Jump to navigation
- Com sorgeix la idea de LACAM i com es defineix?Carmen Montoro: Cap al 2012 vam començar a trobar-nos al Masnou força gent vinculada amb les arts escèniques, ja fossin la dansa, la música o altres disciplines. Aviat ens va sorgir la necessitat de començar a generar activitat cultural amb les eines expressives que nosaltres mateixos ja teníem. Vam parlar amb l’ajuntament per explicar les nostres idees i van obrir-nos una petita porta per poder començar a fer cosetes pel poble.Stefano D’Argenio: Crec que el factor diferencial i que defineix LACAM és la professionalitat i la qualitat dels projectes que presentem, juntament amb la independència de funcionament, incloent-hi aquí l'ètica del treball grupal i col·laboratiu.
- Els espectacles sempre han estat entorn del món del circ?CM: És la més visual de les disciplines que conforma LACAM, però de fet som molt diversos i integrem molts àmbits artístics. El fet és que hem anat responent al que l’ajuntament també creia que era més interessant i aquest vessant ha tingut més visibilitat. Ens integra en bona part també la música, la dansa i la plàstica. Hem fet propostes per fer coses en aquest sentit, però per ara no s’han dut a terme. El que sí que s’ha anat fent i amb continuïtat és El Circ d’Hivern. Els tallers es van deixar de fer.
- LACAM respon al funcionament d’un col·lectiu?SDA: De fet, com a associació estem donats d’alta des del 2017, això ens facilita un altre funcionament. Sempre vam pensar que el format del col·lectiu era el que ens definia com a grup de persones vinculades a les arts, però vam fer l’associació per tenir una forma jurídica que ens emparés, perquè vèiem que ja érem un grup més estable. Cadascú de nosaltres té la seva pròpia feina en el món artístic i això fa que les nostres disponibilitats siguin variables. Així i tot, el funcionament segueix sent de col·lectiu. El que no som és una companyia artística.CM: Qualsevol persona pot venir i proposar una activitat. Llavors estudiem si hi ha prou part de l’equip que hi està d’acord, hi ha disponibilitat i es pot desenvolupar. Si es pot tirar endavant, passem a fer equips. Són els grups de treball. En qualsevol cas, el nostre objectiu és generar cultura i necessitem uns espais per fer-ho. Per tirar-ho endavant, articular-nos com a associació ens aplana algunes parts del camí.
- Qui pot formar part de LACAM?SDA: Per ser artista i viure al Masnou ja pots ser part del col·lectiu. Tots nosaltres sovint treballem fora i les reunions amb LACAM són un punt de trobada de gent que ens dediquem, poc o molt, al mateix, que hi creiem i volem donar l’oportunitat d’entrar en aquest món a la gent del poble on vivim. Som aproximadament unes 20 persones amb punts en comú i amb ganes de fer coses pel poble.
Integrants de LACAM durant una actuació | Foto: Cedida - Creieu que El Masnou és un territori artístic viu?SDA: És un poble amb una vocació que no és precisament l’artística. Hi ha la intenció de donar suport a les nostres iniciatives, com a les de moltes altres entitats. La nostra apreciació principal rau en la concepció d’entendre el que és propi i proper com a menys valuós o important que aquella companyia que ve de fora. Nosaltres som una entitat més, ens faciliten un espai com ara el teatre una setmana per oferir una funció, com podria cedir-se a una altra associació per fer un festival de final de curs. Tan sols és que per a nosaltres no hauria de ser així, som professionals cadascú de la nostra disciplina i mostrem una implicació amb la població. Creiem que hauríem de trobar una manera diferent de treballar amb les institucions. De fet, som una entitat de poble, i ja és aquest el paper que fem i rebem, però trobem que no encaixem en la mateixa visió de la cultura que es pot tenir des de l’administració.
- Què caldria per fer quadrar aquesta visió d’una banda i altra?SDA: Caldria facilitar l’ús de l’espai públic d’una altra manera, perquè ara està tancat amb l’excusa de "i si tothom el demanés?" però és que no el demana tothom, el demanem nosaltres. Amb un altre enfocament es podrien fer moltes coses i s’aprofitarien els recursos, no només amb un espectacle anual puntual. Seria ideal a l’hora de fer una escola de circ municipal, creiem que tindríem al públic necessari per a fer-ho! Voldríem sentir a l’administració més a prop de les inquietuds de les associacions i de la població.CM: També cal puntualitzar que cap de nosaltres és d’aquí. Vivim aquí, en som residents, però no som nascuts al Masnou. A nosaltres ens sembla que fa temps que treballem junts, però hi ha entitats aquí que tenen el seu propi pes perquè existeixen des de fa molt i tothom les coneix, és lògic. Tenim aquesta sensació, però així i tot, no ens podem queixar. Per a mi l’ideal és arribar a materialitzar els projectes que es proposen. Que si hi hagués una altra predisposició seria diferent, però no estem en aquest punt.
