Quequé: "L'humor gaudeix de bona salut a tot arreu menys a la tele"

L'humorista actuarà dins 'Les nits d'El Club de la Comedia' el 22 de desembre a firaReus

Gerard Arias

12/12/2013

Espectacles

Héctor de Miguel àlies Quequé. Humorista d''El Club de la Comedia', és possible que també l'hagueu vist a la petita pantalla col·laborant en programes com 'Splunge', 'La noche... con Fuentes y Cía', 'Noche Hache' o com a presentador d''Estas no son las notícias'. Un any després d'acabar la seva etapa televisiva, el 2009, va fer el salt a la ràdio amb el programa 'Abierto hasta las 2' de Ràdio Nacional d'Espanya, on encara avui el podreu escoltar tots els dissabte de les 24 a les 02h.

Així que si teniu ganes de riure, el proper diumenge 22 de desembre en Quequé visita Reus acompanyat de Manu Badenes i Txabi Franquesa (a qui vam entrevistar quan va actuar a Tarragona el mes de setembre) amb 'Les nits d'El Club de la Comedia'. Però com era en Quequé abans de la comèdia? Descobrim-ho...

- Algun cop t'hem sentit a dir que la comèdia et va salvar de la vida que portaves. Era molt indigna?
(Riu) És difícil creure però hi ha coses més indignes que la comèdia. Més que indigna, era una vida dissoluta i una mica distreta. Jo havia començat una carrera però no em venia gens de gust acabar-la, a les tardes donava classes d'anglès a nens i a les nits treballava de cambrer, estava una mica dissipat. Afortunadament vaig tenir la sort d'enviar un vídeo a 'El Club de la Comedia', els hi vaig fer gràcia, em van trucar i allí va començar tota aquesta bogeria. Igual ara seria un gran cambrer o un gran hostaler, tot i que ho dubto bastant.

- I la faceta còmica ja et venia de lluny o et va picar algun col·lega a fer-ho...
Doncs jo per Salamanca, que era on vivia, ja havia fet algun show on barrejava comèdia amb cançons, parodiava una mica als cantautors... i d'allí em ve tot.

- Avui dia, a qui creus que convindria que rescatés la comèdia?
(Riu) Supercomèdia al rescat... (riu) no ho sé, ara m'has agafat fred.

- En què t'inspires per fer els teus monòlegs? De què parles?
Bé, jo no he inventat res nou, ni pensava fer-ho. M'inspiro en les coses quotidianes, en les coses que tenim més a mà, però després procuro exagerar-les i deformar-les de tal manera que si l'implicat m'escolta no s'adoni que estic parlant d'ell o d'ella. Al final tots parlem del mateix, els còmics sempre recorrem als mateixos temes i la gràcia estar en portar-ho al teu terreny i fer-ho a la teva manera. Tampoc hi ha tants temes.

- Entrem en matèria, com va la gira d''El Club de la Comedia'? T'hi sents còmode en grans auditoris o ets més de petites sales?
Doncs cada lloc té la seva gràcia. Home, quan vas a un auditori gran com és el de Reus, i amb els companys que vinc, és un gustàs quan escoltes a tantes persones riure a la vegada. És una barbaritat. Però actuar davant de 50 persones també té el seu punt. Fins i tot trobo que és més difícil fer riure a 2 persones que no pas a 20.000, perquè amb 20.000 sempre tens més possibilitats de que en rigui alguna. Jo accepto els dos llocs sense problema.

- Hi ha gent que diu que l'humor d''El Club de la Comedia' ha agafat un to més comercial, deixant de banda propostes potser més atrevides com ara, per exemple, en Miguel Noguera o l'Ignatius Farray. Què n'opines d'això?
Crec que 'El Club de la Comedia' no enganya a ningú. És un format de televisió que s'emet en prime time, en horari quasi familiar i tenen tot el dret a fer l'humor que fan. Però si que és veritat que trobo a faltar un altre Club de la Comedia. O un en cada cadena de televisió, que és el que passaria en un país normal. Llavors un programa tindria un humor més bèstia, un altre un humor més suau, un altre un humor més polític... però per desgràcia només existeix un Club de la Comedia.

