Anna Vilamú Bosch
,
24/01/2019
Arts

Albert Triviño: "El futur de l'exhibició passa per models com aquest, cinemes més petits i gestionats d'una altra manera"

El Zumzeig és el primer cinema cooperatiu de Catalunya
Zumzeig

Foto: 

Cedida
Sala del Zumzeig
Zumzeig és el primer cinema cooperatiu de Catalunya. Situat al barri de Sants, aposta per una programació diversa però sempre des del cinema independent. Amb sis anys de trajectòria, i dos com a cooperativa, dia a dia ens demostra que apostar per un model més horitzontal de gestió és possible. Així que per conèixer una mica més el projecte hem parlat amb l'Albert Triviño (Barcelona 1984), que forma part de l'equip de programació.
"El cinema clàssic tal com l'entenem amb tota la irrupció de Netflix està morint segur. Netflix ha entrat a la distribució de pel·lícules ara, i això significa que fins i tot pot anar a festivals i comprar pel·lícules per distribuir a la seva plataforma"

- Com comença el Zumzeig?
El Zumzeig com a tal va néixer ara farà sis anys per iniciativa particular de l'Esteban Bernatas, qui va crear el cinema i el va gestionar durant la seva primera etapa. Als inicis, ell va voler portar un model de cinema propi dels cinemes petits del barri llatí de París a Barcelona: aquest model de cinemes més humans i que aposten per la projecció de pel·lícules d'art i assaig o cinema d'autor. Actualment ell encara segueix sent el propietari de l'espai i segueix vinculat a la cooperativa.

- I per què es transforma en cooperativa?
Jo vaig entrar a treballar com a projeccionista durant el període que la gestió encara corria al seu càrrec, però al cap d'un temps, al 2016 i coincidint amb el seu trasllat a París, va considerar que l'evolució natural del Zumzeig era passar a ser una cooperativa. Després d'uns anys de recorregut i segons el que havia anat veient en altres models de cinemes que tenien semblances amb Zumzeig, era la decisió més lògica. D'aquesta manera es van iniciar una sèrie de reunions fins a formar el grup de socis fundadors de la cooperativa, el novembre de 2016.

- Què vol dir ben bé ser un cinema cooperatiu?
Doncs vàries coses. Primer de tot és la manera de funcionar basada en una forma més horitzontal, més participativa i més transparent en diversos nivells. El més evident és amb el tema de la gestió; les persones que treballem aquí som sòcies treballadores d'una cooperativa sense ànim de lucre i les decisions es prenen a través d'assemblees: les del consell rector, les de les comissions amb els socis i sòcies... L'ànima d'un projecte cooperatiu són els socis que en conformen la base social i també les persones que fan de voluntàries. A través de comissions de treball: comissió de programació, de comunicació, de noves mirades... Es forma aquesta base participativa en la gestió. I aquest fet fa que tant els socis i sòcies voluntàries com els socis i sòcies treballadores estiguem al mateix nivell.

- Això trenca totalment amb la idea de vincle entre consumidor i empresa.
Sí. El que ens interessa potenciar com a cinema és el fet de no tractar l'espectador com a mer client, sinó fer que l'espectador se senti part d'aquest projecte de manera directa amb diverses formes de poder participar i decidir. L'altre dia parlava amb un company de Cine Ciutat de Palma de Mallorca - que és una associació - i tant un com l'altre comentàvem que estem convençuts que el model de funcionament pels quals apostem són el futur. Perquè creiem que la cultura o la proposta cultural és interessant que vingui de l'espectador i de forma directa. Tot i això, aquest tipus de gestió eminentment horitzontal també té algunes qüestions negatives: els processos són més lents encara que els resultats siguin positius.


Imatge de l'entrada al Zumzeig

- És clar, no és tan fàcil.
No. De fet, l'horitzontalitat pura no funciona: que no hi hagi un cap no vol dir que no hi hagi responsables de cada comissió. Algú que s'encarregui que tot funciona. Aquest company de Cine Ciutat em deia "Que la democrácia no nos lleve a la mediocridad": que no es facin les coses a temps, que hi hagi algun error i no hi hagi responsable... Això és el més difícil i el més perillós. I encara que un model cooperatiu propiciï processos lents, t'estàs enfrontant a les grans distribuïdores, amb models totalment capitalistes, comercials i salvatges i, per tant, si vols negociar-hi has d'estar molt al dia i has de ser conscient dels seus requeriments.