- Els integrants sou de caire internacional, però vau confluir al Masnou, com va anar això?CM: De Barcelona havia de sortir-ne molta gent! (riu). De fet, hi havia la 'Makabra', que era una casa ocupada per artistes i es va desallotjar. D’aquí van venir artistes i també d’altres bandes. El Masnou era un punt proper i ben comunicat amb la ciutat per a poder actuar i alhora permetia viure amb més espai.SDA: Per altra banda hi ha el factor de l’edat, més o menys tots som de la mateixa generació. Arribats a un punt, busques la tranquil·litat que no et dóna la ciutat. Som ja d’una segona generació de circ, ja hem viatjat molt i ara ens agrada el que El Masnou suposa.
- Quina trajectòria artística teniu com a LACAM?SDA: Hem organitzat els cabarets per l’Espai Escènic de Ca’n Humet del Masnou, en diem ‘El Circ d’Hivern’. Són els espectacles que ens resulten més fàcils de fer per logística, cadascú amb el seu paper i amb poca producció. Sempre hem trobat que tenia molt bona acceptació i que a la gent del poble li agradava molt, hem omplert sempre. També hem fet les col·laboracions amb el Festival Ple de Riure i els tallers de circ. Alhora, hem col·laborat a determinats esdeveniments com ara inauguracions, celebracions i actes similars. Tot plegat sempre funciona com a proposta per part nostra, no per demanda. Tot i que ara ja sí que ens comencen a preguntar "i aquest any, què fareu?".CM: Fem un esforç per muntar una producció puntual i n’estem satisfets.
Integrants de LACAM durant una actuació | Foto: Cedida- A fora no us sentiu així?SDA: No ha passat gaire, a fora actuem amb les nostres companyies, no com a LACAM. Només de manera puntual hem actuat fora del Masnou com a LACAM, i ha estat per portar-hi alguna producció que ja havíem fet pensant-la per al Masnou. El nostre públic sempre és el masnoví i el dels pobles veïns a tot estirar.
- Per això no teniu cap punt de contacte visible?CM: Exacte, per això no tenim ni una web, ni una xarxa social. Els qui volen contactar amb nosaltres com a LACAM són del poble i quan ens veuen ho poden fer. No venem els nostres productes fora. De fet ens agrada la nostra feina i aprofitem aquesta motxilla que portem a sobre per fer coses pel poble, per això es dóna certa anarquia, és a dir, no ens regim per una estructura gaire estable.
- El valor de la feina artística canvia quan es fa professionalment que de manera altruista?SDA: Sí, quan treballem per a nosaltres mateixos hi ha un reconeixement i ens contracten pels nostres bolos. Quan parlem amb l’ajuntament ens diuen que ens cedeixen el teatre tres dies i hi ha aquella sensació que això és un favor que ens fan, quan a més omplim. Hi hauria d’haver un altre joc de voluntats, això no pot ser, no és beneficiós per a ningú.
- Ara teniu alguna idea en ment?SDA: Hem estat treballant per a poder proposar un festival de llum al Masnou i fer espectacles itinerants al municipi.
- En quin estat creieu que viu ara mateix la cultura del circ?CM: Jo crec que ha millorat molt, ara està molt més de moda, fins i tot ha arribat al Mercat de les Flors. Hi ha hagut una lluita darrera de fa molts anys i es van veient resultats.SDA: També està canviant la manera com el públic entén els espectacles. No és tan passiu com era tradicionalment. Ara el circ s’ha transformat, ha perdut allò del circ familiar de carpa i ha entrat més en el fet de viure una experiència més intensa i propera. En això hem guanyat molt. El públic vol viure experiències, no només ser un mer espectador i prou, vol sentir-ho.
- Més enllà de LACAM, com us afecta el context sanitari actual?SDA: El mercat està parat. La feina i les possibilitats són molt inestables. La precarietat que sempre hem viscut és ara encara més dura. Nosaltres sempre treballem i ideem les produccions per vendre de cara a un any vista, però ara no hi ha aquesta perspectiva tampoc. És molt complicat, ja sigui per l’exhibició, per a la producció o per als contactes. Està parat, tot és molt incert.
