Jump to navigation
- La teva base acadèmica és en història, com sorgeix l'interès per la història de l’art?El plantejament el faig després de presentar la meva tesi, l’estiu del 2018, quan sento que tanco una etapa i que tinc un deure familiar que ajorno des de fa temps. És el de recuperar l’obra, trajectòria i valors de Palau Ferré, el germà de la meva àvia. M’adono que he estat sempre estudiant història i que tinc pendent la més propera i familiar. Just aleshores, la meva germana Rosa de les Neus acaba també la tesi, en el seu cas en comunicació, i decidim conjuntament fer una pausa per centrar-nos en la recuperació de la figura de Maties Palau Ferré de cara al centenari del seu naixement. Començaven dos anys llargs de feina intensa.
- Durant aquest temps, com estireu el fil per trobar-ne tots els detalls?Teníem els records amb ell de quan érem petits i el que ens havia explicat l’àvia i la mare. Ara seguim estirant el fil i ho fem a través de col·leccionistes que en tenen obra, consultant l’hemeroteca, amb entrevistes a persones que el van conèixer, a periodistes que en van publicar algun article, de cartes que hem rescatat… I així anem creant un arxiu. Són moltes hores i quilòmetres recorreguts els que portem, però és un tema que encarem amb especial il·lusió. De fet, ens adonem que l’any 2000, quan mor, en l’àmbit artístic havia quedat quasi totalment oblidat, hem treballat molt per conèixer-lo bé i rellançar la seva figura.
- Heu fet treball de camp en tots els sentits.Quan anava revisant les diverses publicacions sobre reculls d’art del segle XX a Catalunya, el seu nom com a molt era una línia a peu de pàgina d’alguna de les edicions. Això sabem que ha passat amb ell i amb molts altres artistes de totes les disciplines. Veiem que els personatges que no es reivindiquen acaben en l’oblit. La nostra feina ha estat cercar el seu llegat i explicar-lo per a recuperar tot el que va suposar. N’estem satisfets i orgullosos.
Detall de 'Noia amb barret de palla', de Maties Palau Ferré. Museu de Reus |Foto: Francesc Marco-Palau - Quina de les facetes del teu besoncle és la que et captiva més?L’estil captiva de seguida, per les formes i colors, i l’èpica de la seva obra crida molt l’atenció per la crema de quadres i la sentència del Tribunal Suprem. Realment hi ha una història que enganxa. En l’àmbit artístic, a mi m’agrada molt, amb aquestes dones amb grans ulls verds o els emblemes paisatgístics primaverals de Montblanc. Pel que fa a la trajectòria vital, m’ha agradat molt conèixer el vessant social dels anys 80 i 90 en què, després de l’etapa de la crema de quadres, comença a col·laborar amb diverses ONGs i els cedeix cartells per fer campanyes de cooperació i solidaritat. No és tan sols el creador d’un imaginari estètic, sinó que té una funció social i transformadora.
- Palau Ferré treballava per un món més just, humà, pacífic i respectuós. Com transmet aquests valors?La seva obra mai no és política, les temàtiques per sé no es manifesten en aquest sentit, però sí el fet de col·laborar amb ONGs com podrien ser Amnistia Internacional o Mundo Vivo. Recentment, al Centre de Lectura de Reus van fer una exposició dedicada a ell i centrada en l’art i els valors i un d’aquests exponents socials l’hem trobat a l’Índia! I és que, quan es va crear el Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal, van demanar a Palau Ferré que en fes una il·lustració, que seria el guardó que cada any es dóna als mereixedors del premi, i precisament a la primera escola inclusiva d’Anantapur, a l’Índia, hem trobat que els alumnes han representat aquest quadre en un mural a la façana de l’escola.
L'historiador Francesc Marco-Palau | Foto: Cedida- 'El pintor que cremava els seus quadres' és el títol del llibre que dediques a la seva trajectòria. Entre altres coses, expliques l’acord signat amb un marxant d’art i el conflicte artístic que li suposava.Ell forma part de l’art de postguerra i en aquells moments, els anys 40 i 50, els artistes al que aspiraven era anar a París. Ell hi va, connecta amb els corrents internacionals de l’art i quan torna ho fa amb una aura de consolidació, de força i energia. És aleshores quan un marxant d’art li proposa un contracte pel qual s’estableix que Palau Ferré disposarà d’uns immobles a canvi de la pintura a l’oli de determinats metres quadrats de tela. Però no queda clara la lletra petita del contracte i l’entesa acaba malament. La voluntat de desvincular-se del contracte acaba passant per l’àmbit judicial, al Tribunal Suprem. La resolució, de l’any 1974, diu que per trencar aquest contracte ha de pintar 40 metres quadrats de tela a l’oli i donar-los al marxant. Compleix, però paeix molt malament la sentència i, com artista defensor de la creativitat i la lliure inspiració, reacciona. Treu la rebel·lió per la injustícia que sent que ha viscut i continua pintant, perquè és la seva passió, però tot just acaba l’obra, la crema. Així es revela contra el món de les galeries, les subhastes i l’especulació artística; és la seva protesta.
- Quines experiències, records i ensenyaments en guardes del teu besoncle?Quan va morir jo tenia 10 anys i la meva agermana 12. Els records d’aleshores són els que pot tenir un nen. Recordo que quan anàvem a casa seva sempre tenia safates de bombons i ens en donava, que li demanàvem dibuixos i coses així. El que sí que tinc molt present és que diferenciava molt les hores socials de les laborals, perquè nosaltres no el vèiem crear. Per fer-ho, deia que necessitava tranquil·litat.
L'historiador Francesc Marco-Palau mira una fotografia del seu besoncle Palau Ferré |Foto: Cedida - Les activitats que aplega l'Any Palau Ferré estan repartides pel territori català. És així pel context sanitari actual?Quan ho vam plantejar així, ara fa dos anys, no sabíem que aquest seria el context sanitari! Durant la seva vida, Palau Ferré va tenir vincles amb moltes poblacions i volíem traslladar a tots aquests punts el que hi havia viscut. Donat el cas, el plantejament ens va prou bé. També estem molt presents en l’àmbit digital, cada setmana anem publicant vídeos i obres a les xarxes.
- Què està suposant per a tu i la teva germana treballar en aquest projecte?És molt gratificant conèixer la seva trajectòria, la seva obra i veure que és ben rebuda, que agrada. Veiem una reacció molt bona per part de la gent i la contribució per a donar a conèixer el seu llegat és activa, l’agraïm molt. Ens ve molt de gust poder participar en un centenari com aquest.
Web Maties Palau Ferré Twitter Any Palau Ferré Instagram Any Palau Ferré
