A+A: Qüestió de perseverança

Un dels plaers més grans que un ballarí pot sentir és el d’interpretar una coreografia amb música en directe. Fins a l’aparició dels aparells més moderns de reproducció de música (ens remuntem al radiocasset i al reproductor de CD, USB, etc.), les lliçons de dansa s’impartien al compàs de les notes d’un piano. Els lectors i les lectores que superin la trentena sabran de què els parlo si mai van assistir de petits a classes de dansa. Avui, la música en directe a l’aula és gairebé un luxe que en el món amateur només es permet en ocasions especials: un examen, una coreografia per una gala important, una masterclass, etc. En canvi, el món de la dansa professional ha conservat la figura del pianista a l’aula. Es tracta d’una mena de distinció que es fa extensiva al fet de poder disposar d’una orquestra simfònica quan es representa un ballet de repertori. Aquest nivell ja només és a l’abast de les companyies més grans del món, com ara l’American Ballet Theatre, el Royal Ballet, el Ballet del Bolshoi o el Mariinsky, etc.

 

Àngel Corella ha passejat per sobre de tots els escenaris esmentats més amunt. Sense que soni tòpic, és un gran entre els grans. Una de les persones que amb més perseverança ha intentat allò que se’n diu ‘ser profeta a casa seva’, amb un èxit relatiu. Relatiu perquè, si bé ha aconseguit triomfar en la posada en escena i l’afluència de públic als seus espectacles, també ha conegut el significat de la paraula fracàs en termes de suport administratiu (necessari per sostenir una gran companyia de dansa clàssica creada a imatge de les millors del món, d’on ell prové). És dur veure que als Estats Units ets l’estrella convidada a Barri Sèsam i balles pel President Obama i que al teu país no trobes finançament per engegar un projecte que intenti, d’una vegada per totes, mirar de fer arribar la dansa al gran públic. Altres ballarines reconegudes com Tamara Rojo, premi Príncep d’Astúries de les Arts l’any 2005 i flamant directora artística de l’English National Ballet, ja han desistit de la idea de tornar algun dia a l’Estat espanyol per mirar de fer alguna cosa semblant. 

 

Tot i així, cal reconèixer que la tossuderia de Corella ha fet que no es rendeixi, per més decepcions que acumuli, i l’ha dut a crear aliances estratègiques que es converteixen en obres d’art. És el cas d’'A+A', l’espectacle que aquest divendres ens permetrà veure sobre l’escenari del Fortuny dos genis junts: Àngel Corella + Ara Malikian. Sembla que l’aposta pel símbol de la suma per enllaçar les inicials de dues primeres figures de la dansa i de la música no podria ser més encertada. I és que no en pot sortir res de negatiu d’aquesta unió. La tècnica depurada, aquella que no et fa patir, és una de les característiques d’ambdós artistes. Quan un veu Corella fent dotze pirouettes seguides al Corsari, sap que no es desequilibrarà. La ‘Malagueña’ de Pablo Sarasate sona en tota la seva esplendor quan la interpreten els dits de Malikian. La por a la relliscada o al desafinament no existeix en l’espectador. Tanmateix, no és la primera vegada que subratllem que la destresa tècnica no ho és tot i és que la condició d’artista ve donada per la capacitat d’emocionar l’espectador, de fer-lo vibrar amb la interpretació, de donar ànima a cada salt, a cada gir, a cada negra, a cada corxera. I l’Àngel i l’Ara hi posen la vida. No estan sols. A Corella li donen suport els seus companys de trajectòria en el seu periple espanyol; Carmen Corella, Natalia Tapia, Kazuko Omori, Dayron Vera i Russell Ducker repten la rapidesa dels dits de Malikian amb els seus perfectes i decidits tendus, battements i grand jetté. La denominada ‘Orquestra en el tejado’, dirigida per Humberto Armas, s’encarrega d’acompanyar el violinista per interpretar temes de Txaikovski, Arvö Part i les composicions del mateix Malikian.

 

Malcolm Gladwell afirma a 'Outliers. The story of success' (Fora de sèrie. La història de l’èxit) que, per arribar a ser expert en alguna cosa, calen 10.000 hores de pràctica. De ben segur que els responsables d’'A+A' les poden comptar en el seu currículum. Classes de tècnica clàssica i de solfeig, hores davant el mirall perfeccionant cada moviment, tardes senceres esmerçant tot l’esforç en la sonoritat d’una nota... i hores i hores de despatx per intentar convèncer que la cultura té un valor incalculable, que neix de tots aquests esforços i que té com a únic objectiu deleitar el públic i emocionar-lo. Donem una resposta com a públic, doncs, sortim de casa i demostrem que com a ciutadans apostem per la dansa, per la música, per la cultura. 

 

--

 

Àngel Corella i Ara Maikian 'A + A'
Divendres 17 d'octubre, 21h
Teatre Fortuny de Reus