Jump to navigation
- L’últim any i mig ha sigut molt prolífic pel que fa a sortides discogràfiques en la teva trajectòria com a artista. Has publicat l’EP ‘1917’ (Say It Loud Records, 2019) i el teu primer llarga durada. T’has buidat o ha despertat encara més la teva creativitat? Sento que ha incentivat la meva creativitat i que m’ha buidat a la vegada. Tinc això fet i per fi el món ho pot escoltar de la forma que jo volia. Hem pogut treballar els temes amb molt de temps i estic molt feliç perquè sento que he après molt i m’he omplert de coses bones per poder treure més endavant.
- Amb aquest disc hi ha hagut molta expectativa, se n’ha parlat molt, també als grans mitjans de comunicació. Com et fa sentir? Em fa feliç perquè s’estan adonant del que està passant. Et sents valorada i això és molt important, que valorin la teva feina, la teva diferència respecte als altres artistes. La mateixa cosa que m’allunyava d’aquesta gent és la mateixa que ara m’hi apropa: el que faig és diferent, no és música molt comuna. Hi ha una mescla de conceptes dins del meu treball i ara la gent veu que això és fresc.
- Què et fa sentir més orgullosa d’aquest disc que has llançat? Valorar-me. Em fa sentir orgullosa mirar cap endins i dir "tu has pogut". Sense amor personal no es pot fer res, em fa feliç poder abraçar-me a mi mateixa.
- Costa valorar-se en el món de la música? Potser altres persones diran que no, però per mi sí que ho és. Et comparen constantment i això és menyspreu, ets un succedani d’una altra persona. Jo sóc una altra cosa, jo sóc Queralt Lahoz i vinc amb un altre so, uns altres conceptes i una altra forma d’expressar-me. La comunicació ha educat el públic d’una manera molt bàsica i pobra: li diem al públic "aquest és el concepte primari i d’aquí en surten aquestes branques". I potser no, potser cada persona té una forma d’expressar-se. És difícil destacar quan hi ha un món que ja està fet. Jo tinc molta lluita darrere, em dedico completament a això. No tinc una altra manera de veure el meu futur. Sé que he vingut per a fer això i que no hi ha una altra cara B.
Queralt Lahoz en una imatge promocional | Foto: josepxq - En la teva música hi ha pilars que sostenen tot el que fas. Les dones de la teva família, per exemple, són un dels temes dels quals tornes a parlar en el disc ‘Pureza’. Què més els has volgut dir en aquest àlbum? Per mi aquest disc parla des de l’amor, un amor que fins que no t’estimes a tu mateixa, no pots dir que és universal. Aquest disc parla d’un amor a la societat, a la lluita del poble, com la cançó 'El tiroteo', que parla del poder i de com ens està ofegant. L’àlbum creu en el fet que podem anar molt més lluny juntes.
- Ara has tret a la llum la lluita del poble, a la qual tu li poses les sonoritats del flamenc. Quin vincle té el flamenc amb la lluita del poble i la lluita antifeixista? És curiós perquè hi ha uns documentals que parlen de la cobla, que en un principi era un cant antifeixista. Però el poder, totes aquelles persones que estaven en contra dels rojos, van decidir que no podia ser que, en un moment de feixisme imperant, aquests cants tinguessin tanta força, i per això van voler canviar lletres i prohibir-ne. Els flamencs són gent de camp que han lluitat moltíssim per treballar la terra i per tirar les seves famílies endavant. Després, malauradament, van haver de vincular-se a forces polítiques per poder donar a menjar a les famílies, havien de cantar pels "señoritos". Això els va convertir en gent que estava exposada a transformar les seves lletres pel poder. Hi ha "cantaors" que encara canten a la terra i als treballadors. Hi ha dues parts dins del flamenc: la que segueix en la incultura i vota a Vox, cosa que és lamentable, i els que segueixen sent republicans, i aquí hi ha una controvèrsia molt important.
