Jump to navigation
- Com arribes al món dels llibres?Jo vaig estudiar Filologia Hispànica a Lleida i no tenia ni idea de l'ofici de llibreter. El meu millor amic, però, sempre em deia: "Àngel, tu has d'anar a viure a Barcelona". Així que un dia va agafar el meu currículum on pràcticament només hi havia la carrera a mitges i el va enviar a diverses llibreries de la ciutat. Així va ser com amb 22 anys vaig entrar a treballar a la llibreria la Formiga d'Or, on vaig estar durant nou anys i on vaig madurar molt; aprenent gran part del que sé.- Nou anys són molts anys.M'hi sentia bé. Al principi vaig començar com es comencen les coses, des de baix. Però a poc a poc a poc vaig arribar a poder-hi fer una mica el que volia. Van anar confiant amb mi perquè demanés llibres i parlés amb els proveïdors; aquí va ser on vaig conèixer realment aquesta feina i ho valoro moltíssim. De fet, hi va haver un moment en què em van demanar que m'encarregués de crear certes seccions des de zero: no hi havia secció d'art, de teatre, de filosofia, de moda... Per fer-ho, vaig començar a llegir molt, no només llibres sinó també manuals i, és clar, vaig créixer moltíssim com a persona i com a professional.- I com passes de la Formiga d'Or a On the Road?A la Formiga d'Or va arribar un moment en què no es podia fer front al lloguer; un dia el propietari de la llibreria, amb qui ens portem molt bé, em va dir que hauríem de tancar. Que Mango compraria el local i que amb el que guanyàvem en llibres no hi havia marge per aguantar al Portal de l'Àngel, el carrer més car d'Espanya. Llavors em vaig quedar a l'atur i un amic em va dir d'associar-nos i muntar una llibreria. Suposo que arriba un punt que o bé decideixes arriscar-te i ampliar horitzons, o d'alguna manera jo ja tenia la sensació que havia tocat sostre treballant per la llibreria d'una altra persona. Així que vaig decidir tirar endavant amb la idea de muntar la nostra.- Actualment, però, la llibreria la portes tu sol.Sí. De fet, el dia que havíem de firmar el contracte del lloguer del local, el meu soci em va dir que finalment no veia clar tirar endavant el projecte. Tenia parella, hipoteca i un fill; i parlant-ho bé amb ella necessitava més estabilitat de la que li podia garantir aquesta aventura. Així que vaig decidir tirar endavant jo sol; definitivament llençar-me a la piscina. I he de dir que el primer any amb On the Road va ser molt dur; treballant de dilluns a diumenge, moltes hores. Sembla mentida que ja faci tres anys de tot això.- I per què On the Road?Va néixer com a On the Road pel llibre de Jack Kerouac; a qui vaig conèixer quan vaig començar a crear el fons a la Formiga d'Or. Amb 24 anys vaig topar amb la Generació Beat: gent que es va sentir colpejada per Amèrica (d'aquí el terme beat), el context on va néixer el hipster autèntic... i em va fascinar. No solament pel que escrivien - una literatura experimental on narren viatges, experiències sexuals, la seva relació amb la droga... -, sinó sobretot per la seva forma de viure la vida. Profundament antisistema però no amb una actitud destructiva "d'anem a cremar-ho tot" sinó que mentre vivien als marges de la societat llegien a Pio Baroja, Lorca, Withman, William Blake... i feien uns poemes increïbles. De seguida vaig tenir claríssim que la meva llibreria havia de tenir una secció important de llibres de la Generació Beat; però que sobretot havia de tenir la seva filosofia. Des del principi la vaig concebre com a punt de trobada: aquí hi han de passar coses. I més tenint en compte que ens trobem a Barcelona, una ciutat cosmopolita en què jo sento que com a gai, tinc una responsabilitat social.- La idea de llibreria com a punt de trobada és transgressora al mateix temps que molt lògica.Sí. Des del principi aquesta taula del centre es va crear per ser un punt de trobada on es pogués reunir la gent: cada dia, setmanalment hi passen moltes coses. I si bé és veritat que quan ens trobem aquí compartim beure, menjar, i alguna vegada algú que no coneix la llibreria s'ha mostrat sorprès d'aquest fet, mentre ho fem parlem de Judith Butler, de Gloria Fuertes, de Lorca, de transsexualitat, de feminisme, del Saló del Porno, de Paul B. Preciado... Aquest és el clima que crec que ha de tenir una llibreria.