Leandre Romeu

Foto: 

Cedida

Leandre Romeu: "Al nostre país no es pensa amb mentalitat de territori"

El fundador i coordinador de La Conca 5.1 parla dels 10 anys de vida del projecte i de la celebració de la Nit 5.1
Helena Martín
,
15/07/2021
Entorn
La Conca 5.1 és una llavor que es va plantar fa 10 anys i que, des d’aleshores, ha treballat de manera autogestionada per teixir aliances al món rural. Ha crescut i s’ha estès pel territori, reivindicant la sensibilitat de comarca, els petits projectes de qualitat i el coneixement fora del domini de les ciutats i els centres de poder. Amb el desè aniversari en marxa, es preparen per celebrar tota aquesta feina els dies 23 i 24 de juliol a La Nit 5.1, dues jornades de concerts a Barberà de la Conca amb músics destacats del panorama com Maria Jaume, Ferran Palau, Feliu Ventura o Magalí Sare. En parlem amb el seu fundador i coordinador, Leandre Romeu.
Volíem generar l'autoestima que detectàvem que La Conca, com altres territoris rurals, no té

- La Conca 5.1 va néixer fa 10 anys a La Conca de Barberà, promogut per un grup de joves. Quina necessitat vau detectar?
El projecte va néixer arran de la primera crisi més forta de les que portem vivint la gent de la nostra edat. Primer estava molt enfocat a La Conca de Barberà, una comarca molt industrial on la major part de l'ocupació era a fàbriques, concretament d’automòbil, que perillaven perquè les volien portar a altres països. Vèiem la necessitat d’ajudar a portar unes eines digitals que en aquell moment a La Conca de Barberà no estaven molt esteses, a favor del primer i el tercer sector. Volíem ajudar aquests sectors perquè fossin més visibles, perquè teixissin aliances per tal que augmentessin el seu pes econòmic. La Conca de Barberà té potencial històric pel que fa a cooperativisme agrícola, sobretot en el vi. El primer pas va ser la creació del documental ‘Plantant una llavor’, una anàlisi sobre la situació de La Conca de Barberà en el sentit agrícola, turístic i de les institucions a través de 40 testimonis.

- Hi havia altres agents que estiguessin abordant aquest buit de connexions?
Com nosaltres, creiem que no hi havia ningú més, però vam tenir aliances amb alguna administració pública, sobretot del sector turístic de Montblanc, i amb alguns cellers privats, que van embotellar la varietat autòctona, el trepat, la bandera diferencial de La Conca de Barberà. Per això vam crear l’eina de La Conca 5.1, i també per conèixer: nosaltres som de La Conca i no coneixíem a molta gent. Pel documental ‘Plantant una llavor’ vam entrevistar 40 persones, 30 de les quals treballaven en negocis propis a La Conca. Volíem generar aquest coneixement i aquesta autoestima que detectàvem que La Conca, com altres territoris rurals, no té. Vam descobrir molts agents que no sabíem que hi havia a 5 o 10 km de casa nostra.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1

- Aquesta tasca hauria de ser feina de les institucions?
En el cas de La Conca de Barberà, en els últims anys ha canviat molt: el consell comarcal ha canviat de color i de persones, i molts ajuntaments també. Fa 10 anys no s’estava fent gaire feina o no ens arribava, i hi ha hagut una fornada de gent que ha entrat a les institucions que tenen més sensibilitat de comarca. Passava que abans molta gent feia pel seu poble i ja està, i ara s’ha mantingut una visió comarcal. Nosaltres mai hem estat amb cap administració ni és la nostra voluntat, creiem que es pot fer la feina des de molts llocs: ells ho han de fer, però també està bé que ho facin les associacions i entitats. A les zones rurals hi ha molta vida intel·ligent fora de les institucions.

- Pel que fa a les eines de coneixement que comentaves, el Magazine és una de les més potents que heu impulsat des de La Conca 5.1. Per què aquesta era la manera de difondre la vostra tasca?
El projecte neix el 2011, quan teníem l’eina de l’Internet i els blogs. Fa trenta anys no hauríem pogut pagar una revista en paper. A partir de conèixer gent que es dediquen al món del vi, l’agroalimentació i del pensament al voltant del món rural, veiem que podem seguir fent créixer aquest blog que després es va convertir en una web. En aquell moment no hi havia espais dedicats a aquest pensament, n’hi havia de vi, però la visió àmplia de les societats i persones que fan aquests productes i del seu paisatge i territori, no hi eren a escala catalana. Primer va ser La Conca de Barberà i vam anar ampliant el territori, apostant per la qualitat i per persones que treballen en aquest tema en el seu dia a dia, que no estan molt representats en els grans mitjans. El Magazine és una de les potes principals i l’hem anat potenciant al llarg dels anys.

- En els mitjans generalistes es parla des d’una perspectiva de territori?
Els grans mitjans no ho fan, però és que el problema és de fons: els governs tampoc tenen aquesta mirada, com s’ha vist durant tota la pandèmia. A les comarques del sud o de Lleida una sèrie de gent ho estem denunciant: és un tema de país, no es pensa amb mentalitat de territori. Costa molt que els projectes que s’hi fan apareguin als mitjans quan no es coneixen o no es dominen. Les polítiques que hem vist arran de la pandèmia, en què classifiquen a tothom per igual, no són correctes. Els territoris rurals no estem valorats, al territori hi ha iniciatives de primer nivell, com el Konvent al Berguedà o d’altres a comarques com l’Anoia.

