Arnau Martínez
,
14/01/2019
Entorn

Elisenda Rosàs: “La combinació del paisatge físic i humà del Camp de Tarragona és molt autèntica”

L'arquitecta exposa la seva descoberta del Camp de Tarragona a través de fotografies i versos

Foto: 

Sara Estalella
'Territorial' és una descoberta a través de fotografies i versos
L'any 2016 va fer les maletes i es va traslladar de Barcelona a Tarragona. Hi va venir per feina, per treballar d'arquitecta als Serveis Territorials del Departament de Cultura. Ha descobert el Camp de Tarragona fent inspeccions d'edificis i un bon dia va començar a escriure alguns poemes de les fotografies que feia durant aquestes visites laborals. Els versos de l'Elisenda Rosàs (Barcelona, 1987) van ser descoberta i refugi. Ara, exposa aquesta mostra al Centre de Lectura de Reus després d'haver passat per la sala de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en el marc del Festival SCAN. Rosàs va llicenciar-se a la UPC i es va especialitzar en estudi i restauració de l'arquitectura a la Universitat de Roma. Parlem de l'exposició 'Territorial' i acabem fixant-nos en la conservació del patrimoni.
"El que més m'ha sorprès és que hi ha molta gent militant del bé comú, des del món polític més local fins als particulars"

- Com sorgeix l'exposició 'Territorial'?
Vaig aconseguir una feina als Serveis Territorials de Cultura a Tarragona. Hi havia una vessant que consistia a inspeccionar edificis històrics i fer informes. Cada dos o tres dies, quan sortia, coneixia un lloc nou. Moltes d'aquestes visites m'impressionaven perquè eren cases privades molt boniques, castells abandonats que són màgics, i tornava a casa amb una experiència estètica vital. A més, vaig començar a fer fotos de cada lloc on anava. En aquell moment, no coneixia ningú a Tarragona i una tarda, amb una de les fotos de les inspeccions vaig fer un poema. 

- Recordes el primer poema?
Va ser d'una casa de Pradell de la Teixeta. Un dia em va trucar un home gran tot il·lusionat dient-me que havia acabat de trobar l'església medieval de Pradell al soterrani de casa seva. Vaig agafar el cotxe, arribo i, evidentment, no havia trobat l'església, però havia descobert una sala gòtica sota casa seva. Llavors vaig fer un poema d'aquell home entusiasmat amb la seva troballa i vaig continuar fent-ne, fins que vaig conèixer gent i vaig deixar els versos.

- L'exposició és interactiva.
Quan va sorgir l'oportunitat d'exposar-ho tot plegat a la sala del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona coincidint amb l'SCAN, vaig pensar com presentar la mostra. Podia posar la fotografia i a sota el vers, però volia reflectir el procés de descoberta que jo havia viscut. M'enviaven a Cal Pellicer de Porrera, a mi el nom no em deia res, era una cosa neutra, un regal per desempaquetar. Per això a l'exposició hi ha unes capses de cartró fetes per mi tancades. És un tríptic, l'espectador primer hi troba les coordenades del lloc, després veu la fotografia i finalment el vers. És aquest procés de desconeixença, descoberta i reflexió.

- Hi ha llocs a l'exposició que segurament tampoc coneix molta gent del territori.
Hi ha gent que en coneix alguns, però m'han comentat que els hi he mostrat un punt de vista diferent. Després hi ha les cases privades on la gent no hi ha entrat mai i llocs remots que tampoc visita ningú. 

- Com valores la teva descoberta del Camp de Tarragona?
Jo coneixia molt poc Tarragona. El Camp no m'ha semblat excepcional respecte altres territoris perquè crec que es poden extreure virtuts de cada pam de terra. El que sí que m'ha semblat molt autèntica és la combinació del paisatge físic i el paisatge humà. Tant pel que fa a la zona més propera a Tarragona que és més industrialitzada, com el Priorat i la Conca de Barberà que són comarques més agràries. El que més m'ha sorprès és que hi ha molta gent militant del bé comú, des del món polític més local fins als particulars. També m'han decebut moltes coses.

- Com quines?
Per exemple, em va tocar fer un informe del Fortí de la Reina. L'interès empresarial pot ser legítim, però cal respectar al màxim l'edifici perquè no es repeteixi el que va passar fa uns anys, només es va decidir conservar els murs i la resta a terra. També tenim altres edificis en estats no desitjables com Ca l'Ardiaca o la Tabacalera. Existeixen riscos patrimonials perquè no s'han pres les mesures pertinents durant anys passats. Per sort, hi ha una pressió de la ciutadania per empènyer cap a la recuperació dels edificis.

- S'ha descuidat el patrimoni a Tarragona?
Tarragona té una sobredosi de patrimoni. És una situació excepcional amb una riquesa molt gran en l'àmbit patrimonial i és comprensible que costi abastar-ho tot. Queda el dubte si a nivell municipal i nacional s'ha sabut entendre el patrimoni que té Tarragona. El patrimoni romà està bastant protegit, però el medieval s'ha descuidat força. El religiós està bé perquè hi ha intervingut l'Església, però pel que fa a l'arquitectura civil medieval, hi ha molta deixadesa. Per l'Ajuntament tampoc és fàcil intervenir-hi perquè algunes cases no són propietat municipal. Hi ha poca unitat d'acció de com s'hauria de tenir la ciutat patrimonialment. 

- A Reus passa el mateix? 
A Reus tenen un patrimoni menys antic, menys espectacular, excepte la Casa Navàs. Però si vas pels carrers, el paisatge urbà està molt cuidat. Cada ciutat fa el que vol i el que pot. A Montblanc des de sempre hi ha hagut una política patrimonial molt potent. Les muralles i l'espai urbà el tenen en molt bones condicions. Segurament falta un debat sobre la intervenció a la muralla. Dóna uns resultats estèticament bons, però s'ha de parlar si és el que convé a nivell històric. 

- Potser massa reconstrucció?
Això va a criteris. Si expliques el cas de Montblanc, a Itàlia es posaran les mans al cap, però a França ho trobaran bé. És com Carcassona, però a Montblanc, ara ja no, en algun moment ha faltat estudi històric. No hi ha uns criteris reconeguts mundialment que valorin si reconstruir està bé o no. És una cultura minoritària i no hi ha gaire gent que l'estudiï. 

Més informació: 

També et pot interessar