La Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, vuitè tresor de la cultura cinematogràfica europea

L'Acadèmia de Cinema Europeu concedeix el títol a aquest espai per haver estat un dels escenaris del rodatge de 'Campanadas a medianoche' d'Orson Welles

David Canto / Pantalla.cat

21/10/2016

Arts

A partir d'aquest octubre Cardona formarà part del mapa de tresors de la cultura cinematogràfica europea, el primer a Catalunya i a l'Estat espanyol. El motiu és que la Col·legiata de Sant Vicenç del castell del municipi va ser un dels escenaris d'una de les pel·lícules més celebrades d'Orson Welles, 'Campanadas a medianoche'. Membres de l'Acadèmia de Cinema Europeu seran dissabte 22 d'octubre per descobrir una placa commemorativa que recordarà el valor simbòlic i patrimonial per a la història del cinema europeu d'aquest espai.

"La Col·legiata de Cardona vol ser un símbol d'homenatge a Orson Welles i destí de turisme cinematogràfic per als seus seguidors"

Amb aquest reconeixement de l'Acadèmia de Cinema Europeu, les institucions catalanes volen convertir la Col·legiata de Cardona en un símbol d'homenatge a Orson Welles i en un destí de turisme cinematogràfic per als seguidors del director estatunidenc. Catalunya apareix per primer cop a l'obra de Welles a l'inici de la seva pel·lícula 'Mister Arkadin', que arrencava amb la veu en off explicant que "un 25 de desembre, es va veure un avió sobrevolar la costa de Barcelona". El rodatge va tenir lloc el 1954 i va comptar amb localitzacions de Barcelona i a s'Agaró, a Castell-Platja d'Aro, on el director va coincidir amb Josep Pla, que va dir de Welles: "aquest és un home que pesa molt".

Foto aèria del Castell de Cardona | Foto: Departament de Cultura Generalitat de Catalunya

Welles va tornar a Catalunya deu anys més tard, quan buscava un castell medieval per rodar-hi 'Campanadas a medianoche'. I finalment es va decantar per la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, situada al castell, i exponent del romànic català. L'estada es va allargar dues setmanes i es va traduir en mitja hora del metratge final de la pel·lícula, amb escenes com les del castell del rei Enric IV, el castell del seu rival Henry Percy i la catedral on coronen Enric V. El rodatge va comptar amb molta implicació dels cardonins, molts dels quals encara recorden aquell octubre de 1964 en què van desfilar per la vila actors com John Gielgud, Keith Baxter, Marina Vlady o Fernando Rey, a banda del mateix Welles. Durant els actes del centenari d'Orson Welles organitzat per la Filmoteca de Catalunya, Keith Baxter, únic supervivent de l’equip artístic de la pel·lícula, va tornar el 2015 a Cardona i va assistir amb una de les filles del director a la projecció de 'Campanades a medianoche' a la mateixa col·legiata.

Projecció de 'Campanadas a medianoche' a la col·legiata de Cardona | Foto: Filmoteca de Catalunya

Cardona és el vuitè espai considerat un tresor per l'Academia de Cinema Europeu. Els acadèmics europeus Naum Kleiman i Urich i Erika Gregor van concebre aquesta distinció el 2015 per assenyalar espais i localitzacions cinematogràfics de naturalesa simbòlica i gran valor històric, per preservar-los i protegir-los. Fins ara s'han instal·lat plaques commemoratives a set espais: el Centre Bergman a Fårö, lloc consagrat a la vida i obra del llegendari director suec Ingmar Bergman; el Centre Memorial Eisenstein a Moscou, creat per custodiar les pertinences i difondre la producció del director soviètic; la casa dels germans Lumière a Lió, seu de l’institut dedicat a la promoció i preservació de la cinematografia d’Auguste i Louis Lumière, inventors del cinematògraf i pares del cinema; el museu El món de Tonino Guerra, espai dedicat a l'obra del poeta situat a les catacumbes de Santa Maria della Misericordia de Pennabilli, a la regió d'Emília-Romanya; les escales d’Odessa, localització emblemàtica de la ciutat ucraïnesa immortalitzada per Sergei Eisenstein a 'El cuirassat Potemkin'; la Noria gegant de Viena, el Riesenrad del Prater, escenari d’una altra pel·lícula interpretada per Orson Welles i el Museu Sergei Paradjanov de Yerevan, dedicat a un dels més fascinants cineastes europeus.