David Canto / Pantalla.cat
,
08/05/2019
Arts

Biel Rossell: “La pel·lícula és el viatge que fa el Pep, gràcies a o per culpa de la Sara”

L'actor igualadí, que ja havia fet teatre, debuta al cinema protagonitzant la pel·lícula 'La vida sense la Sara Amat'
Biel Rossell a 'La vida sense la Sara Amat'

Foto: 

Lucia Faraig
Biel Rossell com a Pep a 'La vida sense la Sara Amat'
Quan la productora Isona Passola va veure 'No me quites', el primer curt que va dirigir Laura Jou, ho va tenir clar: ella havia d'encarregar-se de l'adaptació de la novel·la que acabava de llegir, el Premi Sant Jordi de l'any 2015 'La vida sense la Sara Amat'. Amb anys d'experiència com a coach o assessora d'actors infantils i juvenils d'èxit al cinema i la televisió, el primer llargmetratge de Jou, produït per la Xarxa de Comunicació Local i Massa d'Or Produccions, havia d'estrenar-se a la televisió, però finalment arribarà als cinemes el 12 de juliol. El càsting i la direcció d'actors han estat clau en una pel·lícula que es basa en la interpretació de la parella protagonista: Maria Morera (2003) i l'igualadí Biel Rossell (2004). Laura Jou ens va dir de Rossell que “té un potencial increïble” i que els va “facilitar molt la feina”. Destaca “la sensibilitat, la bondat i el gust per l'art”. Abans d'arribar a les sales de cinema, 'La vida sense la Sara Amat' ja s'ha endut el premi del públic i de la crítica del BCN Film Festival. Precisament durant aquest festival vam parlar una estona amb l'actor igualadí.
"He dedicat bona part de la meva vida a fer teatre i m'encanta"

- Amb aquesta pel·lícula debutes a les pantalles?
Sí. He dedicat molta part de la meva vida a fer teatre i m'encanta. Llavors un dia em vaig presentar a un càsting, el primer, i em van agafar. He descobert un món que també m'agrada molt. Vam rodar el juliol passat, amb un equip meravellós. Fins i tot ens van dir que no ens acostuméssim al fet que tot anés tan bé, perquè no és habitual (riu). Vam aprendre moltíssim i vam gaudir molt.

- Què havies fet, al teatre?
Des de petit que n'he estat espectador, tant al Teatre Municipal de l'Ateneu com a l'Aurora. I havia anat molts cops a Barcelona a veure'n. També n'havia fet a l'escola, aquests anys a l'institut i a l'Escola de Teatre La Tarima d'Igualada des de petit.

- Com ha estat treballar amb una directora com Laura Jou, que s'ha encarregat d'assessorar en les seves interpretacions a actors infantils com els de 'Pa negre' o 'Polseres vermelles'?
La Laura té una gran capacitat per transmetre l'expressió que vol, l'emoció que vol. Es noten els anys d'experiència que té; és brutal. I a banda teníem l'Isaac [Alcayde] que era el nostre coach. Vam aprendre moltíssim d'ell, ens va ensenyar tot de tècniques, de tàctiques, per arribar a aconseguir el que ens demanaven. En vam aprendre molt, dels dos.

- Com vas preparar el teu personatge?
Crec que hem d'agrair molt la feina de l'equip de càsting perquè tenien molt clars els personatges i van saber trobar els actors adequats per als papers. Tots els actors joves, entre els quals m'incloc, ens assemblem força als nostres personatges. I a partir d'unes cartes, uns ítems, unes sensacions i uns jocs, van acabar de crear-los. Ens va anar molt bé. I també repassàvem cada escena abans de rodar, per saber d'on veníem i quin era l'objectiu. Mai vam tenir el guió físic. Sabíem què havíem de dir, però sense automatitzar el text.

Biel Rossell i Maria Morera a 'La vida sense la Sara Amat'

- La relació del teu personatge amb el de la Sara va creixent, a la pel·lícula. Com la vau treballar?
Ens estimem moltíssim, som molt amics, amb la Maria [Morera]. Però la relació dels personatges és molt diferent, a la pel·lícula. Al principi ens feia respecte, però vam treballar-ho amb l'Isaac i la Laura, fent exercicis per confiar en l'altre. I crec que ens en vam sortir, va anar prou bé.

- També veiem com el teu personatge evoluciona.
Sí, és el viatge que el Pep fa aquest estiu, gràcies a o per culpa de la Sara. Treballant amb l'Isaac i la Laura, teníem molt clar que el Pep havia de créixer; li passen un munt de coses en aquests dies. Hi ha escenes a les quals tenim molt afecte, perquè els vam dedicar molta estona.

- La pel·lícula està ambientada als anys 80. Com et vas adaptar, a l'època?
El primer dia ja ens van fer una llista de les coses que es deien als anys vuitanta, i els actors més joves ens miràvem amb una cara de dir "com canvien les coses". I la Laura volia accents que corresponguessin a l'època i al lloc. I també crec que l'equip de vestuari va fer una gran feina trobant tota la roba.

- També vas trobar diferents els pentinats? Per exemple, la clenxa que portes a l'escena de l'església.
Sí. Jo, amb clenxa, hi he anat potser dos cops a la vida (riu). I a la resta de la pel·lícula semblava que no anés pentinat, que em llevés i anés així a rodar. Però bé, suposo que als anys vuitanta devien anar així i ens hi vam adaptar.

- Alguns dels extres a l'escena de l'església eren igualadins, oi?
Sí. Hi havia l'Octavi, la Lluna, el Pau, el Ton... L'equip de producció buscava nens per fer de figurants i els vam contactar. Més que res per l'experiència, perquè potser al final no es veuen gaire, a la pel·lícula. Però s'ho van passar bé. Estaven molt contents.

Biel Rossell i Francesca Piñon a 'La vida sense la Sara Amat'

- A banda de les escenes amb la Sara, el Pep també té moltes escenes amb la padrina, que interpreta Francesca Piñón ('El ministerio del tiempo'). Com va ser treballar amb ella?
Hi havia molta afinitat, amb la Cesca, ens enteníem molt bé en aquesta relació àvia/padrina-net. Ha fet molts rodatges i en sap molt. Es veien els anys d'experiència i en vaig aprendre molt, veient-la treballar. És meravellosa com a actriu i com a persona.

- També t'hem vist en un videoclip. Tens algun altre projecte en perspectiva?
Sí, vaig rodar el vídeo amb un grup de música fantàstic d'aquí d'Igualada, els Jaharmony & The Soul Rebels. I bé, l'experiència de 'La vida sense la Sara Amat' ha estat fantàstica. Tinc ganes que surtin nous projectes.

També et pot interessar