- A aquestes reflexions sobre el flamenc hi podem afegir les d’un altre gènere que apareix molt en la teva música: el hip-hop. Aquest gènere musical, com explicaves del flamenc, també neix com a contracultura. El flamenc sempre ha volgut donar un missatge i hi ha hagut artistes que han volgut parlar del dolor del poble i de la terra. Al rap passa el mateix: sempre hi ha hagut gent que ha volgut cagar-se en el que no els agradava. Estan de la mà, el fet de reivindicar els seus amors i els seus mals.
- Són dos gèneres que impliquen molta actitud, són molt performatius. Quan interpretes hi ha un punt d’artifici? Si no cantes amb passió, no et surt la veu. Hi ha altres tipus de música en què potser no et cal, jo recordo anar amb divuit anys a veure un concert de jazz i veure una cantant que no es movia. Jo no sé viure sense passió, sóc molt intensa. Estimo amb força, molesto amb força i detesto amb força. De petita, quan em posava a cantar, em feia vergonya perquè jo cantava amb molta passió i la meva família ho comentava.
- La teva música està a cavall del dolor i la superació, en parles a través de les dones de la teva família. Creus que tu també estàs marcada per aquesta condició? Quan vius dificultats a casa, mai és fàcil sortir-se’n sola. On hi ha un sou és més fàcil que on només n’hi ha un. Crec que les coses que vivim ens fan ser qui som, és inqüestionable que sóc una persona amb aquesta forma de viure, que expresso les coses perquè mai ho he tingut fàcil. Vinc d’una casa on les dones han hagut de treballar soles per estar amb els seus nens.
- També expliques a 'De la cueva a los olivos' la història de la teva àvia, a qui fa anys ja li vas dedicar la cançó 'María la Molinera'. Què has volgut explicar? Aquesta cançó va sortir d’una improvisació. Tinc el projecte De la Carmela, en què cantem boleros i cançons més íntimes, i al final del concert improviso. Vaig tenir la sort que una amiga va gravar això en una improvisació. Va ser molt sincer, i vaig adonar-me que era una història que explicava de la meva àvia, però que venia a dir que gràcies a tot això, estic jo aquí. Començo dient que estic aquí per tot el que m’han donat i afirmant que em sento forta i empoderada perquè he tingut dones a casa que m’han fet sentir això. Una declaració d’intencions!
Queralt Lahoz en una imatge promocional | Foto: josepxq - Quin paper hi juga Santa Coloma de Gramenet en aquest disc? El record que tinc de Santa Coloma de la meva infància és puresa. Gent migrada de diferents punts de la península, que van venir sense res, i van haver de migrar amb els seus fills. Tinc el record de jugar de forma salvatge, d’anar a la muntanya, de dones assegudes al portal fent ganxet… Totes les veïnes eren les teves amigues i àvies.
- Com és ara Santa Coloma, si la compares amb aquest record d’infància? Els nous catalans abans eren els andalusos, els extremenys… I ara els nous catalans són les persones que vénen d’altres països. La migració ha canviat molt. Viuré una altra puresa, no la que vaig viure. És una puresa que ja no podrem viure més perquè hi ha molt racisme, estem confrontats i en un moment de molta crisi econòmica. Abans la delinqüència era per la droga, però ara es roba també per menjar.
- Després de la publicació del disc, ara és moment de presentar-lo en directe. Com ho encares? Estic molt excitada. Tinc la sensació que no hem de córrer, haurem de fer modificacions. Vull que el repertori presenti arranjaments al llarg de l’any, hem d’anar provant coses. Dependrà de si toquem a un festival o a una festa d’un poble.
- Quines il·lusions t’ha obert aquest àlbum? Tinc moltes metes i il·lusions, no sé si me les donarà aquest disc o el següent. Tinc la meta de ser reconeguda, no famosa. El reconeixement es dóna quan les institucions i la gent s’adonen que la gent valora la teva feina. Per exemple, a través dels premis, a no ser que estiguin pagats. Vull que la gent sàpiga que estem aquí.
Web Queralt Lahoz Spotify Queralt Lahoz
Twitter Queralt Lahoz Instagram Queralt Lahoz
