Arnau Martínez
,
14/10/2019
Música

José Juan González: "Sempre poso resistència al canvi, però grups com Manel, la Iaia o Ferran Palau m’han obert la ment"

Espaldamaceta presentarà el seu darrer disc a Marçà dins el festival Terrer

Foto: 

Cedida
Espaldamaceta
‘Millor que mai’ és el títol del darrer disc d’Espaldamaceta. Tota una declaració d’intencions de com es troba el grup tarragoní. El cantant José Juan González (Tarragona, 1977) ha optat per fer aquest disc a sis mans per primera vegada, cedint protagonisme a Gerard Joan (bateria, sampler i veus) i Oriol Maymó (baix, veus, sampler i sintetitzador). Unes cançons que comencen a jugar amb l’electrònica i que han procurat professionalitzar al màxim. El dissabte 19 d’octubre toquen a Marçà dins el festival Terrer i des de Surtdecasa aprofitem per conversar amb José Juan.
"Jo he madurat com a persona, però hem rejovenit el grup. Tenim ganes de passar-nos-ho bé, fem coses de joves quan no som joves, i no em fa mandra"

- El disc es diu ‘Millor que mai’. Com a grup us trobeu en aquest moment?
És un reflex del moment que estem vivint. En el disc anterior jo ja intentava que les cançons fossin més alegres, però no em sortia de l’interior. Al final és fruit de la relació que s’ha establert entre nosaltres tres i el projecte. Li vam posar aquest nom al disc i tot el que ha vingut després ha anat en sintonia amb el títol. 

- Coincideix amb un canvi de sonoritat i d’estil.
Sí i no. Jo crec que ‘Baile Masái’ sí que va ser un canvi brutal perquè introduïm distorsió elèctrica. ‘Millor que mai’ ha estat revolucionari perquè és tot en català i hem buscat la màxima professionalització. El disc anterior el vam gravar a casa, ara tenim segell, gent de promoció, etc. 

- Heu rejovenit o heu madurat com a grup?
Les dues coses. Amb ‘Millor que mai’ hem madurat i hem rejovenit. Jo he madurat com a persona, però hem rejovenit el grup. Tenim ganes de passar-nos-ho bé, fem coses de joves quan no som joves, i no em fa mandra! Jo sol havia viscut moltes coses ja i necessitava compartir-ho amb algú. 

- També canvien les lletres, són molt optimistes en comparació amb el que havies fet en solitari.
Les cançons surten del meu interior i llavors necessitava fer cançons molt tristes, entristir-me amb el públic. Ara he fet sortir la part més desdramatitzada, amb humor. També és cert que disc a disc, he tingut ganes de fer coses diferents, he anat introduint instruments i ara m’he endinsat en l’electrònica. 

- En la introducció a l’electrònica, també hi ha tingut a veure el productor del disc, Jordi Casadesús?
I tant! Primer ho vam parlar els tres i després vam trobar la persona indicada. Jordi Casadesús és de Vic i gestiona la Jazz Cava. És un músic molt bo i molt generós. L’experiència de veure com treballa un productor és brutal. 

- Per primera vegada has fet tot el disc en català.
La llengua és un instrument més. Suposo que el que m’ha marcat més és el fet d’haver tingut dos fills amb qui parlo en català. Abans escrivia les cançons en castellà perquè la meva família és castellanoparlant i si treia el que tenia a l’interior, ho havia d’expressar en castellà. 

- Tots aquests canvis, la maduresa o el rejoveniment que parlàvem, creus que estan relacionats amb l’edat i la qüestió de fer-se gran?
Crec que no ben bé. Va relacionat amb el procés que he fet com a músic i en la situació que em trobo amb mi mateix. Al final cada disc és un aprenentatge i vas innovant a poc a poc. És com el darrer disc de Manel, m’ha costat escoltar-lo la primera vegada, però després t’adones de l’evolució i que han fet una obra d’art. Igual grups com Mishima, la Iaia o Ferran Palau.

- Tots aquests grups han apostat per experimentar amb la música, sobretot els darrers anys. T’emmarques en aquest nou escenari?
El Gerard, el bateria, ha sigut qui m’ha obert a poder experimentar i m’he deixat arrossegar. Ell és molt artístic i en un inici, jo no veia clar això de l’electrònica. Sempre poso resistència al canvi, però grups com Manel, la Iaia o Ferran Palau m’han fet obrir la ment. Però no sóc tan revolucionari com aquests grups, sóc més clàssic. 

- Com ha anat el fet de treballar a sis mans?
Molt bé! He de reconèixer que m’ha costat aprendre a delegar, però al final hi ha gent que fa les coses molt millor que tu. Aquest disc és el menys José Juan de tots. Al començament era molt solitari, però arriba un moment que em vaig sentir així: sol, buit. Arriba un moment que has de compartir i cedir. 

- Seguireu en aquesta línia com a grup?
Segurament. Crec que al disc encara li queda recorregut, aquest hivern i en alguns festivals l’estiu vinent. De totes maneres sí que és cert que ja pensem en el pròxim disc. 

Festival Terrer Priorat - 2019
Del 22 de setembre al 14 de desembre
Falset, La Morera de Montsant, Porrera, Capçanes, la Torre de Fontaubella, Marçà, Ulldemolins, Arbolí, Siurana, Gratallops, Torroja del Priorat

Més informació: 

També et pot interessar