- Llavors l'humor gaudeix de bona salut en aquest país?
Gaudeix de bona salut gairebé en tots els àmbits menys a la tele. No és un bon moment per l'humor en televisió, per això dic que m'encantaria veure l'Ignatius fent monòlegs més enllà de Paramount Comedy o al Noguera, si és que li ve de gust. L'humor als teatres està bé, a més també s'ha creat un circuit underground establert, però a la televisió no és un bon moment per fer-hi humor.

- I ara que parlem de televisió, la veus molt diferent de quan la vas deixar?
La veritat és que no la veig. Quan vaig plegar no vaig marxar desencantat però cada cop m'interessa menys com espectador. Al final faig com tothom i em refugio a internet o als canals digitals.

- Així que tal com està el pati seria difícil que hi tornessis?
Seria pràcticament impossible. No en tinc ni ganes ni necessitat. Afortunadament visc molt bé amb el meu espectacle, amb 'El Club de la Comedia', amb una nova aventura que començarem ara al mes de gener i que sento no poder dir res més (riu) però estarà molt bé.

- Aparquem el tema televisiu perquè també et volíem preguntar per un altre assumpte. A Twitter et defineixes com "actriu i model", què tal aquesta carrera?
(Riu) Més model que actriu, perquè tothom sap que he arribat aquí evidentment pel meu físic i no per la meva intel·ligència. La veritat és que a Twitter m'ho passo molt bé perquè allí tinc el meu espai de llibertat on faig i desfaig el que em dóna la gana...

- A Twitter hi trobem al Quequé de debò...
Efectivament, no hi ha filtres ni per bé ni per malament. Hi ha gent a qui el meu humor no li agrada i em sembla molt bé, però el que és bonic de Twitter és que apretes un botó màgic que diu 'unfollow' (deixar de seguir) i ja ningú es molesta pel que dius. I si no l'apreten ells, ja apreto jo el de 'block' i me n'encarrego de que no em molestin. Twitter està molt bé també com a eina promocional però també per posar tonteries, que al cap i a la fi som còmics i és el que hem de fer.

- Ets dels que arriba a l'extrem de tuitejar des de la tassa del lavabo?
Jo sóc més de llegir les piulades dels demés perquè tuitejar en aquelles circumstàncies sempre és un risc. (riu)

- A més a Twitter hi passa una cosa curiosa i és que pel que fa a temes socials i polítics, tothom s'envalentona i critica. Però què més ens hauria de passar perquè la gent passes a l'acció?
A Twitter fotem una revolució de puta mare, som tots Che Gevara. Però a l'hora de sortir al carrer i protestar... Al poder ja li va bé Twitter perquè tots ens desfoguem allà, i sembla que per aconseguir que un tema (hashtag) en concret sigui tendènca mundial (trending topic) ja està tot solucionat. De fet s'està a punt d'aprovar una llei de seguretat ciutadana que és una barbaritat i sí que les xarxes socials bullen, però no ho hem de confondre amb la vida real. Hi ha gent que creu que el que passa a Twitter té un reflex en la vida real i no és així ni molt menys. Twitter és un microcosmos i hi ha una endogàmia brutal. És una arma però crec que encara no l'hem après a utilitzar.

- Creus que vivim en un país amb molt de material còmic?
És un no parar. Només cal treure per televisió al Rajoy dient que estava molt content d'estar a l'estadi on Espanya va guanyar el Mundial mentre assistia al funeral d'en Mandela. Cada dia és una aventura, és un bon moment per fer humor. Per això abans et deia que és una pena que la televisió no ho estigui aprofitant. De la mateixa manera que he dit que hi hauria d'haver un Club de la Comedia per cadena, també crec que hi hauria d'haver un 'El Intermedio' per cadena.

- I ja per acabar, què t'agrada fer quan surts de casa?
Doncs sóc un tio molt casolà. Jo si puc estar a casa millor, per sortir m'han de donar una motivació especial com per exemple que una noia agraciada m'ho demani. Llavors sí que no m'hi puc negar.