- Fa uns dies entrevistàvem al creador de Barcelona Singular, un projecte que reivindica el patrimoni arquitectònic i humà de Barcelona. Ell atribueix la degradació de la ciutat i la pèrdua de patrimoni al fet que els polítics no trepitgen carrer i desconeixen els problemes que hi ha. Passa al mateix a les zones rurals?
Falta coneixement i interès. A mi no m’agradaria estar en el lloc d’un polític, però des de fa molts anys s’hauria pogut tenir una major sensibilitat i consideració cap a l’espai rural. Al sud i a les comarques de Lleida passa molt. Es veu amb moltes iniciatives: el cicle Visions 5.1, que hem fet amb el Museu de la Vida Rural i amb la Fundació Carulla, no va sortir a cap gran mitjà. Manca la mirada cap a aquesta part de Catalunya, perquè s’estan fent coses molt potents a les comarques de Tarragona i Lleida.

- El cicle Visions 5.1 d’enguany, però, ha tingut bastant de ressò. Des de dins l’organització també teniu aquesta sensació?
Els últims anys ha anat creixent, però és una feina de picar pedra, de formigueta, que ja és la nostra. Ens agrada estar aquí. Aquest any hem fet una aliança i anàvem amb més força, en fem una valoració molt positiva, però sempre voldries que arribés a més, sobretot per les persones que hi van participar i el contingut que s’hi va generar.

- Més enllà de la feina feta a La Conca 5.1, creus que el món rural està marcant agenda?
Crec que estem marcant certes agendes en els nostres espais, però a escala de Catalunya malauradament encara no. Al Priorat, al Konvent de Berga o a la Panera de Lleida es fan moltes coses i crec que s’haurien de fer més aliances, amb els espais rurals autogestionats que aposten per iniciatives de qualitat, de reflexió i de progrés social. En el segon documental que hem fet, ‘Fins i tot els arbres escoltaven’, volíem trencar amb la imatge del rural conservador i d’extrema dreta, per això explicàvem iniciatives de progrés que s’estaven duent a terme a micropobles de Catalunya. Falta coordinar-nos per marcar agenda i reivindicar el món rural i les activitats de qualitat i progrés.

- Dius que tradicionalment es vincula el món rural a una ideologia conservadora. A què s’atribueix aquesta visió i com es pot combatre?
Suposo que s’atribueix al poder que han tingut i tenen les ciutats i els mitjans. El món rural ha tingut manca de recursos i de mitjans, s’ha apostat poc per aquests espais. Al món rural s’hi ha de poder viure, no només pel turisme. A vegades hi ha molts estereotips creats i s’hauria de buscar la forma d’anada i tornada: que la gent del món rural anem a les ciutats i la gent de les ciutats també vingui aquí. L’any passat, per exemple, a la Judit Carrera, la directora del CCCB, la vam convidar al Visions 5.1 i va conèixer el nostre projecte. Intentem portar la gent al territori perquè conegui el que s’està fent. Falta que des de les ciutats es facin projectes que ens estirin a nosaltres també, fer més intercanvis.

- Sovint es té la visió del territori com un espai per a fer negoci i per a explotar des de les ciutats. Aquesta visió neoliberal influeix en la relació entre el món rural i l’urbà?
Totalment, la visió capitalista ho impregna tot, també la relació rural-urbà. Les administracions haurien de garantir que les zones rurals poguessin sobreviure, no només a escala econòmica. Podria haver-hi, per exemple, un treballador públic que cuidi el bosc i salvaguardi els paisatges, es podrien crear energies renovables des del territori, no com un negoci en què empreses de l'Ibex 35 planifiquen projectes en territoris rurals i s’embutxaquen diners. Ha de ser un model que doni feina, que ens fem nostre. La visió economicista s’ha fet servir molt i no hauria de ser així, s’hauria de tenir en compte la comunitat.

- La feina que feu va encarada a un canvi de model, de transformació social. Quin ha estat l’impacte de La Conca 5.1 en el canvi de concepció del món rural a Catalunya?
El balanç és positiu: fer els 10 anys ja és un miracle perquè som un projecte autogestionat i voluntari. Estem contents: hem pogut realitzar 2 documentals, 8 visions, 6 Nits 5.1 i moltes aliances. La incidència que hem tingut no l’hem calculat, però creiem que a través de les connexions hem fet molt. Per exemple, des de La Conca 5.1 vam pressionar per la Carta del Paisatge i fa un any la Conca de Barberà la va aprovar. Vam ser dels primers a parlar-ne. Si hem ajudat a generar coneixement, està ben fet el camí, però això ho han de dir els altres. La filosofia és ser una llavor, entre tantes altres, per generar un canvi i valorar el món rural i aportar-hi cultura i coneixements.

- Tota aquesta feina la celebrareu els dies 23 i 24 a la Nit 5.1, que comptarà amb actuacions de músics com Maria Jaume, Ferran Palau o Magalí Sare i que encara té entrades disponibles. Què ens espera aquelles dues nits?
La Nit 5.1 va néixer a partir del 5è aniversari i aquest any coincideix amb el desè aniversari. La idea és seguir portant la cultura a Barberà de la Conca, a grups i col·lectius que puguin actuar a la nostra comarca. Intentar crear un espai anual, també per grups emergents com Ariox o Ven’nus, que canten en català, per fer xarxa cultural al territori. L’aforament és limitat, hi haurà cadires, distància i mascareta, en un espai exterior. També hi haurà productors agroalimentaris de proximitat oferint cava, vi i aliments. Enguany la novetat és que seran dues nits, per celebrar els 10 anys i perquè l’any passat vam haver de fer una celebració reduïda.

Més informació: 

A

També et pot interessar