Foto:
Cedida
Marc Vilajuana: "Crec en la sacralitat autogestionada"
És un dels concerts de la nova edició de Secrets, el cicle de música de petit format que organitza l'Ajuntament d'Ulldecona
Anna Zaera
13/03/2025
Música
Marc Vilajuana (Mataró, 1997) participarà aquest divendres en una nova edició de Secrets, el cicle de concerts de petit format que organitza l'Ajuntament d'Ulldecona i que enguany també ha programat Donallop, 12 TO 12 i Paolo Angeli. La majoria de concerts tenen com a escenari l'antic molí de Cèsar Martinell, però el de Vilajuana, el 14 de març, serà a l'ermita de la Pietat, tenint en compte l'emplaçament i l'espiritualitat ancestral del lloc. L'artista presentarà el seu projecte musico-escènic a cavall entre el cant gregorià, la cançó d’autor minimalista i investigacions vocals ibèriques. Hem parlat amb ell.
M'interessen les organitzacions socials travessades per la mística i que tenen una perspectiva crítica
- Marc, com comences a interessar-te per la música sacra?
Jo crec que és una recerca intuïtiva. M'arriba per atzar. Quan vaig començar a escoltar-ho em va cridar l'atenció. M'interessen les organitzacions socials travessades per la mística i que tenen una perspectiva crítica. L'art que es destil·la en aquestes comunitats. També m'interessa l'austeritat amb la qual viuen el significat dels seus textos. Però el dogma no em sembla interessant.
- T'interessen espais com els monestirs pel que tenen de transgressors?
Sento que hi ha un sistema establert en el qual tots vivim, i els monestirs són microespais que tenen les seves pròpies normes. Com una casa ocupa que és un microestat alegal que viu al marge del sistema bàsic principal. Jo crec que en els monestirs el misteri pren moltíssima força.
- Et sedueix aquest silenci i l'atmosfera que s'hi respira?
Sí, exacte. M'interessen aquestes vides que tenen el misteri al centre, que assumeixen que hi ha coses que no podem saber.
- Com a artista, creus que tu també ets un canal d'aquest misteri? Com ho vius?
El mètode principal per comunicar-nos i per concebre el món ha estat la paraula i jo crec que hi ha moltes coses que no caben dins la paraula i que requereixen l'abstracció per portar-ho a un pla més físic. Això és el que fa la música, la dansa, la poesia o la pintura abstracta. A mi m'agrada treballar amb aquestes coses més subtils.
- Et sents sol en un món urbà, ple d'ambulàncies i soroll?
Sí, em sento una mica fora. Però crec fermament que explorar els marges és molt més enriquidor. M'agrada ser obert de mires, crec que és la manera més honesta d'estar en el món. Quan ningú sap què és el que s'ha de fer, és quan emergeix una persona. No hi ha una manera correcta i una incorrecta de fer. De fet, no m'interessen els gèneres musicals en sí, perquè la música crec que no és un resultat, és un canal que ha d'estar al servei d'alguna cosa.
- No t'interessa la indústria musical o la divisió de disciplines. Creus que les escoles de música estan massa basades en la tècnica?
La tècnica és important també, però és un treball d'artesania i no de creativitat. Però jo no dic que no sigui important.
- Innoves també aportant a la música i a l'art una perspectiva de gènere?
Crec que sí. Encara vivim en el dogma dels nens amb els nens i les nenes amb les nenes. Nois de divuit anys tenen el grupet de nois. Jo crec que la creació o les meves propostes són una balança entre el que és poètic i la implicació política que necessita una persona que és un altaveu. El sistema és un Cristo, mai millor dit. I encara més si parlem de música cristiana. Jo soc conscient que en el petit espai on puc fer d'altaveu, he d'actuar. Jo, amb la meva manera de ser femenina, porto faldilles, canvio el marc del cant gregorià. Li canvio la interpretació. No genero espais religiosos, però sí místics. La mística és un concepte obert, accessible i plural. Una doctrina mística té sentit si no limita el creixement personal d'una persona. I el creixement personal inclou la definició de gènere, l'orientació sexual, i les nostres aptituds i talents.
- Continues interessat en la música sacra o ara tens algun altre gènere que t'atregui?
Jo crec que durant molts anys he estat profunditzant en un llenguatge sacre, ara entenc que qualsevol forma pot ser sacralitzada si l'entenem com a tal. Ara crec en la sacralitat autogestionada. Durant l'estiu vaig anar a Galícia i vaig fer una improvisació sobre la jota com si fos en un context sacre. És una improvisació on em deixo sorprendre pel que passa en cada moment. Allò interessant no és la forma sinó el context emocional. Fer-ho en un context popular i improvisar sobre aquest material des d'un estat sacre és impressionant. Intento invocar un estat de lucidesa.
- Com et planteges el concert d'Ulldecona?
Físicament, serà un concert de repertori propi dels meus dos àlbums, 'Solstici' i 'Equinocci', i alguns temes del nou àlbum en primícia. Ho farem juntament amb en Joel Carro, el guitarrista que m'acompanya. És una mescla de gèneres musicals que m'interessen: música popular, cançó minimalista, cantautor català i alguna cosa de cant sacre.
- Com et definiries com a artista?
Soc un músic polifacètic amb molt d'interès pel discurs filosòfic i polític.
- Quins són els teus referents?
Jo diria que el Niño de Elche i una artista d'Islàndia que es diu Sóley.
Més informació:
Web Marc Vilajuana
Web Ajuntament d'Ulldecona
A
També et pot interessar
- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
