Arnau Martínez
,
30/10/2019
Arts

Jil Love: "La nuesa mostra la vulnerabilitat amb tota la seva fortalesa"

L’artista es despullarà per fer una acció a Tarragona

Foto: 

Roser Vilallonga
Jil Love durant l'acció a la manifestació de Barcelona contra la sentència
La tarragonina Jil Love és art fet protesta. Dissabte passat, durant la manifestació convocada per les entitats independentistes en contra la sentència dels presos polítics, va fer una acció. L’artista Jil Love es va despullar tapant-se amb fotografies dels presos i amb pintura vermella per simbolitzar la sang de les càrregues policials dels últims dies. Ella està instal·lada a Los Angeles, però ha tornat per participar de la revolució catalana i “de drets humans”, diu. Dilluns vinent farà una acció semblant pels carrers de Tarragona per denunciar la vulneració de drets. Abans, parlem amb ella a Surtdecasa.
"Quan et despulles ensenyes qui ets tu realment, no tens res a amagar. Em pots fer tot el que tu vulguis, però jo no pararé. No tinc por, no tinc complexos ni inseguretats"

- Has viatjat dels Estats Units a Catalunya per participar de les mobilitzacions?
He vingut a Catalunya perquè vaig veure unes imatges molt impactants de la policia pegant a la gent, a joves i a grans. Semblen imatges extretes del franquisme pur i dur! Passen els anys i res canvia, estem al mateix punt de partida, en una “pseudodemocràcia”.

- Dissabte la foto de la teva acció a la manifestació de Barcelona va córrer força, què significava?
Volia posar el meu gra de sorra de la manera que sé jo. Vaig utilitzar el meu cos i a través de l’art vaig escenificar el patiment dels catalans i dels presos polítics. A un català el pots pegar, posar a la presó, arrabassar-li drets, però no pararem, no ens donarem per vençuts. Estic molt capficada amb el sentiment palestí de llibertat, de resistència i d’identitat, i crec que és extrapolable al que passa a Catalunya. És un sentiment tan fort que cap porra l’aturarà.  

- En què consisteix l’acció que faràs a Tarragona el dilluns 4 de novembre?
Començaré a la Catedral perquè és un espai molt especial per a mi, hi vaig rodar una pel·lícula i és un lloc icònic de la ciutat i ens dirigirem cap a l’escultura de Roger de Llúria i l’estàtua dels Despullats. Vull que la gent es manifesti d’una manera pacífica, que no tingui por. Crido a tothom que hi participi d’una manera artística, despullat i que cadascú es posi el que vulgui al cos. Tarragona és una ciutat conservadora, grisa i depriment i vull portar el color, el meu missatge i la revolució.

- Què significa per a tu un cos despullat? Quina força té?
Crida l’atenció. Tot el que ens posem damunt el cos és una disfressa. La nuesa mostra la vulnerabilitat amb tota la seva fortalesa. Quan et despulles ensenyes qui ets tu realment, no tens res a amagar. Em pots fer tot el que tu vulguis, però jo no pararé. No tinc por, no tinc complexos ni inseguretats. 

- Aquests dies molta gent haurà sentit por al carrer i la nuesa sembla una desprotecció.
Totalment, però és que no tenim res a perdre. La nuesa és naturalitat encara que cridi l’atenció. Pot semblar una antítesi, però la imatge és molt potent. 

- Has fet accions contra el sensellarisme, a favor de l’acollida de refugiats, vas participar de ‘Rodea el Congreso’. 
Està tot lligat. Estic molt implicada en la lluita palestina perquè és una de les injustícies més grans de l’actualitat. Hem vist l’extermini dels indígenes nord-americans, l’Holocaust i encara avui es produeixen genocidis mentre tothom mira cap a una altra banda. Quan era petita, no entenia per què el meu pare no havia fet res per evitar l’extermini dels jueus. Què feien els governs? Ara que sóc més gran i que sóc lliure, puc aportar el meu gra de sorra a través de l’art. 

- Són lluites compartides, doncs...
Exacte. No és la revolució catalana, és la revolució pels drets humans, per la llibertat. L’extrema dreta i el feixisme estan tornant per donar resposta a la por, per exemple dels refugiats. Mai hem de deixar vèncer a la por perquè és una il·lusió. 

- En el cas de Catalunya, què vols aconseguir?
Donar visibilitat al conflicte i construir ponts de diàleg. Crec que les meves accions són eficaces perquè aquesta setmana estic convidada a diverses televisions d’àmbit estatal i he fet entrevistes pels diaris. Escoltaran o llegiran una veu que no tenen interioritzada.

- Què et mou a fer aquestes accions?
La passió que m’ha transmès la meva mare i la meva àvia. Tarragona és conservadora i catòlica i hem de ser més inconformistes. No m’agrada la monotonia, hem de ser més trencadors i subversius. La quotidianitat és molt avorrida i hem de celebrar la vida en llibertat. 

- Ets artista o activista?
Jo sóc política, faig política amb el meu cos, però és que vivim en una societat polititzada per tots els cantons. I al mateix temps tinc una imaginació molt gran que em permet ser artista. Sense art no ens queda res, per tota la càrrega simbòlica que té. 

- Quin poder té l’art?
L’art no deixa indiferent mai a ningú, la gent es para a pensar, a mirar d’entendre el que passa. L’art és un llenguatge internacional i per això una acció meva despullada arriba a tot arreu. 

Més informació: 

També et pot interessar