,
21/07/2014
Cervesa

És quan bec que hi veig clar

Amics i amigues,

en aquesta ocasió us parlaré, si m’ho permeteu, del plaer que trobo en fotre’m una birra, de vegades. I de com he arribat on sóc ara, en un moment ple de canvis vitals. El cas és que fins fa uns mesos treballava a Barcelona. I ho feia envoltat de llibres d’autoajuda. No pas per gust, que consti. El meu ex cap es pensava que fent-nos llegir 'Qui s’ha endut el meu formatge' i 'Gent tòxica' animaria la plantilla. Quan un dia em va preguntar, tan atent ell, què podia fer per al nostre benestar, li vaig dir sense embuts que un augment de sou seria un bon principi. No li va fer gaire gràcia. Va dir-me que si la crisi això, la crisi allò i va sortir al pas inventant-se una reunió. El curiós del cas és que ell sí que l’ha seguit apujant, em consta. Predicar amb l’exemple, en diuen.

L’últim nadal abans de despatxar-me, l’ex cap em va regalar un llibre anomenat 'Somriure a la vida'. A cada capítol hi havia una frase, una màxima, una mena de mantra que el deprimit lector s’ha d’aplicar cada dia si vol (i cito textualment) "una vida millor". Passades 30 pàgines i fart de llegir collonades de l’estil "al teu cor hi ha la clau que obre les portes dels problemes" vaig agafar el puto llibre i el vaig fotre a la bassa. Posats a escollir, el precepte d’un gurú de bar que una nit vaig trobar a Salou em fa més el pes. "Quan tinguis dubtes, fot-te un parell de cerveses i ho veuràs tot clar", em va dir.

Confesso, doncs, que bec mentre us escric això. Intoxicat per la cremosa i torrada cervesa belga, miro endins i enrere per esbrinar que hi haurà més endavant, perquè és quan bec que hi veig clar. Penso en la crisi i qui la va parir, omplint de color les nostres vides, abocant-nos a molts a l’atur i obligant-nos a fer-nos autònoms per anar tirant. Els números són vermells, les hipoteques un marró i els diners del PP, negres. Això no vol dir, però, que ens haguem de rendir. Tingueu en compte, això sí, que romandrem sempre envoltats de cretins, mediocres i llepaculs. Molts d’ells arribaran més amunt que jo, segur. Especialment si opten per la política.

I és que m’avorreix la competició. Aquesta obsessió per destacar, per guanyar. Tot és absolut, a més. O triomfes o te la fots. No hi ha terme mig, no hi ha grisos. Una llàstima, perquè sempre he pensat que és als detalls, a les coses petites que no calculem on hi ha el més valuós que tenim, la imperfecció. Jo la barrejo amb l’honestedat. Intento fer les coses de manera fàcil i directa. I sense passar per sobre dels altres. No he sabut mai ser individualista. I si he hagut de ser líder, he demanat consell a qui en sap més jo. Simple sentit comú.

També miro de ser educat. Tracto els altres com voldria que em tractessin. Últimament m’adono que n’hi ha uns quants (bé, molts, massa) que han fet de la puta prepotència una marca de fàbrica. Jo amb aquestes regles no jugo, estimats. El crit i l’insult sempre han estat els arguments del ximple perdonavides. Quan van mal dades, jo sóc més del copet a l’esquena, d’escoltar i resoldre els problemes fent una cervesa (o dues, o tres) amb els amics. Belga, a poder ser. Salut.

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Marc Busquets. Periodista, diuen. Malalt de cinema i tastador de cervesa els caps de setmana. Un gurú de bar em va dir un cop: "Quan dubtis, pren-te una birra i ho veuràs tot clar". Proveu-ho, que funciona.

08/05/2014
Si mai aneu a Castella i Lleó amb canalla i no hi ha manera que us creguin, parleu-los de la Maricantana.
10/04/2014
Samarretes, sabates, bosses, condons, xancletes i el que faci falta. La possible independència catalana desferma il·lusió, sí, però també desperta les ments àgils a l’hora de fer caixa.
06/03/2014
En sé d’un que s’ha passat tres setmanes de (merescudes) vacances a  Costa Rica  i n’ha tornat moreno com una mala c
03/02/2014
Us diré un secret. Si mai em perdo, busqueu-me a Malines. M’encanta Bèlgica. I la seva cervesa, clar. Si n’hagués d’escollir una seria la Chimay, ja ho sabeu.
13/01/2014
Amb aquesta entrada tancarem la trilogia d’allò que jo anomeno les cervesetes ptsè (fluixes i amb més fama que qualitat).
10/12/2013
L’altre dia vaig rebre un d’aquells cupons d’estalvi del supermercat. El vaig fullejar de pressa, sabent on volia anar a parar. A la pàgina de les cerveses i els licors (em penso que tinc un problema).
15/11/2013
Què en sabem, d’Austràlia? Poca cosa, de fet.