Blaumut: "Ni en el millor dels somnis haguéssim pensat agradar a tants tipus de gent"

Actuen en concert dissabte 18 al Casal Riudomenc de Riudoms

Gerard Arias

10/01/2014

Música

Al llarg d'aquest any, quantes vegades has xiulat o has escoltat els xiulets de la cançó 'Bicicletes'? Sí, aquella que sona per la ràdio! Doncs és obra dels Blaumut, un grup format per en Xavi de la Iglesia (veu i guitarra), en Vassil Lambrinov (violí i serra de llenyataire), l'Oriol Aymat (violoncel), en Manel Pedrós (bateria) i en Manuel Krapovickas (baix i contrabaix). L'any passat van treure el seu primer disc, 'El Turista', i ha tingut un èxit brutal. De fet, aquest cap de setmana toquen al Casal Riudomenc, i nosaltres hem volgut aprofitar la visita per parlar amb en Vassil i preguntar-li com estan vivint aquest moment.

- D'entre la nova fornada de grups de música catalana, els Blaumut ja heu aconseguit situar-vos en el mapa amb un sol disc. Com valoreu aquest ascens?
Doncs estem molt sorpresos de que hagi anat tot tan ràpid i que amb un sol disc hagi anat tan bé. Ho valorem de la manera més positiva possible. Al principi la idea només era ajuntar-nos i fer música, després va sortir l'opció de fer aquest disc ("El Turista") però tampoc teníem més expectatives a banda d'enregistrar-lo, tenir-lo i potser fer algun concert... I tot el que ha vingut després, que soni a tantes ràdios, a la tele, que haguem fet més de 60 concerts aquest estiu, evidentment que no ens ho esperàvem. N'estem molt contents i orgullosos, i esperem que duri!

- Justament et volia preguntar sobre això que comentes. 'El Turista', primer disc, primera gira i més de 60 concerts. Què tal això d'anar voltant amunt i avall?
Ha estat molt divertit. Evidentment, quan has de fer 4 dies seguits de concerts també hi ha un punt d'esgotament, però el moment en que puges a l'escenari i comença la música tot això desapareix i ho gaudeixes. L'estiu ha estat molt intens, l'hem gaudit molt perquè hem actuat a moltes festes majors, a molts auditoris, al Festival GREC, al Festival de Cap Roig... i això és molt significatiu. És una experiència molt positiva i molt necessària, i on més gaudim com a grup. Una cosa és composar unes cançons, gravar un disc, donar-li forma... però on realment la música està viva i on surt tota la feina és en els directes.

- La vostra música té una clara influència de la música clàssica. D'on veniu, musicalment parlant, cadascun dels integrants de Blaumut?
Bé, el Xavi des que té ús de raó que fa cançons. Des de molt petit li van regalar una guitarra i la va començar a tocar de manera intuïtiva, autodidacta, i amb els anys ha anat madurant. L'Oriol Ayamat també de ben petit ja va començar a tocar el violoncel amunt i avall, estudiant... de fet ell i jo ens vam conèixer a Alemanya que és on tots dos cursàvem els estudis superiors de música. Ha tocat amb moltes orquestres, grups de cambra, companyies de teatre, de dansa, ha fet absolutament tot el que es pot fer amb un violoncel.
El Manel va començar amb percussió clàssica, ha estudiat teatre, ha fet d'actor, col·labora molt amb l'Orquestra de Lleida, i ara just ha acabat la carrera d'enginyer tècnic de so. De fet ell és el que ens ha enregistrat el primer disc, íntegrament a casa seva. A més hi ha un cinquè membre, que tot i no aparèixer en el disc ja forma part de Blaumut. És el Manuel Krapovickas (baix i contrabaix), prové del món del jazz i té molta experiència en diversos grups. I jo, doncs com l'Oriol però amb el violí des de ben petit. He tocat a moltes orquestres simfòniques, de cambra, a l'òpera al Liceu... I aquest és el nostre passat artísticomusical.

- I físicament, com es va anar formant el grup? Primer us vau conèixer tu (Vassil) i el Xavi oi?
Sí, i d'això ja en fa 10 anys. Per coses de la vida els nostres camins es van creuar gràcies a un amic comú també músic, i allà va néixer l'amistat amb el Xavi. Vam començar a fer experiments amb cançons seves on hi volia incorporar instruments de corda i van anar passant els anys sense cap tipus de pressió. Nosaltres gravàvem per gravar i féiem cançons per fer-les, sense cap visió de fer un grup, fins que l'any 2009 ens va sortir l'opció d'actuar en directe en un bar del meu barri. Llavors ja vam enredar l'Oriol i aquella va ser la primera vegada que vam tocar tots tres junts, i sembla que va agradar molt. Un any després vam tornar a tocar, va tornar a agradar molt i va ser quan vam decidir gravar una petita maqueta i el Xavi la va començar a moure aquí i allà per si algú hi estava interessat...

