Lia Sampai: "Amb la mort de la meva àvia vaig inventar la primera cançó"

Juntament amb Adrià Pagès ha tret enguany el seu primer disc, 'La Fada Ignorant'

Anna Vilamú Bosch

20/05/2019

Música

La cantautora Lia Sampai (Barcelona, 1995) ha tret enguany, juntament amb Adrià Pagès, el seu primer disc, 'La Fada Ignorant'. Un munt d'històries cantades amb una veu més que dolça que ens parlen de vida, d'allò que emociona i d'allò que preocupa des d'una senzillesa que posa la pell de gallina. Recorrem a través d'algunes preguntes el camí que ha anat fent per descobrir allò que vol fer, música.

"Barcelona és fantàstica. Hi ha molts locals on es fan jam sessions o micros oberts a tothom, la qual cosa és perfecta per atrevir-se a pujar a l'escenari"

- Quan i com vas començar a cantar i tocar?
Vaig començar fa 4 anys, sentint la necessitat. Amb la mort de la meva àvia vaig inventar la primera cançó, Te'n vas volant, i a partir d'aleshores vaig continuar expressant moments vitals a través de les cançons. Vaig pujar a cantar a un escenari per primer cop el 2017.

- En quin moment decideixes llençar-t'hi de ple?
Em penso que no he pres mai la decisió. He anat component en estones lliures, només per gust. Van ser els meus amics i els meus familiars, els pares, sobretot, que em van engrescar a presentar-me a un concurs de cantautors que feien a Tortosa, ja que la meva família és d'allà. Aquell va ser el primer cop que pujava a un escenari, i em van donar el segon premi. Vaig començar a creure que les meves cançons no devien estar tan malament i des de llavors he anat fent concursos i sempre ha anat bé.

- I en quin punt sents que estàs ara, com et sents?
Ara, en molt poc temps han canviat moltes coses. Des que vaig guanyar el primer premi al Concurs de Cantautors d'Andorra, que consistia a enregistrar un cedé a l'estudi Rosazul, ho veig d'una altra manera. Han estat molts els concursos que m'han fet tirar endavant, però ara, amb el primer disc a les mans, començo a creure-hi seriosament i tinc al cap començar a fer concerts de presentació i seguir fent concursos, a veure on ens porta. Parlo en plural, perquè per enregistrar el disc m'he trobat amb l'Adrià Pagès, un excel·lent guitarrista que ha enriquit les cançons amb tota delicadesa. Vam fer concerts al gener i també al febrer, al Festival Barnasants. És molt emocionant. Penso que pot ser l'inici d'alguna cosa.

- Mentrestant, a més, estàs estudiant interpretació a l'Institut del Teatre. Creus que t'ha ajudat la interpretació en l'aventura que acabes de començar?
Sobretot m'ha ajudat a compondre cançons, perquè allà hi he fet bones amistats i he viscut moltes experiències. Algunes de les cançons són per la gent que hi he conegut. Per altra banda, l'Institut, en l'àmbit interpretatiu, m'ha ajudat. Em fa veure la música com un canal més de transmissió. Cada cançó explica una història, un missatge, un sentiment. És important que això arribi al públic. L'Institut del Teatre és molt intens, i entens moltes coses de tu mateix. A les cançons parlo de mi mateixa, i una porta que m'hi ha fet accedir, és, sens dubte, el teatre.

- Per què? Què busques amb la teva música?
Sobretot escric cançons per gent que m'estimo. Totes són per algú, i totes són per mi. Em busco a mi, i a tothom. Busco el que ens uneix; el que ens despulla del que sobra. És un canal per expressar sobretot amor i dolor, a través de les coses petites i essencials. Sentint les emocions i intentant donar-les als altres a través de la lletra i la melodia, per poder estar junts.

- I de qui et nodreixes, qui t'emociona escoltar?
Vaig començar escoltant molt de jazz i és el que va fer que comencés a cantar. Els meus referents són diversos, escolto música de molts tipus. Raimon m'agrada molt. La chanson française també: Brassens, Brel, Édith Piaff i altres. També anomenar el Kanka, el Niño de la Hipoteca, tot i que el que faig és ben diferent, i sobretot alguns dels cantautors que he anat coneixent al llarg dels concursos. El primer que em va inspirar va ser Pep Mirambell al concurs de Tortosa.

- On i quan podrem veure't en concert pròximament?
Aquest mes de juny ens podeu veure al casal de Vilafranca el dia 7. El dia 9 estarem al barri Horta Vermella de Vic. Després, marxem cap a Andorra el dia 13, en concret a La Borda del Pi, un hotel en plena natura on farem un concert íntim, a diferència de l'endemà, dia 14, que estarem al Jamboo Street Music d'Andorra. Aquests són els més pròxims, i si em voleu sentir des de casa, trobareu Lia Sampai a Spotify, Youtube, Instagram o altres plataformes.

- Què aconsellaries a una persona que tingués ganes d'iniciar-se al món músical, de ser escoltada o ser vista, i no sapigués gaire com fer-ho.
Que s'hi llenci, i que vagi fent per intuïció. Que no pensi gaire. Que quan tingui algú disposat a escoltar-la, li canti. En aquest sentit, Barcelona és fantàstica. Hi ha molts locals on es fan jam sessions o micros oberts a tothom, la qual cosa és perfecta per atrevir-se a pujar a l'escenari. Club Cronopios, Casa Gràcia, la Sala New Fizz, en són exemples. També recomano, tot i que encara no hi he anat, l'associació Rodautors que obren un micro cada dimecres per qui vulgui exposar-se. Es pot trobar tot a Instagram o altres xarxes. Tot i això, cal dir que jo vaig començar amb els concursos i no he trepitjat gaire aquests locals, però sé que és una bona manera de conèixer gent que et pot ajudar i de qui pots aprendre. A part que són un públic molt atent perquè van a fer-hi el mateix que tu.

- I per acabar; quines expectatives de futur tens avui?
Compondre més i millor. Aprendre música i conèixer-ne de nova. Conèixer músics. I més que expectatives, en el que diré ara, tinc somnis; m'agradaria poder viure de la música, amb les meves cançons.