Jump to navigation
Per conèixer una mica millor la proposta, hem parlat amb l'equip de coordinació i organització del festival. La Violeta, la Carla, la Maria Antonia, l'Olimpia i l'Òscar s'han assegut a la mateixa taula per acabar responent les preguntes de forma conjunta.
- Propostes com la vostra requereixen il·lusió, i sovint d'alguna inquietud o necessitat tan forta com per fer-nos passar a l'acció. D'on neix la vostra proposta?El festival va néixer l'any 2007 quan un grup de persones vinculades a l'associació Gats -una entitat per la transformació social al Prat de Llobregat que fomenta el desenvolupament comunitari al barri de Sant Cosme- i el projecte Radiochango -plataforma de difusió de música mestissa i compromesa- van visitar Floreffe. Floreffe és un petit poble belga on des de fa 16 anys es celebra el festival de músiques del món Esperanzah!, un projecte que tira endavant gràcies a una gran quantitat d'ONG belgues que el fan possible. Després d'aquesta aventura, l'any 2008 Manu Chao va fer un concert al barri de Sant Cosme durant la preparació de la seva gira, i gràcies a aquesta acció simbòlica d'alguna manera es va donar el tret de sortida al festival que avui coneixem com a Espranzah! aquí al Prat de Llobregat.
- I durant aquests onze anys de trajectòria que ja suma el festival, com ha evolucionat la proposta?Els dos primers anys van ser la bomba en l'àmbit musical, de treball, de connexió amb el barri i amb altres projectes socials, culturals o ambientals. També van ser una bomba econòmicament, però. Es va assumir un important deute que gairebé va portar Gats a la seva desaparició i que va fer que diverses persones vinculades posessin els seus estalvis personals al servei del projecte. A força de convenciment, treball i amb l'ajuda d'algunes organitzacions, com Coop57, en poc menys de dos anys vam pagar els deutes i l'associació va tornar a estar en actiu. El festival va renéixer, es va redefinir i va créixer. D'aquesta manera i durant diversos anys es va anar consolidant com el que volíem que fos: una eina de mobilització social a través de la cultura que ajudés a un barri a transformar-se, a més d'apostar per altres causes i projectes socials. Durant aquest temps també es va teixir una xarxa d'artistes que van acabar sent determinants pel futur: Amparo Sánchez, La Pegatina, El Niño de la Hipoteca, Microguagua, Gatillazo, Fefe i Cia, Che sudaka, Muyayo Rif, Calima, La Sra Tomasa i Kenkeliba.
- I el 2014, després de sis anys d'aquell primer concert, torna Manu Chao.Sí. I la sempre present Amparo Sánchez, al mateix temps que s'hi sumen Txarango i Femín Muguruza. Amb aquestes incorporacions vam gaudir d'unes nits memorables amb més de 40.000 persones. Semblava que de sobte, un barri oblidat del Prat de Llobregat es convertia en un referent nacional per a la cultura transformadora i l'economia solidària. El festival que havia lluitat per sobreviure ara podia destinar més de 150.000 euros a projectes com Open Arms, Les Dones Sàvies de Sant Cosme, La Casa de la Música de l'Hospitalet, Pallasos en Rebeldía, Alboan, l'Obra social de Sant Joan de Déu, als camps de refugiats d'Idomeni, Calais i Palestina. També va ajudar a crear nous projectes d'economia solidària com Eticom Som Connexió o el Xiringo de la platja del Prat.
- Pel que veig, en tot moment el barri de Sant Cosme, l'espai que acull el festival, ha sigut un punt important d'acció tant durant com després del festival.Sí. Per nosaltres és molt important la nostra relació amb el barri. Ja Gats treballava i treballa en relació a aquest territori i des del principi hem tingut la voluntat d'incidir-hi. Hem d'entendre que aquest barri és de tradició obrera, construït als anys 60 amb l'arribada de la població que vivia a les barraques de Montjuïc, procedents de Castella la Manxa, Extremadura, Andalusia i Catalunya, i que avui dia és un espai de convivència per a moltes cultures diverses. La imatge de Sant Cosme és construïa a partir de missatges negatius que el convertien en un barri marginal. La cultura ha servit per trencar aquests estigmes i barreres, i han succeït coses que ningú esperava; Sant Cosme ha esdevingut un nucli d'efervescència creativa reconegut per diferents sectors de la societat, on a part de desenvolupar-se manifestacions culturals hi conviuen també projectes d'economia social i solidària.
