Jump to navigation
- Qui era Matias Palau Ferré?Matias Palau Ferré és el pintor de Montblanc. Nascut a la vila ducal el 1921, forma part de la generació de l’art català de postguerra. Després d’estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona als anys quaranta, i de celebrar exposicions a la Sala Gaspar o participar als Salons d’Octubre, el 1957 va fer el pas a París. A la capital francesa és on Palau Ferré s’endinsa en els corrents internacionals de l’art i es consolida el seu nom, exposant les seves pintures, entre d’altres, al Grand Palais de la ciutat francesa.
- Quines són les característiques de la seva obra?Ell és un pintor que es vincula amb el figurativisme postcubista. Per a ell el dibuix i les figures són molt importants: els arlequins, les figures femenines d’ulls grans ametllats, etc. A més, als seus quadres, Palau Ferré beu del fauvisme i també de l’expressionisme en l’ús dels colors. Els vermells intensos, els verds d’esperança, les tonalitats blaves... A més de la pintura, cal recordar que Palau Ferré també era escultor i ceramista, per bé que tothom sempre pensa amb el seu vessant pictòric. Això no ha de sorprendre: pel seu estil i cromatisme és fàcil reconèixer un quadre de Palau Ferré a primer cop d’ull.
- Una de les seves particularitats és que Picasso el va reconèixer com a deixeble…S’ha parlat molt del vincle entre Picasso i Palau Ferré, però cal acabar d’estudiar el tema a fons. Al llibre també en parlo. Des dels anys de París, la premsa es refereix a l’artista com a "Picasso número 2", perquè el consideren el delfí del malagueny, el continuador del seu art, però el de Montblanc sempre defuig la comparativa i es reivindica com a “Palau Ferré número 1”.
- Com sorgeix la iniciativa d’escriure el llibre 'El pintor que cremava els seus quadres'?Després d’haver anat publicant altres llibres - biografies parlamentàries i estudis generacionals, sobretot - vaig entendre que calia un llibre on expliqués de manera divulgativa la història del pintor. Una panoràmica vital de 150 pàgines, que vinguessin de gust llegir. No podia ser que una vida fascinant com la seva avui fos desconeguda per a molta gent!
- Què s’hi ha volgut plasmar? Què hi trobarà el lector?El llibre consta de 10 capítols temàtics, seguint la trajectòria cronològica: els anys d’infantesa a Montblanc, el pas a Barcelona, les primeres exposicions, l’etapa parisenca, el retorn a Catalunya. És un assaig reflexiu, valorant el context i les circumstàncies de cada moment. A més, el llibre inclou dos elements més que cal destacar: un pròleg del periodista Màrius Serra, on vincula l’artista amb l’actualitat, i un seguit de fotografies d’alguns dels quadres més representatius del pintor.
Pintura de Palau Ferré - Per què Palau Ferré va cremar algunes de les seves obres? Aquest és un dels punts clau de la seva biografia. Després del seu retorn de París, l’artista va signar uns contractes amb un marxant sense llegir-se la lletra petita i el Tribunal Suprem, el 1974, va acabar dictaminant que per finalitzar el contracte l’artista havia de pintar a metres quadrats. Decebut amb el món, va decidir començar a cremar els seus quadres. I després hi ha la qüestió de les cendres i la petició que va rebre dels Estats Units de poder-les exposar en museus d’allà. Però no voldria fer cap spoiler, al llibre també se’n parla.
- Diversos museus dels Estats Units es van interessar per la seva obra…Sí, de la mateixa manera que París als anys cinquanta, després els Estats Units també van ser un espai referencial per l’artista: allà hi havia diversos col·leccionistes del seu art, hi tenia amics, i als anys noranta hi celebraria diferents exposicions. Palau Ferré és un artista amb una projecció internacional destacada.
- El 2021 farà cent anys del naixement del pintor. Serà una bona ocasió per recordar-ne la trajectòria?Sí, i dos anys passen molt de pressa! A més del llibre que acaba de sortir i que pot ajudar a situar de nou l’artista als nostres dies, s’està catalogant tota la seva obra i se n’estan fent estudis temàtics. Entre aquest 2019 i el 2020 estarem preparant les bases per fer que el centenari sigui un punt d’inflexió en el seu llegat. La de Palau Ferré és una història apassionant, és una història d’ideals, d’ètica i de valors. La nova generació l’ha de conèixer.
