense. Ha sortit la ràbia que molts barcelonins teníem de sentir que ens havien pres la ciutat. Ara és bon moment de reapropiar-nos dels espais i començar a construir amb la base, amb els veïns i la gent que està picant pedra en els moviments socials, i començar a satisfer-nos d'allò que tenim a prop". De Sants a la cultura barcelonina, el cooperativisme de La Comunal ens apropa els uns als altres.

Més informació: 

A

També et pot interessar