- Perquè a més, generes una programació d'esdeveniments amb unes característiques que els fan molt propers: un club de lectura nocturn, per exemple.Als clubs de lectura que organitzo la gent porta el menjar i el beure com comentava. I trobo molt bonic imaginar-me la gent que ve als clubs de lectura (que normalment són unes 30 persones) llegint-se el llibre, havent sortit al supermercat aquell dia, havent preparat una truita de patates o una empanada, pensant en com fer quelcom que pugui agradar a l'altra gent, la majoria de vegades desconeguda. El moment en què arriba la gent i van deixant damunt la taula el que han preparat es genera un sentiment de compartir preciós.- I qui condueix els clubs de lectura?Doncs normalment els condueixo jo, però pot fer-ho qualsevol persona que en tingui ganes. No hi ha la figura del professor o expert: no és allò de "això em recorda a Borges en la seva primera època" sinó més aviat "això em recorda a la meva ex". És interessant perquè crea un ambient menys tens en què tothom sent que pot participar-hi: imagina't els debats que es generen amb 30 persones desconegudes parlant de feminisme!- I en relació als esdeveniments, enguany hi ha novetats!Sí. A més de bastants clubs de lectura nocturns, que es faran a la llibreria (i als quals vaig posant data a la meva pàgina de facebook i instagram), també en farem dos fora la llibreria. Un al mig del bosc, en una cabanya, per parlar de Walden de Thoreau i l'altra al mig del mar, en un vaixell, per parlar de Moby Dick. Caldrà apuntar-se amb antelació i serà econòmic: si no m'ho puc pagar jo, no ho faré.- Aquesta constant renovació és una de les claus de supervivència d'una petita llibreria davant les grans llibreries i les plataformes com Amazon?En part crec que sí, però també penso que hi influeixen molts altres factors. La meva forma de viure també ho fa possible: no tinc cotxe, no tinc hipoteca, comparteixo pis de lloguer, no tinc fills o filles... A més, sóc una persona molt hiperactiva i comercial. El volum de Proust amb tapa dura de tela que, posem per cas, val 30 euros pot ser molt bonic però si ja costa de vendre l'edició amb les tapes toves, no crec que valgui la pena tenir “el gran volum” a la llibreria. Així que primer de tot jo em moc amb un tipus d'edicions econòmiques de llibres que crec que comercialment funcionen bé perquè són bons. També és molt important estar al dia; per Nadal tinc Júlia Navarro, Stephen King, Albert Espinosa... i per Sant Jordi ho tinc tot. Per altra banda, també vaig canviant molt els llibres de lloc, i vaig renovant la forma de la llibreria. I és clar, també estic actiu a les xarxes socials.- I les persones que vénen a la llibreria es troben amb un ambient proper.Sí. Gairebé amb totes les persones que entren amb la intenció de comprar un llibre, acabem tenint una petita conversa i això enganxa. Un tracte de tu a tu basat en el feedback: jo aprenc de tu i jo t'explico el que sé dels llibres. A més, noto que la gent que ve a comprar recolza conscientment el petit comerç. A vegades m'han vingut persones que saben que el llibre està disponible a una altra llibreria com l'Fnac però que volen que els hi demani jo. I això és molt potent.- En relació al barri també hi ha aquesta proximitat amb les persones?Totalment. De fet, estic convençut que una de les funcions d'una llibreria és fer barri. Que fins hi tot l'espai de la llibreria s'ha d'entendre com un espai del barri. I això amb On the Road crec que ho estic aconseguint: aquest any vaig organitzar per primer cop el sopar de carmanyola per les festes del barri, hi ha gent que em porta coses, que aconsella la meva llibreria a les seves xarxes socials, que fomenten el boca-orella... Quan hi ha hagut algun problema veïnal, aquesta ha estat la taula per parlar-ne, han vingut fins i tot representants dels partits polítics.- I com continua aquesta aventura de cara al futur?Amb moltes ganes. Al llarg d'aquest temps de vida de la llibreria, he sentit que la gent necessita ser escoltada i necessita espais com els que s'estan generant aquí. Per això l'objectiu d'aquest any és intentar trobar un local més gran, on tot això pugui créixer: on també hi pugui haver un bar i un espai on es pugui apostar per la cultura des d'un altre lloc: performances, concerts de blues... És trist però, a més de ser un molt bon punt de trobada, un bar també pot ajudar per una qüestió econòmica: aconsegueixes molt més venent cervesa que venent un llibre: si un llibre val 8 euros, jo en guanyo 2 aproximadament. L'escriptor o escriptora s'enduu un 10% d'aquests 8 i la resta es reparteixen entre la publicitat, l'editor o editora... És fort però la cultura dóna pocs diners.
Facebook Llibreria On the Road
