Tarragona reivindica Gaudí amb un nou espai museístic

 

En els darrers anys una de les apostes en matèria turística de Tarragona ha estat posar en valor l’ampli patrimoni modernista del que disposa la ciutat. L’any 2009, l’Ajuntament va decidir crear el Consell de participació d’assessorament del municipi sobre estratègies de modernisme a Tarragona amb l’objectiu de donar a conèixer l'alt valor d'un patrimoni que ha quedat eclipsat per les restes romanes. Quatre membres d'aquest consell, fins i tot, van crear una comissió tècnica que ha inventariat 55 referències modernistes a la ciutat: 31 edificis, 16 elements modernistes i 8 béns mobles.

 

Actualment l’Ajuntament de Tarragona ofereix quatre rutes turístiques i una d’elles precisament és la ruta modernista que proposa visitar 23 espais repartits al llarg de la ciutat. Des del Teatre Metropol, a les cases Ximenis, Ripoll, Salas o Bofarull, passant pel Mausoleu de Jaume I, el Mercat Central o la fàbrica de Chartreuse. Totes elles obres de prestigiosos exponents del modernisme com Josep Maria Jujol, Lluís Domènech i Montaner, Josep Maria Pujol i de Barberà o Pau Monguió. En aquesta ruta, evidentment, també hi ha el Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor on s’hi pot veure l’altar que un Gaudí amb 28 anys va tenir llest l’any 1880, justament (curiosa coincidència) el mateix any que a Reus li van encarregar dissenyar el Teatre Fortuny, un treball que va acabar desestimant perquè li pagaven molt poc.

 

Tarragona, per tant, vol reivindicar-se com la única ciutat del territori amb una obra de Gaudí amb la creació d’un centre d’interpretació sobre la figura de l’arquitecte reusenc que s’ubicarà a les dependències de l’antiga Tabacalera. El nou projecte museístic comptarà amb una superfície que dobla la del Gaudí Centre de Reus i es dividirà en diverses àrees temàtiques que explicaran la vida i obra de l’arquitecte, i la seva estreta relació amb Tarragona. 

 

El centre dedicarà gran part del seu espai a explicar les característiques arquitectòniques de l’altar de Nostra Senyora del Sagrat Cor i de l’obra coneguda com a ‘Manifestador’ (1879) que tot i que va ser destruïda durant la Guerra Civil, actualment se’n conserva una rèplica exacta. En concret se n’exposaran els primers esbossos i dibuixos que va proposar Gaudí i que fins ara es conservaven a l’antic fons arxivístic de la Congregació de Jesús Maria.

 

El projecte també preveu un espai on es recorda la vinculació que l’arquitecte va tenir amb la ciutat i en concret a les visites nocturnes que Gaudí feia a Tarragona en les seves estones d’oci, en els quals quedava amb els seus companys tarragonins de la facultat d’Arquitectura. Aquest espai estarà presidit per una gran fotografia, inèdita fins ara, on es veu el jove Gaudí prenent una copa i un entrepà de considerables dimensions al bell mig de la rambla tarragonina, al costat de Josep Maria Boada, gran amic de l’arquitecte i besavi del popular mestre entrepanaire tarragoní Eduard Boada. 

 

El propietari de l’emblemàtic Bar Boada manifesta que “gràcies a aquesta fotografia va ser quan vaig veure que amb els entrepans també es podrien fer obres d’art”. De fet, desvetlla a més que “quan vaig decidir fer còctels amb una formigonera va ser com a homenatge al meu besavi arquitecte”. Eduard Boada explica que ha decidit fer pública ara aquesta imatge que tenia guardada i que “sempre ha rondat per casa”, coincidint amb l’obertura del nou centre. Després de conèixer aquesta vinculació, l’Ajuntament de Tarragona ja està en converses amb Boada per a què s’encarregui de fer entrepans al restaurant del futur museu gaudinià.  

 

A més, el mateix Boada ha explicat aquest 28 de desembre a Surtdecasa.cat Camp de Tarragona que fa un parell de setmanes van trobar-se al seu local la regidora de Turisme tarragonina Patricia Anton, i la seva homòloga reusenca Alícia Alegret, per degustar un nou entrepà dedicat a Gaudí i per mirar de tancar un possible acord per a què el nou centre fos una sucursal del Gaudí Centre reusenc. 

 

Boada, que es veu que va sentir la conversa quan servia un cafè amb llet a Alegret, manifesta en exclusiva que el nou espai museístic no dependrà del de Reus perquè Anton no hauria acceptat que la façana tingués la mateixa aparença que el centre de la plaça del Mercadal, condició “indispensable” per la reusenca, segons el restaurador tarragoní.

 

Finalment, i com a obra destacada, a banda dels esbossos de l’altar, i de la imatge amb Josep Maria Boada, el nou centre tarragoní adquirirà el banc de jardí atribuït a l’arquitecte que es va exposar durant una temporada a Reus. Una peça que va sortir a subhasta l’any passat per 2 milions d’euros a la casa Sotheby’s de Paris i que, finalment, i després d’una llarga negociació amb els seus actuals propietaris, es quedarà en mans de l’Ajuntament de Tarragona.