- I vosaltres demostreu que enfrontar-s'hi és possible.
Un dels nostres objectius és demostrar que una proposta cultural de qualitat pot ser cooperativa i que no vol dir que sigui una disbauxa. Sinó que el nostre model pot competir de tu a tu amb les altres sales. Això, a la pràctica, ens està costant perquè hi ha distribuïdores que encara no ho veuen: pel fet de ser una cooperativa tenen un munt de prejudicis. De fet, moltes vegades hi ha pel·lícules que ens les donen tard. Quan volem passar una pel·lícula "gran" dins el cinema independent moltes vegades ens diuen que a Barcelona ja hi ha uns quants cinemes que la tenen i que ja no volen més espais que l'exhibeixin durant l'estrena; i que per tant, quan aquests la deixin de passar podrem fer-ho nosaltres. Això em sembla una falta de respecte i amb això hi estem batallant molt.

- És que sou el primer cinema cooperatiu de Catalunya.
Sí. I en aquest sentit i amb altre aspectes anem a cegues perquè no saps amb qui referenciar-te. No tens un model. Potser la Numax, a Galícia, però no acaba de ser ben bé el que nosaltres fem. Com el Zumzeig no n'hi ha cap altre exemple i per això cada dia és una experiència: prova i error.

- Pel que fa a la vostra programació, qui l'escull? No tothom té nocions de cinema.
Cadascú ha de ser conscient del que pot aportar i vincular-se on creu que pot aportar més. Per això, i per la rapidesa que exigeix una programació diària, la part de programació és la que encara ens falta per poder establir realment aquesta horitzontalitat i participació. Els criteris amb els quals projectem són diversos: artístics, segons les problemàtiques a les quals creiem que cal donar veu... Hi ha molts factors i això complica les decisions. A més, també és la part que ha de funcionar més de pressa i d'una forma més acotada: per això en aquesta comissió de moment som tres persones. I ja resulta difícil posar-nos d'acord! Venim de contextos diferents: història de l'art, cinema i humanitats.

- Què hi trobem, doncs, a la programació?
Tenim una línia d'estrenes que provenen de les distribuïdores, però també tenim les sessions paral·leles; que a nosaltres ens interessen especialment perquè tracten de treure de la invisibilitat pel·lícules i directors o directores que en altres sales seria impossible que es poguessin projectar. Des del Zumzeig estem oberts a propostes: la gent pot enviar-nos un e-mail o trucar-nos per suggerir-nos qualsevol cosa, ens encarreguem d'anar-ho rebent, processant i finalment mirem amb l'equip de programació quines propostes podríem projectar. D'aquestes se'n fan una o dues projeccions, fins a quatre, i potencien molt el debat perquè sovint ve el director o directora a parlar. Per mi són les més interessants i les que conformen el nostre tret més diferenciador.

- I propicien una altra manera d'entendre l'experiència cinematogràfica.
Sí. Al cap i a la fi estàs fent la funció que creiem que hauria de fer un cinema: estàs fent propostes culturals innovadores i estàs fomentant la crítica i el debat apostant per un model que potencia una altre tipus de proximitat entre l'espectador i la pel·lícula. Tot i això, apostar per aquest tipus de pel·lícules per un cinema és una tasca difícil: et cal fer una gestió potser 10 vegades superior a la que has de fer per les pel·lícules d'estrena en les que ja et ve tot mastegat per una distribuïdora. Però val molt la pena tota la feina extra.

- Però com ja deies aquest és el futur del cinema, i més tenint en compte la irrupció de les plataformes de pel·lícules per internet.
Si. El futur de l'exhibició passa per models com aquest, cinemes més petits i gestionats d'una altra manera. Perquè el cinema clàssic tal com l'entenem amb tota la irrupció de Netflix està morint segur. Netflix ha entrat a la distribució de pel·lícules ara, i això significa que fins i tot pot anar a festivals i comprar pel·lícules per distribuir poques setmanes a les sales i de seguida passar a la seva plataforma. La pel·lícula 'Lazzaro felice', per exemple, que l'estem projectant ara nosaltres, està a la plataforma Netflix per tot el món menys a Espanya; o 'Roma', per exemple, durant dues setmanes els cinemes Verdi la van tenir en exclusiva però al cap de res ja estava al web. Com compateixes contra això? És impossible. Així que al final potser haurem de parlar amb Netflix i arribar a un acord. I és trist perquè 'Roma', que és una pel·lícula que s'ha de veure en pantalla gran, l'ha tingui un sol cinema i al cap de res ja només es pot veure a les xarxes. Això em fa preguntar "quin tipus de política cultural estem promocionant si els cinemes lluiten entre ells amb contractes d'exclusivitat?"

