Marcel Pujols
,
16/01/2020
Música

Seward: "Qualsevol grup que vulgui persistir en el temps ha de saber fer xarxa"

Del 15 al 25 de gener, la banda celebra els 10 anys amb 10 dies frenètics de música en directe
Seward

Foto: 

Cedida
Seward
La banda barcelonina Seward ha programat un repertori activista antològic per commemorar la seva primera dècada. Ho ha fet amb un calaix de 10 esdeveniments en 10 dies diferents que eixampla la concepció del que és un grup de música. Àpats, projeccions de pel·lícules musicades, jams còsmiques, disco fòrums, debats i, òbviament, concerts, a 10 espais de la ciutat diferents i amb col·lectius col·laboradors ben variats. D'aquesta festa se'n diu fer xarxa, fer barri, fer cultura, i és fàcil formar-ne part. Hem parlat amb l'Adriano Galante de les peripècies que els han fet arribar on ara es troben: sent un dels grups més oberts i lliures pel que fa a la forma, però sense estar exempts de les dificultats d'intentar viure de la música.
"Sempre quan comences penses que a fora sortirà millor, que a fora tot està millor. I al final, quan surts fora, te n'adones que tothom té els mateixos problemes"

- En 10 anys us heu posat en mogudes bastant bèsties, però 10 dies seguits d'activitat els havíeu fet mai?
Així en 10 llocs diferents i amb tanta gent i entitats col·laborant no ho havíem fet mai. Havíem fet sis concerts seguits al Pumarejo de Vallcarca, però era al mateix lloc. Ara és molt més ric, més interessant perquè cada proposta canvia de so en funció del lloc.

- Si féssim una llista de requisits indispensables per fer duradora una banda, fer xarxa seria dels primers?
Qualsevol banda que vulgui persistir en el temps ha de saber que és molt important fer xarxa. Els primers anys tocàvem molt a Barcelona però teníem la idea de sortir fora molt interioritzada. Teníem un mànager irlandès que ens portava molt per Europa i a fires internacionals. Els primers anys estàvem una mica desconnectats del que passava a Barcelona i Catalunya, tot i que hi tocàvem molt. Però no teníem la mateixa idea que ara sobre el que fem. L'aniversari demostra molt bé que el que volem és fer xarxa i comunitat, i això ho hem après amb tots aquests anys. Sempre quan comences penses que a fora sortirà millor, que a fora tot està millor. I al final, quan surts fora, te n'adones que tothom té els mateixos problemes. Realment, no hi ha llocs on tot estigui perfecte, sí que hi ha països amb més pressupost en cultura, però sense anar a viure allà, és molt difícil sortir i triomfar. Així que és més útil fer xarxa al lloc on estàs, aquí o on sigui.

- L'altre requisit per seguir tenint impuls seria no repetir-se?
Totalment, és un dels impulsos més importants. Sempre estan sortint noves idees, noves col·laboracions. Ara el grup és molt diferent pel que fa al so, molt més elèctric, molt més free math caòtic que abans. I s'hi ha sumat la Meritxell Neddermann, o sigui que hi haurà una altra veu i teclats. A més del Marcel·lí Bayer al saxo que ve molt del free. Això aporta una nova sonoritat que ve d'estar sempre anant cap endavant amb el grup i trobant idees noves.

- Tenint en compte que el punt de partida del grup van ser les jams sessions del Jamboree, des del principi ja concebíeu Seward d'aquesta manera tan oberta o la vàreu anar descobrint amb els anys?
No, les jams eren simplement un joc on trobar-nos, perquè els membres de Seward sempre hem tocat en projectes i músiques molt diferents. L'esperit que tenim ara, com a col·lectiu i també com a col·laboradors en tants projectes, és el que ens ha fet adonar que volem funcionar així. I si anem fora, també intentem que sigui així. Ja coneixem les sales i els festivals famosos, però sempre hi ha xarxes com aquestes en altres llocs i està bé descobrir-les.


Seward I Foto: Gandula

- En aquesta era de xarxes socials es pot viure aïllat dels focus? Com s'ha transformat l'imaginari?
Ara l'imaginari cultural està molt limitat. Si et descuides una mica i fas servir Instagram i Twitter com tothom, acabes fent música com tothom, acabes consumint el mateix que tothom i, al final, són continguts que estan comprats i que van dirigits a tu. O sigui, aquesta força que tenien 10 anys enrere els grans festivals o els grans grups, ara potser la tenen multiplicada. I ja està bé per ells, endavant, que facin el que vulguin. Però després sembla que l'únic que està passant en la música són una o dues coses, i després te n'adones que passen moltíssimes coses i que tenen la mateixa importància.

