Lourdes Fisa: “L’abundància de plàstic ens està empobrint”

L’artista exposa ‘SOS NATURA!’ al Museu de la Vida Rural

Arnau Martínez

02/09/2019

Arts

‘SOS NATURA!’ és un crit d’alerta, un homenatge a la mare terra i a la dona, les dues femenines, assegura l’artista. Lourdes Fisa (Corbera de Llobregat, 1964) ha presentat el seu darrer treball al Museu de la Vida Rural. Fisa pretén reflexionar sobre l’ús del plàstic i l’impacte que té en la natura, dos conceptes que són el pal de paller de l’exposició temporal ‘Plàstic’ del mateix museu. A més a més, amb aquesta presentació, Lourdes Fisa ha volgut retornar als orígens, una sensació que va palpar al trepitjar l’equipament de l’Espluga de Francolí. La mostra es podrà veure fins al 29 de setembre. A Surtdecasa en parlem amb l’artista.

"La natura és femenina, és com retornar a la mare terra com feien moltes mitologies: la terra com una deessa mare. L’exposició és un homenatge a la natura i a la dona"

- El títol de l’exposició, ‘SOS NATURA!’ ja és una declaració d’intencions.
La sigla de SOS és un llenguatge universal i és un crit d’alerta. La paraula ‘natura’ és un reclam. Què està passant amb el nostre entorn? He utilitzat el llenguatge artístic i creatiu per a fer una reivindicació. La destrucció del planeta, el canvi climàtic, etcètera, són evidents, però en canvi, sembla que no en siguem conscients.

- Tu també has pres consciència fent aquesta exposició?
Partia de la premissa que el museu faria una exposició sobre el plàstic i que tenia un encàrrec en la mateixa línia. El primer que vaig fer és prendre consciència jo mateixa buscant informació i estant atenta al que passa. Aquest problema, el mal ús del plàstic, amb el qual convius diàriament te’l vas fent teu i t’adones que és molt greu.

- Quin paper ha de jugar el món de l’art en aquesta problemàtica mediambiental?
L’art és l’expressió d’unes idees. Jo he trobat una necessitat interior. Hem de ser capaços de reivindicar qualsevol cosa a través del nostre llenguatge que és l’art. Quan vaig anar al Museu de la Vida Rural vaig retornar als orígens i em vaig qüestionar moltes coses de la vida diària. Te n'adones que cal actuar amb urgència perquè no només afecta l’entorn, sinó als mateixos humans. Nosaltres acabem ingerint microplàstics. Al final, tenim tanta abundància de plàstic que ens està empobrint. L’exposició acaba sent un homenatge a la natura, cal tenir-li més respecte perquè és la nostra llar.

- Utilitzem massa el plàstic, però tu mateixa l’acabes introduint en algunes peces de l’exposició.
Quan vaig imaginar-me l’exposició, vaig pensar en com utilitzar el plàstic. Finalment, no n’he posat gaire perquè he emprat tècniques de gravat. He fet servir el plàstic com a petjada, com a tècnica d’estampació, amb la idea de plasmar aquests microplàstics que anem ingerint. Després hi ha un parell d’instal·lacions on es veu perfectament el plàstic. Hi ha una planta envoltada de plàstic per observar com sobreviu aquests dies. Hi ha molts missatges subtils que poden tenir moltes lectures: una d’estètica, però si el visitant va més enllà, pot descobrir altres elements.

- Un dels elements que plasmes és la figura humana amb rostres femenins.
Volia fer una mirada cap a l’interior de nosaltres mateixos. Feia molts anys que no optava per la figuració. Ha estat un retorn als orígens per expressar d’una manera més directa la persona humana. He fet una similitud entre natura i femení. La natura és femenina, és com retornar a la mare terra com feien moltes mitologies: la terra com una deessa mare. L’exposició és un homenatge a la natura i a la dona.

- És per aquest retorn als orígens que també has optat per la tècnica del gravat?
Com artista, em vaig especialitzar en gravat i en estampació. M’agrada la hibridació de tècniques i en aquest projecte vaig voler fer una reducció de tècniques, molt més gràfic, més evident. Utilitzo la xilografia perquè és un treball molt antic i el suport és la fusta. Em remetia a l’orgànic per poder parlar del plàstic, és una dualitat.