- Seguirem anant al cinema, però, espero.
El públic és intel·ligent i vindrà al cinema. De fet, nosaltres tenim un públic molt fidel; que ve al Zumzeig per veure una pel·lícula al Zumzeig, no per veure una pel·lícula i prou. Fins i tot hi ha gent que s'espera per venir aquí a veure una pel·lícula, encara que estigui a plataformes digitals o a altres llocs. Tot i això, el que és clar és que a poc a poc ja no serà suficient això de comprar un tiquet, anar a veure una pel·lícula i marxar altre cop cap a casa si per veure-la no t'hagués calgut ni aixecar-te del sofà.

- Qui és aquest públic que ve al Zumzeig?
En algun moment algú ha titllat de cinema elitista el Zumzeig, prèviament a ser cooperativa. Però no crec que apostar per propostes de qualitat sigui elitista, simplement és com ho comuniques. Nosaltres fem propostes per tothom: tenim cinema infantil, pel·lícules d'estrena que van més aviat dirigides a persones del barri; ja que aquest és el cinema que tenen més pròxim (i tot i que també es projectin a altres cinemes independents: Verdi, Renoir Floridablanca, Boliche ho tenen més fàcil venint aquí). També fem sessions de cinema experimental on sí que ve un públic molt concret i ja més o menys és sempre el mateix; i també comptem amb totes les sessions paral·leles que amplien el ventall de públic. En resum, nosaltres intentem fer la millor proposta de cinema possible dirigida a tothom. Però aqui hi entra també un tema de comunicació: tu creus que estàs arribant a tothom però no. Per això, intentem utilitzar tant les xarxes socials com la cartellera del diari; o fins i tot penjar la programació a fora i distribuir-la per biblioteques, centres escolars...

- A més de projectar pel·lícules en sala, ser un punt de trobada i propiciar debats o col·loquis; heu anat fent altres propostes vinculades més directament al barri.
Nosaltres tenim una comissió que s'encarrega del vincle amb el barri. Tenint en compte on som i sent una cooperativa està dins el nostre ADN establir connexions i xarxes amb el teixit associatiu i cooperatiu d'aquí. En realitat, si tu estàs a un barri en concret, trobem que és vital integrar-te en aquest teixit i no només formar-ne part fiscalment, ocupant un espai. És per això que fem activitats dirigides a potenciar això: les festes de Coop d'Ull a l'estiu en què fem una paellada, o les vegades que tallem el carrer i fem activitats, o quan hem fet cinema a la fresca.

- I ara s'acosta alguna novetat?
Sí. Del 22 de gener al 10 de febrer tindrà lloc el Festival Sâlmon<, que es fa al Mercat de les Flors i que enguany celebra la seva 7a edició. És una aposta per les arts vives i aquesta vegada no només es farà al mercat sinó que s'han organitzat coses a diferents centres que funcionen com a seus satèl·lit del Festival. A nosaltres ens van proposar ser una de les seus i ens van donar carta blanca per generar una proposta que encaixés amb la idea general del Festival. Així que vam decidir portar un artista, director de cinema experimental londinenc, que es diu Guy Sherwin. Ell forma part del que s'anomena "structural film" o cinema expandit experimental propi dels 60, 70 (actualment encara està actiu però en aquella època és quan va fer una producció molt important). Feia temps que volíem portar-lo i ens fa il·lusió perquè és un artista que ens encanta però que per vàries raons resultava complicat que vingués.

- I com s'estructura la vostra proposta pel Festival Sâlmon<?
El que farem seran dues sessions de pantalla única aquí al Zumzeig, al 24 i 25 de gener, amb algunes de les seves pel·lícules més clàssiques i més noves en 16 mm, després de les quals es farà un col·loqui. Llavors el dia 26 de gener a la Fabra i Coats ell i la seva parella, que també és una artista de cinema experimental, la Lynn Loo, faran una performance i un taller: que al matí serà per infants i a la tarda per adults.

- Què més li espera en un futur al Zumzeig?
No ho sé! Però sí que és veritat que ens agradaria poder duu a terme diverses coses. Des de poder gestionar també de forma cooperativa el bar, i fins i tot ampliar espais per poder tenir-hi una llibreria; a poder ser també distribuïdora. Poder distribuir totes aquestes pel·lícules que projectem en la programació paral·lela, de directors i directores que sovint queden ocults. Així que seria genial poder recolzar-les i distribuir-les per cinemes d'arreu del món a més d'obrir la possibilitat que participessin en premis, festivals, etc. De fet, suposo que aquesta evolució cap a la distribució és una qüestió natural per un cinema com nosaltres que apostem per aquest tipus de programació. Si no fem aquesta feina de donar suport i distribuir aquest tipus de cinema nosaltres, no la farà ningú.

Més informació: 

També et pot interessar