Jump to navigation
“Amb les lletres intentem divulgar els nostres ideals”, explica Gerard Martín, qui fa els cors del grup. Terra Ferma té un tret distintiu que els diferencia d’altres bandes: la música que fan és combativa, però al mateix temps, positiva. Constructivista, a través de les lletres de les cançons construeixen un discurs propi, com si fossin l’altaveu de desenes de joves del Camp de Tarragona. “Duem molt de temps que escoltem música reivindicativa, que critica un fet concret, però ens faltava un altre punt de vista, com poder enfocar aquest fet”, apunta el baixista, Albert Gens, “suposo que també va molt lligat a que tots els membres del grup som joves i tenim ganes de participar del que passa”, afegeix.
Es pot canviar alguna cosa des de la música? “Consciències”, respon rotundament Pau Montoya que toca el saxo. “La música no deixa de ser part de la societat i pots canviar molts esquemes i imaginaris”, puntualitza altra vegada Gens. Sigui com sigui, les lletres de Terra Ferma són realistes. Qui més qui menys que visqui al Camp de Tarragona s’hi pot sentir representat.
Parlen de problemàtiques mediambientals com la contaminació de la petroquímica, el perill que suposa tenir les dues centrals nuclears o el projecte del centre recreatiu i turístic Barcelona World. Estimen el seu territori, el Camp de Tarragona, “però és una estima crítica”, manifesta Vicenç Vidiella que s’encarrega dels teclats i de l’acordió, “no ens agrada que es decideixin certes coses sense preguntar a la gent que hi viu”, afegeix. Escoltant el disc respires ‘Aires de revolució’, com encertadament han titulat una de les cançons.
Terra Ferma va néixer el 2014 i és l’evolució d’un projecte de dos cosins: Vicenç Vidiella i Joan Ferrando. Amb l’entrada del baixista, el grup es va anar ampliant amb coneguts alumnes del Conservatori de Música de Reus i d’altres amics fins als nou membres actuals. Poc a poc van trobar el seu nexe d’unió: l’ska. “L’ska ha estat l’eix vertebrador del disc”, diu Vicenç Vidiella. El combinen amb reggae, funkie, rock o rap, “hem intentat agafar un ska més clàssic, més jamaicà”, valora Martín.
El disc ha significat “fer un pas més enllà”, detalla Quim Borrull que toca la guitarra elèctrica. Un pas cap a la professionalització. El conjunt s’autogestiona, no depèn de cap discogràfica, cadascú té les seves funcions que divideixen en comissions segons les necessitats que tenen. “Intentem que tot sigui plural, estar tots a una o que si més no hi hagi consens”, remarca el baixista.
En ser la primera vegada que es veien immersos en la creació d’un cd, “anàvem perduts” en buscar un estudi de gravació explica un dels vocalistes. Es van posar a recopilar discs que tenien per casa de grups coneguts amb un perfil semblant. Després de fer una cerca a internet i analitzar totes les opcions, es van decantar per La Atlántida Estudio de Barcelona. El treball es va començar a gestar fa gairebé dos anys, amb temps suficient per madurar-lo. “Vam dir: anem a fer un disc del qual després ens sentim orgullosos, i crec que això ho hem aconseguit”, finalitza l’acordionista.
Facebook Terra Ferma