Al cap d'un temps la discogràfica Picap ens va trucar dient que els hi havia agradat molt el que havien sentit i que estaven interessats en el nostre projecte. Aquí va aparèixer la figura del Manel, com la persona que havia d'enregistrar el disc, però resulta que a part d'això també tocava la bateria i el vam anar incorporant en algunes cançons fins que ja es va quedar com un membre més de Blaumut. I finalment a l'hora de fer els primers directes vam veure que no podíem anar pel món sense un baix, i va ser quan vam contactar amb el Manuel. Així es va anar formant el grup, d'una manera molt natural i espontània.

- Amb aquests antecedents queda clar que els membres de Blaumut ja teniu cert recorregut individual, però tot i això com a banda heu conciliat amb un tipus de públic molt jove...
Sí, això és una cosa flipant. Els nostres tècnics de so diuen que la franja d'edat del públic és entre 0 i 100 anys (riu). Se'ns apropen pares dient que posen la cançó de 'Bicicletes' o 'Pa amb oli i sal' als seus fills, i que els hi encanta. I clar nosaltres flipem perquè la nostra idea tampoc era fer un àlbum de música infantil. No tenim un perfil de públic d'entre 20 i 40, els tenim de totes les edats, i nosaltres contents i sorpresos alhora. Ni en el millor dels somnis haguéssim pensat agradar a tants tipus de gent.

- En el videoclip de 'Bicicletes' us hem vist jugant a futbol amb canterans i jugadors del primer equip del Barça, i la cançó 'Pa amb oli i sal' sona durant les mitges parts al Camp Nou. Sou pericos eh?
(Riu) Som tots del Barça! Ens agrada el futbol i veient com juga el Barça és molt fàcil ser-ne seguidor.

- Centrem-nos en el concert d'aquest dissabte a Tarragona que serà doble, ja que també toca en Joan Dausà. No és la primera vegada que actueu plegats...
Tres vegades ja hem tocat junts. Bé junts no, sinó que actuem un darrere l'altre compartint concert. Ens encanta el Joan, és un meravellós músic i persona, i és agradable trobar-te gent així. Tot i que fem musiques diferents crec que compartim un tipus de públic, és a dir, a la gent que li agrada Blaumut li agrada el Dausà, i al revés. Ens complementem bé i per això als programadors els hi agrada fer aquesta combinació.

- I abans de pujar a l'escenari teniu algun tipus de ritual entre els membres del grup?
Ara ja ens ho prenem més tranquilament, però al Xavi sí que li agrada que ens ajuntem tots cinc i fotem un crit abans de sortir a l'escenari. A partir d'aquí ja res pot anar malament...

- Us hem sentit a dir que ja aneu treballant en paral·lel en un segon disc, seguirà la mateixa línia optimista i tranquil·la d'El Turista?
Ja ho veurem, sí que hi ha alguna cançó nova que hem començat a tocar i provar, però això serà a partir de l'any que ve. Encara no ens hem parat a pensar-hi, ja veurem cap on tira tot...

- Per cert, la idea d'utilitzar una serra de llenyataire com instrument, va ser teva? Pateixes per perdre algun dit?
(Riu) És un xerrac amb dents que tallen, però ara ja l'he après a fer anar. Durant les primeres setmanes sí que vaig tenir algun petit accident, però no és una arma perillosa. És molt curiós el tipus de so i la sonoritat que se'n pot extreure, i molta gent no s'ho pot arribar a creure...

- Abans d'acabar us volem preguntar amb quins referents musicals s'inspira Blaumut?
Buf, aquí si que podria fer una llista llarguíssima, hi ha de tot i cadascú té els seus gustos...

- I algun en comú...
Els clàssics: Beatles, Pink Floyd, Queen... Per nosaltres qualsevol tipus de música, ja sigui rap, clàssica, folk, ètnica, si és bona ens agrada, independentment de l'època... De fet a l'àlbum 'El Turista' hi ha bastanta barreja de sonoritat i d'estils. No ens ho vam proposar fer expressament però va sortir així a mida que anàvem vestint cada cançó.

- I ja per acabar, què t'agrada fer quan surts de casa?
Ostres!! Doncs agafar una mica d'aire fresc, que de tant en tant és bo. Veure els amics, anar al cinema, anar a veure un bon concert, anar de bolo (riu), viatjar, de fet quan surts de casa pots fer 'El Turista'! (riu)