,
17/11/2015
Cervesa

Les segones oportunitats

Hi creieu, vosaltres, en les segones oportunitats? Si del que parlem és de cervesa, jo sí. De vegades, una birra no et fa pes el primer cop que la tastes. Pot ser pel gust, o pel moment, fins i tot pel teu estat d’ànim. I te n’endús un mal record, i durant un temps et penses que no t’ha agradat i fins i tot en parles malament, i la rebutges. Però l’atzar i l’oblit ja les tenen aquestes coses, i tard o d’hora repeteixes. I canvies d’opinió.
 

La cervesa més popular de Japó

Us parlo, estimats, d’una raresa, una troballa que en el seu dia vaig tastat molt encuriosit i que va decebre’m. Em va semblar fluixa, sense cos, ni personalitat. Vulgar. I, en canvi, ara que l’he tornada a assaborir, les sensacions han estat ben diferents. N’heu begut mai, de cervesa japonesa? La més popular és la Sapporo, la nostra protagonista d’aquesta entrada. 
 
Va ser el seu disseny, en llauna, el que em va tornar a atraure. Es presenta, sovint, amb forma de pinta, i és platejada. Jo no sóc massa de metall, la cervesa m’agrada sempre en ampolla, però vaja, aquest serà un debat que tindrem un altre dia. Un cop oberta i servida, i com a palelager, la Sapporo és d’un daurat pàl·lid i l’escuma justa i necessària. 
 

Aromàtic i lleugerament amarga

Una altra de les seves virtuts és l’aroma. És intensa però equilibrada, potent però sense ser pesada. Els més dolents podríeu dir-me que per la descripció que us n’estic fent, la Sapporo és una mena de Budweiser nipona, una d’aquelles cervesetes ptsè de les quals us vaig parlar en articles anterior d’El plaer escumós. 
 
Però ni de bon tros, benvolguts. Cal ser pacient, si som de segones oportunitats. El més agradable de la Sapporo, amb tot, arriba quan ja viatja gola avall. Es lleugerament amarga i té un final agradable, quelcom que la distancia d’altres birres similars. D’acord, no és pas tan forta com una torrada belga, però és molt refrescant.
 
Acompanyeu-la, si podeu, d’una mica de sushimi o de sushi. Una bona experiència. 乾杯!
 
 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Marc Busquets. Periodista, diuen. Malalt de cinema i tastador de cervesa els caps de setmana. Un gurú de bar em va dir un cop: "Quan dubtis, pren-te una birra i ho veuràs tot clar". Proveu-ho, que funciona.

08/05/2014
Si mai aneu a Castella i Lleó amb canalla i no hi ha manera que us creguin, parleu-los de la Maricantana.
10/04/2014
Samarretes, sabates, bosses, condons, xancletes i el que faci falta. La possible independència catalana desferma il·lusió, sí, però també desperta les ments àgils a l’hora de fer caixa.
06/03/2014
En sé d’un que s’ha passat tres setmanes de (merescudes) vacances a  Costa Rica  i n’ha tornat moreno com una mala c
03/02/2014
Us diré un secret. Si mai em perdo, busqueu-me a Malines. M’encanta Bèlgica. I la seva cervesa, clar. Si n’hagués d’escollir una seria la Chimay, ja ho sabeu.
13/01/2014
Amb aquesta entrada tancarem la trilogia d’allò que jo anomeno les cervesetes ptsè (fluixes i amb més fama que qualitat).
10/12/2013
L’altre dia vaig rebre un d’aquells cupons d’estalvi del supermercat. El vaig fullejar de pressa, sabent on volia anar a parar. A la pàgina de les cerveses i els licors (em penso que tinc un problema).
15/11/2013
Què en sabem, d’Austràlia? Poca cosa, de fet.