What a ShitShow, l'univers de Maria Montes

Entrar a la nau del Tinglado 2 et fa sentir petita. Les lletres grans i de color negre que encapçalen el mur blanc amb què topes només entrar et situen: 'Maria Montes'. Des d'estampats per roba, dissenys d'ampolles, noves tipografies, a cartells amb frases fetes sobre el fet escatològic de defecar. Tot i els diversos registres i formats que la converteixen en una artista polifacètica, Maria Montes té un estil clar; senzill però no simple. Totes i cada una de les peces que formen l'exposició se'n desprèn amor per la llengua, la il·lustració i la llengua il·lustrada: "Em sento una persona privilegiada de poder estar treballant d'allò que m'agrada fer", explica en una conferència en format vídeo que obre l'exposició.

Maria Montes és una dissenyadora i artista catalana que viu a Austràlia des de l'any 2006. A 'What a ShitShow', la seva primera exposició individual, impulsada pel Centre d'Art La Panera i adaptada a l'espai expositiu del Tinglado 2, recull el treball de cinc anys en què l'artista, lluny del seu lloc de naixement i en contrast amb la cultura d'origen i la d'acollida, s'ha proposat reflexionar sobre el llenguatge; parlar sobre les dites populars, l'escatologia, el beure i el menjar, tot jugant amb les possibilitats formals de les paraules i les lletres.

De fet, cada una de les tres sales que conformen el recorregut de la mostra ens obre la porta a una de les cares de l'artista. "Uns s'enduen la fama i els altres carden la llana" ens diu el text de la primera sala. I és que Montes ha treballat juntament amb la dissenyadora de moda Laura Piera dissenyant estampats de roba per marques tan conegudes com Massimo Dutti, Zara, o Utreqüe. A partir del 2014, però, va començar la seva trajectòria en solitari; creant estampats carregats de significat que comercialitza per Austràlia, alguns dels quals els trobem a la sala.

Alguns dels estampats de Maria Montes

El segon espai per on passem, ens desperta els sentits. Lletres i il·lustracions a tot color o en blanc i negre que ens parlen de la cultura del beure, de casa, de les trobades al voltant d'una taula; del vermut, dels còctels. A l'inici de la seva trajectòria en solitari, l'artista ha vogut experimentar amb tot allò que li és pròxim, en la recerca d'un lloc des d'on situar-se al món. "És curiós i a vegades genera pressió, veure com dia a dia no notes com avança la teva carrera, només quan hi ha grans successos concrets", explica també a la conferència en vídeo.

Fent honor al títol de l'exposició 'What a Shitshow', l'última de les sales ens proposa un recorregut per diverses expressions o frases fetes catalanes i australianes - escrites en anglès - que contenen els verbs cagar o pixar o la paraula shit. Paraules o frases com I know my shit, pixapins, cagant llets, I am not too old for this shit o t'estimo que t'hi cagues, a través de les quals Montes ens narra històries quotidianes que ha viscut en primera persona o de les quals n'ha estat espectadora. De fet, la seva obra és un constant diàleg entre com el llenguatge determina la forma de viure i com el camí de tornada cap als origens està vehiculat també per les dires populars. Posa exemples com: "Això és Can pixa de Pedret" que explica que prové de l'indret de Pedret (Girona) on els carreters acostumaven a fer les seves necessitats abans de pujar al carro i anar cap a Banyoles. La vinculació de la llengua amb la terra, i tornar a entendre tot allò que es desprèn del nostre cos com a part d'un cicle natural, idees que no abandona al llarg de tota la mostra.

Si el Tinglado 2 et fa sentir petita però t'acompanya a submergir-te en el món de l'artista; sortir-ne et retorna al carrer però amb una altra mirada. L'artista ens ha ensenyat a veure el que ens és més pròxim amb uns altres ulls, reaprenent a llegir no només les lletres en totes les seves formes sinó com aquestes configuren el nostre univers personal i col·lectiu.