- Internet ja no és el contrapoder de la indústria musical.
Jo mai he pensat que internet destrueixi la indústria musical, més aviat al contrari, l'ha potenciada. El mateix que feien les discogràfiques abans amb totes aquestes llegendes d'enganyar als artistes a través del poder que tenien, això simplement ha canviat de mans. Ha passat de les discogràfiques als festivals i les agències grans i als promotors grans que ho volen tenir tot sota control. Live Nation és un exemple, ho té tot a tot arreu, no pots fer res gran sense ells. Això és preocupant. També, ara mateix sembla que necessitis les plataformes de streaming, si no hi ets és com si volguessis passar la frontera sense passaport. És trist, perquè si no vols posar la teva música a Spotify perquè paguen una merda, després no et surten bolos. Però, sóc optimista i crec que en algun moment la gent se n'adonarà i intentarem fer les coses d'una altra manera. Al final, aquesta consciència digital no la teníem abans, és quelcom nou encara i per això celebrem el fet de poder-ho pujar tot a internet. Però és que no és cultura compartida, ni lliure, ni és res. Són multinacionals que s'aprofiten de nosaltres.

- En altres àmbits semblem molt conscienciats en l'ètica de les nostres accions, em refereixo en temes d'alimentació o de transport. Per què la cultura no la tenim tan valorada?
És que en la cultura mai hi ha hagut cultura de la solidaritat, ni del suport mutu. Realment, en altres sectors i fins i tot en algunes arts dins la cultura, sí que hi ha més solidaritat o més consciència de classe. Però, concretament a la música, és molt difícil. Sembla que quan parles de drets, estiguis parlant de tu mateix i siguis un egoista i no, estàs parlant de tots els músics. En altres sectors la gent ho té molt clar, però després quan es tracta de cultura, si és gratis, la gent no es planteja que els artistes estan allà morint-se de gana. Això només pot canviar si fem força col·lectiva.

- Al formar-vos com a grup l'aspiració era poder-ne viure?
Sempre, l'aspiració de viure de la música sempre hi és. Tots fem coses relacionades amb la música i en vivim, però és impossible viure d'un sol projecte. Sabem que moltes bandes famoses també tenen les seves altres feines. És que és impossible treure un disco, fer 30 concerts, gravar-ne un altre i així repetidament. Són moltes despeses i és molt exhaust seguir el patró que la indústria musical vol que segueixis. Pagar la campanya de promoció i fer tots els passos que la gent de la indústria et diu, al final, sembla que sigui un sector per gent amb pasta. Sé que la gent que té festivals o sales també ho passen malament per arribar a finals de mes, però realment la sensació que els músics són l'última part de la cadena i no la primera, encara que estiguin a l'escenari, és molt forta. És increïble com han girat la truita. La causa mereix temps i conscienciació, dir les coses com són, fer-les públiques perquè la gent ho tingui clar. No estem allà de xerrameca. I amb tot el respecte per la gent que vol fer música com una afició o que no vol cobrar, però també s'ha de respectar a la gent que s'hi vol dedicar.

- L'última activitat d'aquest tour de force dels 10 anys és un concert a la sala Vol on toqueu el vostre pròxim disc que encara no ha sortit i que, de fet, no heu ni gravat. Com és que ho feu d'aquesta manera?
Sempre ho hem fet una mica així, hem anat tocant molt en directe i després gravàvem els discos. Però aquesta vegada ho volíem fer encara més exagerat per celebrar l'aniversari amb una cosa nova al 100%. També, perquè hem trobat una manera nova de gravar en directe. Abans fèiem una sola presa a l'estudi tots junts i publicàvem això, només amb una mica de mescla i producció posterior, però era molt directe i fàcil. Ara, en canvi, hem provat de fer una part comuna de bateria, veu, saxo i guitarra, i els altres instruments aniran a gravar independentment en solitari i sense saber què han gravat els altres. O sigui que hi ha quatre membres del grup que aniran a gravar sense escoltar el que fan els altres. Això serà interessant perquè donarà una forma diferent de mesclar el disc i una sonoritat que als directes no es té. Serà un disc més experimental o més ric pel que fa als instruments i de producció.

- Per acabar, posem-nos genèrics i transcendentals, què és per tu tenir un grup de música.
Aquesta te la contestarà en Juan, que també és membre del grup i acaba d'arribar.
Juan Berbín: Molt simple, per mi el fet de reunir-se és quelcom necessari i que venim fent des de fa milions d'anys. I reunir-nos al voltant de la música també portem fent-ho molt temps, encara que el que anomenem música hagi canviat tant. Per mi és una trobada, una reunió en la qual exterioritzar les idees que tens i que el fet d'avocar-les a l'exterior et faci adonar-te de la persona que ets i de com interactues amb el teu entorn. I això t'ajuda en tants nivells que penso que tenir un grup és una cosa terapèutica i necessària.

Més informació: 

També et pot interessar