- Amb tot, al llarg dels anys, el model del festival Esperanzah! s'ha anat consolidant. Per què enguany decidiu fer un canvi i esdevenir cooperativa?No es tracta de canviar l'Esperanzah! amb aquest gest, sinó d'evolucionar i créixer. A partir de 2014, el festival que era gratuït va decidir posar entrades a la venda a un preu assequible, que no deixaven de ser un donatiu, de manera que tot el que es recollia es destinava a projectes socials. Gràcies a la col·laboració d'entitats, voluntaris, públic, artistes i organitzacions vàrem aconseguir teixir un ecosistema local d'economia solidària que actualment compta amb més de 42 iniciatives que generen gairebé 80 llocs de treball i facturen més de 2,7 milions d'euros. És a partir d'aquí quan ens preguntem "com podem evolucionar encara més?" Cooperativitzar-nos per nosaltres significa reafirmar-nos, tenir més capacitat per arribar a moltes més persones que puguin participar de forma més conscient i implicada. Dotar-nos d'un sistema de governança amb més veus és important perquè entenem que l'Esperanzah! és un projecte pioner que es ramifica molt més enllà del cap de setmana del festival. Així, i partint de la cultura, disposarem de més aliances i recursos per seguir donant suport a un ampli ventall d'iniciatives d'aquí i d'arreu.
- Perquè què vol dir, a la pràctica, cooperativitzar l'Esperanzah!?Cooperar és l'antítesis a competir. És la pràctica quotidiana orientada a fer valdre el col·lectiu davant l'individual i a trencar una jeràrquica forma de veure el món, on els teòricament "més valuosos" i més rics són els que dominen a la resta. La cooperativa és la posada en comú de projectes amb unes pràctiques orientades a satisfer les necessitats del comú, en què el capital econòmic és només una eina o un mitjà i el capital humà i natural són la fi. És a dir, l'activitat posa al centre a les persones i al planeta, no als diners, com fan les pràctiques actuals. Entenem doncs, el festival Esperanzah! com la festa d'aquesta forma de veure la nostra relació amb l'economia; i cooperativitzant-se passarà a ser propietat de persones, col·lectius i entitats que comparteixen la nostra filosofia a través d'un espai on celebrem la vida com es fa en un festival.
- És clar, al final es tracta d'evolucionar mantenint els objectius i les prioritats. I en aquest sentit, una característica important del festival és la vostra voluntat de feminització, que al cap i a la fi imagino que es tradueix amb la voluntat de feminització de la societat. L'any passat, en aquest sentit, vau organitzar una jornada anomenada Esperanzah! es Muher. Què va ser? Es repetirà enguany?Esperanzah! es Muher va ser un dia del festival que va comptar amb una programació 100% femenina, tant sobre com sota l'escenari. Tècniques de so, personal de seguretat, fotògrafes, artistes, etc. Enguany, com sempre, mantenim la voluntat de feminitzar el festival però volem fer-ho cada dia, amb una programació totalment paritària. Perquè al final allò important és que la feminització dels espais sigui una qüestió "normal". Així el plat fort tornarà a ser la Banda futura i comptarem amb la mateixa direcció artística; Amparo Sánchez, acompanyada de convidades com Arianna Puello, Marinah, Las Migas, La Shica i Markia Serra.
- Hi haurà alguna altra novetat?Sí, en diversos àmbits, però potser la notícia més especial enguany és que Manu Chao tancarà el festival, cosa que ens fa moltíssima il·lusió a totes. Musicalment, a més, s'estrenarà la banda Esperanzah, una agrupació creada pel Nacho Tarrés, amic i col·laborador des de fa anys. El soundsystem també canviarà i anirà a càrrec de Rebelmadiaq Sound, una agrupació que també s'organitzen de forma cooperativa. En realitat i en definitiva, any rere any mirem d’anar canviant i avançant amb relació a tots els fronts que tenim oberts: que la gestió sigui cada vegada més horitzontal i cooperativa, que la feminització del festival vagi cada vegada un pas més enllà i en temes ambientals òbviament intentar que any rere any sigui un espai més sostenible. En aquest sentit enguany intentarem que no hi hagi plàstic. Per fer-ho procurarem treure totes les ampolles, a més de crear tot un sistema amb Aigües del Prat. La idea és poder repartir fonts per tot l'espai facilitant així que la gent vingui amb la seva cantimplora.
- Tornant al principi, recordem que el festival neix fruit d'un altre festival a Bèlgica. Una rèplica d'un model que funcionava allà i que ara funciona aquí amb onze anys d'evolució i desenvolupament. Creieu que és possible en un futur tornar a replicar aquest model en un altre territori?Sí, i de fet ja ha passat! L'Esperanzah! és un festival ampli. No està focalitzat en tenir el millor cartell del món o portar els artistes més famosos del moment, sinó que el que intenta és donar resposta a tot de preocupacions o interessos que tenim: que les persones puguin viure dignament, que construïm alternatives al capitalisme, alternatives a un sistema patriarcal. És un festival de mirada àmplia i poc especialitzat perquè entenem que en una mirada comunitària no existeix una perspectiva monocolor; una comunitat és diversa i plural. Partint d'aquesta base, com dèiem, enguany el Nacho Tarrés ha organitzat un petit Esperanzah! a Manresa amb el suport del festival Esperanzah! del Prat. És la primera vegada que es fa i la idea és que pugui continuar l'any vinent. I és bonic perquè tant amb el festival de Bèlgica com amb el de Manresa, compartim certa base: mirar d'abordar en tot moment allò necessari perquè la gent sigui més feliç, i creiem que l'accés a la cultura sempre suma per aconseguir-ho.
Web Festival Esperanzah
