Dolo Beltrán: "Intentem apropar la poesia contemporània al públic de peu"

‘Vull les olives’ s’interpretarà dins el festival RUSC de poesia del Museu de la Vida Rural

Arnau Martínez

23/07/2019

Espectacles

El festival de poesia RUSC del Museu de la Vida Rural arriba a la setena edició. El dijous 25 de juliol a les vuit del vespre, del Rusc, el Festival de Poesia de l’Espluga de Francolí, obre les portes a un festival intergeneracional on es poden sentir les veus més joves del panorama líric català al costat de poetes consagrats i de llarga trajectòria. En aquesta setena edició, sortiran a escena per recitar els seus versos Raquel Santanera, Carles Rebassa, Pau Sif i Nati Soler. Tancarà l’acte l’actuació musical del duet vocal Tarta Relena. Entre les propostes, a Surtdecasa ens fixem amb l’espectacle ‘Vull les olives’, que es representarà el divendres a les 20:30h als jardins del mateix museu. Segons les pròpies artistes, 'Vull les olives' és un recital "inusual i insospitat fet des de la perifèria dels versos i la mètrica irreverent que recorren certs paisatges de la poètica catalana feta amb seny i de la transgressió poètica catalana feta amb rauxa". Un espectacle a càrrec de Dolo Beltrán (Pastora) i Anna Carné. Hem parlat amb Dolo Beltrán.

"La part masculina ve de l’encàrrec que abans comentava i nosaltres hem tret la part masculina que no ens agradava, per pesada, i vam buscar dones poetesses que estiguessin vives"

- Com sorgeix ‘Vull les olives’?
Amb l’Anna ens coneixem des de fa molts anys i, quan em van fer un encàrrec d'un espectacle de poesia per a un festival a Manresa, de seguida vaig pensar amb ella, de fer un format senzill: violoncel i veu. Era poesia contemporània d’aquí de Catalunya. Després vam voler anar més enllà i vam buscar poetesses, eliminant alguns dels autors que en un inici havíem fet com a encàrrec i fer un espectacle de poesia per a la gent de peu.

- Una manera d’apropar la poesia, doncs.
Volem apropar la poesia a tothom perquè portem un espectacle visual, a part de l’oïda. També hem escollit poetes i poetesses amb un sentit de l’humor especial per ser més propers com Joan Brossa o Dolors Miquel.

- Sovint dieu que ‘Vull les olives’ és un viatge low cost.
És un espectacle poètic-psicodèlic, intentem apropar la poesia contemporània al públic de peu. És una posada en escena molt senzilla, feta a mà, amb coses que qualsevol pot tenir a casa. Es tracta de posar paraules a allò més simple.

- La relació amb el públic deu ser propera també.
Sí, és una relació íntima, de connectar amb la gent. No hi ha cap actuació que haguem fet que sigui com l’anterior. Depèn de l’espai, de l’energia que s’ha creat en aquell moment...

Una de les edicions anteriors del Rusc

- Quin criteri heu seguit per seleccionar els poemes?
La part masculina ve de l’encàrrec que abans comentava i nosaltres hem tret la part masculina que no ens agradava, per pesada, i vam buscar dones poetesses que estiguessin vives.

- Per què heu volgut reivindicar les poetesses?
Ens van encarregar un espectacle a dues dones i tots els poemes eren d’homes. Nosaltres vam voler reinventar l’espectacle per reivindicar la poesia i també les poetesses, les dues tantes vegades oblidades.

- Per acabar, quin paper juga la música en l’espectacle?
L’Anna toca el violoncel, l’acordió i el xilòfon. La poesia és més fàcil de musicar que la prosa, és com una cançó gràcies als versos. La música és molt important, el so del violoncel em transporta a un món màgic que combina amb la veu. És una sensació de nostàlgia.