Arnau Martínez
,
25/06/2019
Llibres

Ruth Troyano: “Quan entens l’enòleg, interpretes d’una altra manera el vi”

La periodista especialista en vins ha publicat vuit llibrets per donar a conèixer la figura de l’enòleg

Foto: 

Maoz Eliakim
Ruth Troyano
El món del vi es troba en plena revolució gràcies a una generació d’enòlegs que està repensant la manera de fer vi, tot plegat amb un diàleg intergeneracional constant. Els llibrets ‘Retrats de vi’ de Publicacions URV volen donar a conèixer aquest nou paradigma fent visible la figura de l’enòleg. L’autora, Ruth Troyano (Reus, 1979), ha escrit de moment vuit llibrets, tots de diferents DOs de Catalunya. Troyano és una periodista freelance que es dedica a l’enocomunicació i a l’enoturisme, dues paraules que ni tan sols existeixen als diccionaris.
"D’altra banda, els americans, que ho calculen tot, van analitzar les decisions que hi ha darrere d’una ampolla de vi i parlaven de 600. No hi ha cap altre producte alimentari que per un preu mitjà de 10 euros et pugui donar tant de plaer"

- Quan llegeixes els llibrets, no saps si és un document sobre un celler determinat, un recull d’anècdotes, una història, una novel·la, fins i tot...
És una mica de tot. Jo parlo d’un reportatge en profunditat, fonamentat amb entrevistes, però l’estil intento que sigui literari. És com si t’expliquessin a través d’un conte per a adults, la història i la vida d’un enòleg. En els últims llibrets, a més a més de la veu de l’enòleg, he introduït la de persones que el coneixen per donar una visió més polièdrica. És una mescla d’estils: entrevistes, poemes, parts literàries, biografia, reportatge, etc.

- Els llibrets pretenen ser una oportunitat per desacomplexar el món del vi?
En la manera que estan escrits, sí. En lloc de parlar de la tècnica i de la ciència del món del vi, parlem de l’art, de la dimensió humana, del paisatge, i la voluntat va ser de Publicacions URV. L’editorial no tenia cap llibre sobre les disciplines que es treballen a la universitat i van apostar per l’enologia per fer visibles aquests estudis que ja porten més de 25 anys. S’han graduat més de 600 enòlegs repartits per tot l’Estat espanyol, però amb una presència molt visible a Catalunya. El vi és un aliment inclòs a la dieta mediterrània, tots li tenim molta por, però no n’hem de saber per beure’n. Si coneixem les persones que hi ha darrere, segur que apreciem més cada ampolla.

- Encara és massa complex el món del vi, doncs?
Crec que ha canviat molt, si mirem la generació dels nostres avis, el porró sempre estava sobre la taula. Ningú es preguntava què hi havia a dins i era de baixa qualitat, comparat amb els vins que tenim avui en dia. Amb els canvis socials, el ritme de vida, l’arribada de noves begudes com les ensucrades o la cervesa, ens hem fixat amb altres coses que no són l’essència mediterrània. La vinya ha format part del nostre paisatge sempre, però nosaltres també ens hem distanciat de les zones rurals i ens hem hipnotitzat amb la globalització. Ara estem retornant al territori i a posar-lo en valor. 

- Hi ha molta feina a fer pel que fa a la comunicació del món del vi?
Moltíssima! Els últims anys els cellers s’han dedicat a fer grans vins, ara cal fer el pas d’explicar tot allò que s’està fent, apropar-se al consumidor. Cada vegada hi ha més consciència i els cellers saben que entre l’elaboració i la comercialització hi ha un pas que és donar valor i sentit als vins; comunicar. Cal tenir ganes i voluntat i fer-ho d’una manera sostinguda en el temps. 

- Es tracta de saber explicar que el vi és molt més que una beguda alcohòlica.
El Pitu Roca diu que el vi és la beguda més intel·ligent perquè és la suma de naturalesa i d’humanitat. D’altra banda, els americans, que ho calculen tot, van analitzar les decisions que hi ha darrere d’una ampolla de vi i parlaven de 600. No hi ha cap altre producte alimentari que per un preu mitjà de 10 euros et pugui donar tant de plaer.  

- Els enòlegs que retrates als llibrets són joves. És una nova generació que està revolucionant el món del vi?
Sí, ens n’hem adonat a posteriori que no hem entrevistat a ningú de les primeres promocions. Volíem retratar quina és la situació enològica del país i demostrem que estem davant de la generació d’enòlegs més ben preparada. Hi ha moltes persones que han marxat a fora a formar-se, però després han tornat aquí perquè se senten molt empeltades amb el territori. A més a més, en tots els cellers s’està produint un diàleg intergeneracional entre el coneixement universitari i l’experiència dels pares pagesos. 

- Per què et fixes amb la figura de l’enòleg?
Els enòlegs són la part oculta del món del vi. Coneixem els sommeliers, però no aquell qui elabora el vi. L’enòleg és la persona que millor et pot explicar el vi. Quan entens l’enòleg, interpretes d’una altra manera el vi. Entens la seva sensibilitat, la seva filosofia, la seva manera de fer, tota aquesta informació, quan tastes el vi, et remou. Els llibrets també han contribuït a desmitificar aquesta part de ciència i de tècnica, tots ens imaginem l’enòleg de bata blanca i realment un enòleg també és un viticultor, un pagès, i després també estan al celler. 

- Pretens fer un llibret per cada Denominació d’Origen de Catalunya. Què tenen totes elles en comú?
Crec que poques coses: els estàndards de qualitat, però Catalunya és un país de vins ric i divers. Catalunya té una diversitat i una riquesa que nosaltres mateixos som capaços de conèixer. Hi ha moltes varietats autòctones, estils d’elaboració diferents, estem redescobrint o retornant a la manera de fer vi dels avis amb el coneixement tecnològic actual. A totes les DO hi ha gent jove i el futur de l’enologia està assegurat. Aquesta nova generació vol fer vins més frescos, amb menys intervenció i tenint en compte el canvi climàtic i els nous públics.

- La comunicació, el canvi climàtic i els nous públics són els tres grans reptes actuals del món del vi?
El primer és fer front al canvi climàtic. És una realitat ja. Comencem a veremar a mitjans d’agost i alguns cellers a inicis d’agost, quan abans es feia a l’octubre. Ara s’estan plantant vinyes en punts més alts com Andorra o la Cerdanya. I en segon lloc, els cellers han de buscar nous públics, nous consumidors i comunicar d’una manera més efectiva. El vi ha d’estar damunt la taula com ho ha estat sempre. També ha de guanyar noves quotes de mercat, als Estats Units els joves representen un 33% del total dels consumidors. Ens fan falta més referents. 

Més informació: 

També et pot interessar